Mor Galileu, el semental que cobrava 600.000 euros per coit

Tots ploren per ell. Les seves dames, fills, nets i besnets. Els aficionats, els genets i els entrenadors. Els xeics, els reis i els més modestos reietons. Tots ploren. Ha mort Galileu, el millor reproductor de cavalls de curses que mai hagi vist el món. El millor semental del món, un autèntic pura sang amb majúscules que ha sigut capaç, en gairebé 20 anys de semental, d’engendrar 2.306 corredors, capaços de vèncer en 4.163 carreres i guanyar fins a 250 milions d’euros en premis. Una brutalitat.

Una lesió crònica, que ha afectat la seva pota davantera, ha acabat, als 23 anys d’edat, amb la vida de Galileu, un pura sang el domini del qual al món de les curses de cavalls ha sigut aclaparador, primer com a corredor, amb un comportament exemplar a les pistes, amb triomfs com el Derbi d’Epsom el 2001, i després, ja retirat, com a semental a les seves quadres de Coolmore, aquesta mena de sant greal de la cria que es troba a Irlanda. Allà, des del 2010, no ha deixat de ser campió de sementals i donar guanyadors per tot el planeta, ja que fins en 45 països han corregut els descendents d’aquesta estrella de les curses de cavalls la influència de la qual quedarà pels segles dels segles als hipòdroms.

Un cavall impagable

Un sol coit d’aquest Messi, MBappé o Cristiano Ronaldo de l’hípica ha costat fins a l’últim dia de la seva vida una burrada per a qualsevol aspirant. Era l’únic pura sang del món sense un preu de partida per recrear. Les eugues, autèntiques princeses de les carreres, només acudien a les seves estances si els amos de Galileu consideraven que aquestes femelles tenien prou llinatge blau a la seva sang i un palmarès de triomfs acreditats. Després, l’afortunat amo de l’euga havia de treure del seu portatalonaris un taló que s’estimava entre 300.000 i 600.000 euros. Això valia el seu coit, i sempre sense tenir assegurat que la poltra quedés embarassada.

Però Galileu no acostumava a fallar. Del seu import gairebé sempre va néixer un autèntic campió. Cracs com Frankel, avui considerat el millor pura sang de carreres de tots els temps, Churchill, Roderic O’Connor, Antonhy Van Dyck o un poltre anomenat Iniesta són alguns dels seus llegats. Tots amb noms il·lustres perquè els seus amos, Michael Tabor i John Magnier, exaccionistes de l’equip de futbol del Manchester United, sempre van voler que els fills de Galileu honressin la fama del seu pare, un semental capaç de proporcionar-los amb els seus coits guanys de fins a 40 milions d’euros a l’any i una infinitat de triomfs dels seus descendents. «Aquest és un dia molt trist, però tots ens sentim molt afortunats d’haver-lo tingut. Ha deixat un llegat que sempre es mantindrà», ha dit Magnier.

Més car que els futbolistes

Notícies relacionades

El macrofestival d'escalada Climbing Madrid celebra l'esperit de superació

L’Olympiacos arrasa per forçar el cinquè partit al Palau

En aquests moments Galileu estava valorat en 200 milions d’euros, o sigui una taxació molt per sobre de moltes de les millors estrelles del món del futbol. D’aquí, que la seva pèrdua suposi un cop molt fort per a la indústria i l’afició hípica, ja que no sempre es troben cavalls capaços de transmetre genèticament una qualitat tan innata per córrer i guanyar a les pistes.

Amb una estrella com aquesta, tota una fita a les pistes i en la cria, a ningú el sorprèn que aquest pura sang amb nom de científic italià estigués 11 anys liderant les estadístiques de sementals; guanyés tants milions d’euros reproduint; els seus descendents continuïn vencent en milers de carreres, o qualsevol humà sospiri per un dels seus fills, nets o besnets. Per això, i per més, avui tots ploren Galileu.