L’Argentina passa a la final de la Copa Amèrica i Messi es veurà cara a cara amb el Brasil de Neymar

• La selecció celeste i blanca va derrotar Colòmbia per penals (3-2) després d’empatar a un gol durant els 90 minuts

•Fa 28 anys que l’Argentina no arriba a la instància final del certamen i la disputarà contra el seu rival històric

L’Argentina passa a la final de la Copa Amèrica i Messi es veurà cara a cara amb el Brasil de Neymar

EFE

4
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

Amb Leo Messi i el seu turmell ensangonat i un descomunal Emiliano Martínez a la porteria a l’aturar tres xuts des dels 12 passos, l’Argentina va eliminar Colòmbia en la definició per penals (3-2). Disputarà la final de la Copa Amèrica amb el Brasil, dissabte que ve. El partit més esperat, amb el corresponent duel entre Messi i el seu excompany Neymar, s’ha convertit en realitat. «Ens falta fer un sol passet. Ho donarem tot, malgrat el cansament. Sabem el que és el Brasil, i el que és Ney», va dir ‘la Pulga’ després del partit en què més cops ha patit al llarg del certamen.

L’Argentina torna a una final després de 28 anys. Va obtenir-ne la butlleta amb un excessiu sofriment. L’empat a un gol durant els 90 minuts va ser fruit més dels seus errors i de la tenacitat colombiana. Com ha succeït durant el torneig, el conjunt que dirigeix Lionel Scaloni sol començar amb una energia voraç que el porta a obrir aviat el marcador. Aquesta vegada li va tocar fer-ho a Lautaro Martínez, al cap de cinc minuts, després d’una assistència de Messi. L’astre del FC Barcelona ja havia deixat abans algunes pinzellades del seu geni.

Però a partir d’aquell moment, els argentins van començar a perdre la iniciativa. Colòmbia se la va quedar. En va tenir prou amb la prepotència per posar en un compromís el porter Martínez en diverses oportunitats. La selecció celeste i blanca està lluny de ser un equip homogeni. Es descompensa ben aviat. El que genera ofensivament contrasta amb la seva enorme dificultat per contenir els avanços rivals i disputar les pilotes. Luis Díaz va provocar estralls pel sector esquerre. Va ser un veritable malson per a Nahuel Molina. Scaloni va posar al seu lloc Gonzalo Montiel i va succeir el mateix. L’Argentina no té un lateral dret que ofereixi seguretat. La gran pregunta que es feien els mitjans de premsa després de la classificació estava relacionada amb les possibles estratègies per contenir l’estrella del PSG.

«Sabíem que seria un partit difícil, i que ells vindrien amb tot», va reconèixer Messi. La tromba colombiana va trobar el seu premi al cap de 16 minuts als peus de Díaz. Llavors l’Argentina va reaccionar. Hi va tenir molt a veure la tardana aparició al camp d’Ángel Di María. Leo va tornar a recuperar el protagonisme i va haver de ser enderrocat sistemàticament. Frank Fabra va arremetre contra el capità amb acarnissament. L’àrbitre veneçolà Jesús Valenzuela va ser molt permissiu amb les accions violentes. Malgrat ser amonestat, Fabra va tenir la barra de demanar a Messi la samarreta com a record.

La selecció argentina va estar molt a prop de tornar a posar-se per sobre al marcador. Un xut de Messi va fer tremolar la fusta. Martínez després es va perdre un gol d’una manera inusual en un artiller de la seva categoria.

La definició per penals

Van arribar llavors els penals i allà va ser Martínez el personatge estel·lar d’un drama que s’hauria pogut evitar. Va contenir els intents de Sánchez, Mina i Cardona amb una dosi de teatralitat poc freqüent. «Estàs nerviós», li va dir a un dels colombians. A un altre el va tractar de «cagat». Quan va acabar el partit, els companys es van abalançar sobre ell. «Vam venir al Brasil per un somni. Res millor que jugar una final amb el Brasil», va dir, i va reconèixer que, aquesta vegada, la ruleta dels penals va cantar els números que necessitava l’Argentina. «És qüestió de sort. Avui m’ha tocat a mi ser l’heroi».

Messi, que va anotar el seu penal, també va admetre que les definicions des dels 12 passos tenen «un punt de loteria». ‘La Pulga’ va destacar, no obstant, el paper exercit pel porter. «És un fenomen».

La final més esperada

El millor jugador del món va tornar a brillar, malgrat les envestides del rival. «No crec que aquest sigui el meu millor torneig. Jo sempre ho dono tot per la selecció. El que més vull és guanyar alguna cosa amb l’Argentina. Disfruto molt d’aquest grup i sempre intento donar-ho tot perquè aixequem la Copa. Hem jugat diverses finals».

Notícies relacionades

Serà la primera, en la selecció, que Messi disputa contra el Brasil i Neymar. El diari esportiu Olé va recordar que hi ha un antecedent de clubs que afavoreix Leo: la final del 2011 a l’Estadi Internacional de Yokohama entre el FC Barcelona i el Santos pel Mundial del Clubs del Japó. Els de Pep Guardiola venien d’obtenir la Champions League contra el Manchester United. El Santos havia guanyat la Copa Libertadores, però van caure contra el Barça 4-0 amb un Messi en estat de gràcia. ¿Passarà el mateix dissabte vinent?