‘Sayonara’, Tòquio, ‘bonjour’, París

Anne Hidalgo, l’alcaldessa socialista de París, movia amb les seves mans la bandera olímpica que li havia entregat Thomas Bach, el president del COI, després de ser arriada de l’Estadi Olímpic de Tòquio, buit d’ànimes, d’aficionats; només hi havia els atletes i els artistes que havien desfilat per la gespa en la cerimònia de cloenda d’uns Jocs que es van celebrar amb un any de retard. 

Tòquio va connectar amb París, imatges en directe, amb els atletes que han representat França xisclant sota els peus de la Torre Eiffel. «Convoco la joventut del món a reunir-se d’aquí a tres anys en els Jocs de la 33a olimpíada», va llegir Bach en francès. El mateix dirigent que uns segons abans havia dictat la tradicional sentència: «declaro clausurats els Jocs de la 32a olimpíada», instant en què es va apagar la flama olímpica a l’estadi de la capital japonesa. 

La cerimònia de cloenda dels Jocs de Tòquio, 2 hores i 10 minuts, entre música, folklore, la desfilada dels atletes, amb Beatriz Sánchez, la karateka d’or com a abanderada espanyola, i els focs artificials, va servir per passar el testimoni olímpic d’Àsia a Europa, de Tòquio a París. I per aquesta raó, l’alcaldessa de la capital francesa va recollir la bandera amb els cinc cèrcols que a partir d’aquesta setmana onejarà a la façana de l’ajuntament parisenc, en el que serà el període més curt en què una ciutat amfitriona exhibirà el símbol olímpic, només tres anys, només tres estius perquè aquesta joventut mundial, mobilitzada per Bach des de Tòquio, tingui temps de preparar-se per lluitar per les medalles sent els més ràpids, els més forts o els més hàbils.

Barcelona i Los Manolos

Una cerimònia de cloenda, que igual com la d’obertura i totes les competicions celebrades a la capital japonesa, amb la sola excepció d’aquelles que es van desenvolupar lluny de Tòquio, van mantenir unes grades desertes, sense la calor del públic, sense aquests espectadors que, per exemple, van vibrar i es van casar amb els atletes quan en el tancament dels Jocs de Barcelona van cantar i van ballar al so de Los Manolos.

«Heu fet els Jocs de l’esperança, la solidaritat i la pau. Els japonesos heu d’estar orgullosos», va repetir Bach i va agrair l’esforç local per crear uns Jocs enmig d’una pandèmia i dirigits més a la màgia de la televisió que al fervor popular dels japonesos, a diferència de Rio, Londres o Pequín.

Jocs ciutadans

I totes aquestes paraules les escoltava l’alcaldessa de París, la Ciutat de la Llum que espera el 2024 recuperar l’esperit d’uns Jocs amb espectadors, d’uns Jocs que seran molt diferents dels anteriors, inclosos els japonesos si s’arriben a celebrar en les condicions prèvies a la pandèmia. Perquè París portarà la competició als seus monuments, als seus palaus, al cor dels escenaris que un turista no vol perdre’s.

To Paris With Love ❤️#UnitedByEmotion | #StrongerTogether | #Olympics pic.twitter.com/68QoO2Lf8V

— #Tokyo2020 (@Tokyo2020) 8 de agosto de 2021

Notícies relacionades

Segona part

El Madrid no té pietat de Lamine

Mentre s’apagava el foc de Tòquio, les imatges de televisió connectaven en directe amb París per mostrar el Grand Palais que acollirà en tres anys les competicions d’esgrima i taekwondo; el palau de Versalles on cavalls i genets, en les proves hípiques, emularan les velles escenes eqüestres de l’esplendor monàrquica abans de la revolució; o els Camps de Mart que s’ompliran de sorra per convertir-se en el decorat del vòlei platja, sense oblidar els recintes clàssics, com l’Estadi de França, com a solemne plató olímpic, o Roland Garros per cobrir d’or el millor dels tennistes dels Jocs el 2024.

Tambors i balls van acomiadar Tòquio, sense oblidar el protocol·lari podi per entregar les medalles de la marató, que per primera vegada i per evidenciar que la igualtat en l’esport ha vingut a quedar-se, es van repartir també a les guanyadores femenines. Es va apagar la llum de Tòquio, sense descuidar la competició paralímpica que comença el dia 24, perquè aquest dilluns voli cap a París la bandera olímpica a la maleta d’Anne Hidalgo: ’sayonara’, Tòquio, ‘bonjour’, París.