Lydia Valentín es retira lesionada a Tòquio i ja mira cap a París 2024

«Encara queda Lydia Valentín per a estona», ha dit aquest dilluns l’aixecadora de pes espanyola després de retirar-se sense esgotar els seus intents a la categoria de -87 kg dels Jocs de Tòquio, per les molèsties al maluc que fa temps que pateix.

La triple medallista olímpica (or a Londres 2012, plata a Pequín 2008 i bronze a Rio de Janeiro 2016), que va aixecar a la prova un total de 225 quilos (103 en arrencada –no va poder amb els 106– i 122 en el seu primer intent en dos temps), va quedar segona del seu grup després de la sud-coreana Kang Yeoun-hee, que va aixecar 231 quilos (103 i 128).

El segon lloc al seu grup deixa Valentín per davant a les opcions de medalla, tot i que encara falta que es disputi el grup A en les pròximes hores, en què participaran la xilena María Fernanda Valdés, la dominicana Crismery Santana, l’equatoriana Tamara Salazar i la veneçolana Naryury Alexandra Pérez Reveron.

Malgrat acabar en un dels primers llocs del seu grup, la ponferradina, de 36 anys, tenia clar des d’un primer moment que els de Tòquio no eren els seus Jocs.

Miracles, no

«Em conec perfectament i sé com estic tècnicament, com moc els pesos dies abans. Vaig estar sense entrenar tres dies, ahir vaig fer una mica de mobilitat i ja són molts anys, tu saps que no pot ser. Miracles, no», va comentar l’esportista al final de la prova.

Valentín va semblar que executava amb relativa facilitat les primeres dues arrencades de 100 i 103 quilos, però va fallar la tercera. Als dos temps va executar el seu primer intent exitós als 122 quilos per posar-se com a cap de llista, però quan gairebé al final de la sessió anava a intentar els 126 kg va optar per retirar-se per les molèsties.

«Ja en arrencada sentia que no desplaçava les cames, fins i tot em costava el ficar-me cap a baix, i un cop vaig fer el primer intent ja vaig veure que es començava a complicar. Vaig intentar escalfar una miqueta més a dins abans de sortir i ja vaig veure que tenia bastant dolor i que no em modificaria gaire més. Llavors doncs vaig decidir no sortir», va explicar.

Competir infiltrada

L’atleta va relatar que en els últims dies havia estat tenint problemes al maluc, que arrossegava des d’Espanya, i que aquesta mateixa setmana ni tan sols tenia clar si podia competir o no. «Em van infiltrar aquí a la Vila, amb el complicat que és, perquè si no possiblement no hauria pogut competir», va explicar a la zona mixta.

«Ara a recuperar-me al 100%, que és el que més m’interessa», va dir Valentín, que té clar que no vol que el final de la seva carrera esportiva arribi amb l’estranya situació professional i olímpica a què s’ha vist arrossegada a Tòquio 2020.

Categoria nova

Aquesta era la primera vegada que l’espanyola competia als -87 kg. La seva categoria habitual són els 76 quilos, però una gastroenteritis la va deixar fora del Campionat d’Europa i li «va trastocar tant» aquest any, amb canvis a la Federació que la van fer sentir «súper perduda» i un canvi de divisió que la va obligar a pujar molt de pes en poc temps, fet que li ha provocat «problemes de salut, òbviament».

L’aixecadora de pes va tenir també comentaris crítics per a la Federació Internacional d’Halterofília, de què va dir que «fa el que li dona la gana i això no és bo per a l’esportista».

Notícies relacionades

Alba Petisco, gimnasta: "La gent ja em mira amb uns altres ulls. Les millors saben que existeixo"

Alcaraz s’exhibeix contra Bautista i jugarà la final de Queen’s

«M’hauria agradat haver acabat la meva carrera esportiva en uns Jocs Olímpics, a la meva categoria de pes i sense tot aquest embolic que ha passat aquest últim any, amb el cicle olímpic tan bo que havia fet des del 2017», va dir Valentín, que va dir que mira ja cap a París 2024.

«Al final jo també vull estar als Jocs Olímpics com jo soc i a la meva categoria de pes i donar el màxim, i ara doncs em quedo amb una sensació molt estranya, i no m’agrada anar-me’n així», va afegir.