L’atleta de moda

Mo Katir, la culminació d’un somni que va començar amb pastera

  • L’atleta murcià, fill d’un immigrant marroquí que va arribar a la costa andalusa amb pastera, deixa bocabadat el món de l’atletisme al batre tres rècords d’Espanya en poc més d’un mes abans dels Jocs Olímpics.

Mo Katir, la culminació d’un somni que va començar amb pastera

DIAMOND LEAGUE

5
Es llegeix en minuts
Gerardo Prieto

L’explosió de Mohamed Katir ha deixat bocabadat el món d’atletisme. Tres rècords d’Espanya en poc més d’un mes resumeixen el fantàstic estat de forma del fill d’un immigrant marroquí que va recalar a la costa andalusa amb pastera, es va establir a Osca i posteriorment a Mula, a la província de Múrcia, on el petit Mohamed va arribar amb només 5 anys. 

En l’argot d’aquest esport es diu que un atleta explota quan després d’uns anys picant pedra, acaba demostrant la seva vàlua gràcies a uns resultats excepcionals i en un curt espai de temps. La inusual progressió d’aquest corredor també suscita dubtes, però el seu esclat no sembla sorprendre el seu entorn, encapçalat pel seu entrenador Gabi Lorente, ni els seus veïns, acostumats a veure un Forrest Gump adolescent rondant a qualsevol hora per la riba vermella del riu Mula amb la cua al vent. Lorente afirma que una favorable conjunció de factors, entre els quals la motivació que suposa representar el seu nou país en la cita olímpica, han encès la metxa d’un èxit sense precedents.

Katir ja va donar mostres del seu talent en les categories inferiors, aconseguint rècords regionals i guanyant els adolescents de la seva edat amb DNI espanyol. No va poder ser campió d’Espanya ni representar el seu país d’acollida perquè la seva nacionalització no es va fer efectiva fins al 2019, quan els seus registres van començar a ser interessants per a l’esport nacional. Dues temporades després, les seves marques esborren de les llistes de rècords dos referents de l’atletisme patri com Fermín Cacho i Isaac Viciosa. 

El primer, en 5.000

El primer rècord espanyol de Katir data del 10 de juny passat a Florència, en els 5.000 metres (12.50.79 minuts), superant per fi la més que sospitosa plusmarca de l’etíop Alemayehu Bezabeh el 2010, el primer espanyol que va córrer per sota dels 13 minuts, després d’aconseguir la seva nacionalització el 2007. Un any després del seu rècord, el 2011, Bezabeh va ser caçat in fraganti amb substàncies dopants durant l’anomenada Operació Galgo, l’única víctima d’un dels grans fiascos en la lluita contra el dopatge al nostre país.

Katir va tornar a sorprendre el cap de setmana passat en la reunió de Mònaco al rebaixar la seva millor marca en 1.500, ni més ni menys que en 8 segons (de 3.36 a 3.28), millorant per 19 centèsimes (3.28.76 minuts) el rècord del campió olímpic de 1.500 a Barcelona, el sorià Fermín Cacho. Una marca que aguantava des de 1997 i que ara l’espanyol nascut a Alcazarquivir acaba d’afegir al seu breu historial al ser segon a l’estadi Lluís II, superat només pel vigent campió del món de 1.500, el kenyà Timothy Cheruiyot, però superant el noruec Jacob Ingebrigtsen, la gran figura del migfons europeu... fins divendres passat. Mo Katir és ara l’atleta de moda.

L’últim, en 3.000

Tot just quatre dies després, dimarts passat, Katir va tornar a meravellar per la seva gambada fàcil, el seu impecable i glamurós estil i la letalitat que imprimeix al seu ritme de carrera en el tram final: amb un últim quilòmetre fet en menys de 2.24 minuts i una última volta en 55.82 segons, el de Mula, de 23 anys, 1,82 d’alçada i 60 quilos, va acabar guanyant el 3.000 a la reunió de Gateshead amb 7.27.64 minuts i esborrant per més d’un segon un altre vell rècord, el del del corredor de Palència Isaac Viciosa, a Oslo fa 23 anys. 

«No escolto ningú»

Eufòric després del nou èxit, Katir es va acostar a una de les càmeres de pista del Gateshead International Stadium i va llançar un avçis als que sospiten de l’autenticitat de les seves marques: «No escolto ningú».

L’atleta murcià renunciarà a córrer el 1.500 a Tòquio i concentrarà tots els seus esforços en els 5.000. No ho té fàcil davant l’armada africana composta per kenyans, etíops i ugandesos, entre altres.

No és un expert i no ha guanyat res gran, encara, però el seu enlluernador estat de gràcia, el seu final de migfondista ràpid en carreres tàctiques i la desimboltura competitiva que mostra estant a prop dels millors, el situen ara mateix entre els favorits per pujar al podi a la final del 6 d’agost.

‘El monjo de Sierra Nevada’

Notícies relacionades

«El seu final de carrera s’assembla més al llarg de 600 metres d’Abascal que al més curt de 200 de González», assegura Miguel Mostaza, apoderat de Katir, a qui anomena ‘el monjo de Sierra Nevada’, perquè entrena i entrena, i només surt de la pista o el CAR per anar a la muntanya, a escriure les seves poesies». Així retrata Mostaza el seu representat, el corredor espanyol de mare egípcia i pare marroquí que acaba d’aconseguir tres rècords d’Espanya seguits.

«Li vaig deixar molt clar que el gran perdedor serà ell si no juga net i sempre em contesta que per ell tot és treball, treball i més treball. Estem davant un talent excepcional, un nou El Guerrouj»

Miguel Mostaza / Mànager de Katir

La confiança en el seu atleta és total, recalca el mànager establert a Madrid, després de gairebé quatre anys de relació professional amb l’atleta de Mula. «Li he deixat molt clar que el gran perdedor serà ell si no juga net i sempre m’ha contestat que per ell tot és treball, treball i més treball. La meva confiança en el seu petit entorn també és absoluta. Crec que estem davant un talent excepcional, un nou El Guerrouj. A mi no em sorprèn tant la seva progressió perquè aquest noi porta competint i guanyant carreres des dels 14 anys, no és un principiant i malgrat la seva timidesa, a la pista no té por de ningú. Crec que fins i tot té opcions de lluitar per l’or a Tòquio», assenyala Mostaza.