L’espanyol Mohamed Katir guanya la seva sèrie de 5.000 entre rialles en la recta final

Primer en la segona sèrie classificatòria amb 13.30.10 minuts, Mohamed Katir va fer un tomb malgrat la xafogor en la carrera que dona accés a la final olímpica de 5.000 del pròxim divendres a les 14 hores. En la recta final li va donar temps a fer unes rialles amb Paul Chelimo, un kenyà que corre sota bandera nord-americana i subcampió olímpic a Rio en aquesta distància. «Anàvem igualats, ell em mirava, jo el mirava, ens van entrar ganes de riure», comentava l’espanyol a l’acabar la prova sense deixar de somriure, per a continuació afirmar que «es pot fer una cosa bona a la final». No li va importar desgastar-se una mica i desgastar els seus rivals en l’última volta perfecta per ensenyar ullal i, de passada, anotar-se la semifinal olímpica. Tot compta per a una final que s’endevina tàctica.

Making new friends at the Olympics pic.twitter.com/WQ7ieMpCYE

— Emily Evans (@RunEmilyERun) 3 de agosto de 2021

Katir va arrencar fent un Fermín Cacho, mirant a dreta i esquerra per situar-se fora de perill de colzes i ensopegades. Es va mantenir l’expectativa i en el segon quilòmetre va estar llest per evitar una caiguda. A partir del tercer, els africans, comandats per l’ugandès Joshua Cheptegei, van tensar el ritme. Cheptegei és el plusmarquista mundial de la distància i dels 10.000, un rècord aconseguit a la pista del Túria de València, el passat 7 d’octubre a València.

Sobre el desgast

El seu rendiment no ha sigut tan bo des d’aleshores i va haver de conformar-se amb la plata a la final de 10.000 de divendres passat a Tòquio, quan partia com a favorit. Aquest sí que és un adversari a vigilar, va deduir Katir llavors. L’atleta nascut al Marroc però criat a Mula (Múrcia), va optar per moure’s fins al capdavant, per controlar el possible canvi de l’ugandès a falta de dues voltes. Però Cheptegei circulava amb la reserva després de la duríssima final de divendres passat.

Va convidar a passar-lo amb un gest de la mà dreta, però l’espanyol preferia esperar a l’última volta per encendre el turbo i cremar una mica de goma. «Sabia que els meus rivals que van córrer la final de 10.000 arriben tocats i he corregut al final pensant en desgastar-los una mica més», va assenyalar. «Ja m’havien advertit els meus companys que la calor i la humitat no et deixen córrer, no els creia del tot però tenen raó. La final dependrà molt de com ens recuperem».

Asier Martínez, fi

Notícies relacionades

Mo Katir, la culminació d’un somni que va començar amb pastera

El català, la condició indiscutible per a Aitana Bonmatí al seu nou documental: "Que pugui parlar en la meva llengua ha de ser respectat"

No només Katir va tenir una actuació destacable entre els espanyols. Un estudiant de ciències polítiques de 21 anys, Asier Martínez, guanyava la segona sèrie eliminatòria de 110 tanques davant dos rivals d’entitat, el nord-americà Daniel Roberts i el jamaicà Damon Thomas. «M’he vist tan bé que no m’ho creia a l’arribar», va declarar l’atleta navarrès, que endolceix la baixa involuntària del seu company Orlant Ortega gràcies a la seva esplèndida actuació.

El trio del 1.500 també va passar ronda, Adel Mechaal amb un sisè lloc en la tercera sèrie i Ignacio Fontes en la repesca per temps. Jesús Gómez, dotzè en la segona sèrie, va ser finalment requalificat perquè una caiguda en massa li va impedir avançar en carrera amb normalitat. També Aauri Bokesa, corrent l’última de les sèries de 400, es va classificar amb 51.89 per a la següent ronda. A la selecció espanyola, només Pablo Torrijos amb 15.87 en triple salt, es va quedar sense avançar.