Cabrera evita en el minut 98 el naufragi de l’Espanyol al Villamarín

El que l’afegit et dona, l’afegit et treu. O al revés. Si fa una setmana l’Espanyol va veure volar un punt contra l’Atlètic en el 99, aquest diumenge l’ha rescatat en el 98 contra el Betis (2-2), en un partit que els blanc-i-blaus van començar guanyant però en què durant molts minuts van ser ninots en mans del seu rival. El comptador de victòries segueix a zero, però l’empat in extremis de Cabrera rearma la moral d’un equip que dimecres rebrà l’Alabès abans de tornar a Sevilla (al Pizjuán) i rebre el Madrid.

L’Espanyol aspirava a treure profit de la fragilitat defensiva dels bètics, que han encaixat en tots els partits disputats aquesta temporada, però el primer regal el va fer Óscar Gil, amb una cessió enrere que va deixar sol Willian José davant Diego López. El porter va parar la pilota i Rodri va enviar el rebuig al pal des de la frontal. Premonitori.

Aleix i el seu passat sevillista

I això que l’Espanyol es va avançar al marcador després d’una recuperació de Pedrosa (de les poques accions afortunades del lateral a Sevilla). De Tomás, gairebé com extrem esquerre, va arribar a la línia de fons i va cedir enrere per a l’arribada d’Aleix Vidal, que va afusellar Bravo i se’n va anar amb la mà a l’orella a celebrar-ho davant la grada bètica, furiosa amb l’exjugador del Sevilla.

El Betis va estar fora de combat una estona, tant pel gol com per diverses decisions de Soto Grado, que van escalfar encara més els ànims del Villamarín. I l’Espanyol va caure en la trampa de pensar que es podia bolcar a buscar la sentència. El partit va embogir i Embarba va tenir una ocasió claríssima que va mirar de resoldre amb una poc encertada vaselina davant Bravo, a la qual immediatament va respondre Canales amb una passada filtrada per a Willian José, que, habilitat per Pedrosa, que es va quedar clavat, va transformar en l’empat.

El millor Fekir

Vicente Moreno havia lloat la qualitat del seu migcamp (Darder, Morlanes i Melendo), però el duel amb el Betis va fer baixar a la terra els periquitos. L’irregular Fekir va decidir mostrar la seva millor versió i va ballar l’Espanyol, que va acabar la primera meitat convertit en una caricatura de l’equip seriós i segur que va aconseguir l’ascens la temporada passada. Els blanc-i-blaus eren ninots davant els verd-i-blancs, i en concret Bellerín els va fer sortir els colors a Pedrosa i Embarba al guanyar-los una pilota a tots dos en la línia de fons i assistir el francès, a qui tota la defensa va contemplar mentre feia el 2-1.

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

La sortida de Loren i Keidi Bare i el canvi a un 4-4-2 no va evitar que el partit mantingués la mateixa foto: la d’un acabat de pujar patint contra un equip que juga a Europa. El resultat era l’única cosa esperançadora per a un Espanyol que amb prou feines trepitjava camp contrari. Una ocasió de RDT va treure de l’aclaparament el conjunt blanc-i-blau, que va tornar a ensumar la pilota amb el canvi de Canales i sobretot la protestada vermella a Pezzella per obrir un trau a la canyella d’Aleix amb una planxa quan disputaven una pilota dividida.

El col·legiat va decretar vuit minuts d’afegit i l’Espanyol va decidir que aquesta vegada seria ell qui riuria l’últim. A Loren li va faltar encert per batre el seu exequip (també a Borja Iglesias), però en l’últim moment, Cabrera va agafar el rebuig a un xut de Dimata i va rematar amb l’ànima al fons de la xarxa.