ATLETISME

Sifa Hassan, una atleta abonada a l’èpica

  • La corredora holandesa guanya l’or en 5.000 metres i aspira a emportar-se també els títols de 1.500 m i 10.000 m

  • En la sèrie de 1.500 m sorprèn al món al caure, remuntar el que semblava impossible i acabar guanyant la sèrie abans de la final de 5.000 m

Sifa Hassan, una atleta abonada a l’èpica

REUTERS

3
Es llegeix en minuts

Sifan Hassan vol triomfar en tres distàncies en uns Jocs, 1.500 m, 5.000 m i 10.000 m, no s’ha vist mai. La nova aventura atlètica de la menor no acompanyada i refugiada a Eindhoven el 2008 amb 15 anys, i nacionalitzada holandesa el 2013, no té precedents entre les dones. Les seves quatre plusmarques mundials i el fet d’haver aconseguit els títols de 1.500 m i 10.000 m al Mundial de Doha, una combinació inèdita també, atorguen credibilitat a un desafiament condicionat per la calor i la humitat a la badia de Tòquio. 

La inèdita marató de proves que pretén disputar Sifan Hassan, ara de 28 anys, va començar divendres passat, en què es va classificar amb una facilitat sorprenent per a la final de 5.000 m, disputada avui. Dotze hores abans, aquest dilluns al matí, Hassan havia corregut la segona sèrie del 1.500 m, i ha hagut de fer un esforç suplementari en l’última volta per avançar a semifinals, demostrant que l’holandesa té recursos per triomfar fins i tot quan les coses es compliquen. Una caiguda a l’ensopegar amb la kenyana Edinah Jebitok, just abans que sonés la campana, ha posat en perill la seva integritat i passar a semifinals. Ha rodat per la pista, però s’ha aixecat immediatament per llançar-se en una persecució èpica, perquè ha acabat en victòria. 

Sens dubte, Hassan ha gastat més del que volia per remuntar, i ha avançat, entre d’altres, la catalana Esther Guerrero, que s’ha enfonsat a la recta d’arribada i no ha pogut classificar-se. El seu rendiment a la final de 5.000 m que es disputava al vespre a Tòquio era, doncs, una incògnita després del desgast en l’eliminatòria del 1.500 m.

Ruixat tàctic

Mitja hora després del ruixat caigut sobre la pista, que ha obligat a retardar la final de disc i de salt de perxa, 15 atletes sortien a la final de 5.000 m, amb tots els focus posats en l’holandesa nascuda a Adama, Etiòpia. La primera incògnita a aclarir era si el seu rendiment es ressentiria de l’esforç realitzat al matí. Si això passava, perdria l’oportunitat d’anotar el seu primer or olímpic. Tenia, a més, en carrera la kenyana Hellen Obiri i l’etíop Gudaf Tsegay, dues corredores molt ràpides i acostumades a guanyar al tram final. 

Com era previsible, ningú s’atrevia a tirar més del compte en les primeres voltes i totes es reservaven per arribar fresques al final. A partir del tercer quilòmetre han aparegut les africanes i Obiri ha canviat de ritme per mirar de desgastar els seus rivals. Quan faltava una volta, un grup de set africanes s’havia desenganxat de la resta, però Hassan seguia amagada i sense aparèixer.

Notícies relacionades

Per l’holandesa, la carrera de veritat estava a punt de començar. Un altre canvi i s’ha posat al capdavant quan faltaven 200 metres. La kenyana, avançada, ha anat a buscar la seva menuda rival, però aquesta ha tornat a accelerar a la recta final i ha entrat a la meta sola (14.36.79 minuts), amb un segon i mig d’avantatge sobre Obiri i Tsegay. 

Molta feina li queda encara a Hassan, tot i que el primer títol li proporcionarà, sens dubte, confiança en les seves possibilitats. Afortunadament, la final de 10.000 m és directa i se celebra dissabte vinent, després de, suposadament, haver disputat la final de 1.500 m divendres, si passa amb èxit la semifinal de dimecres. Li queden 24 hores per tornar a la feina.