Tres exdirectius de Bartomeu avalen l’informe crític del Barçagate

El jutge dilucidarà si l’acomiadament de Romero va ser nul o hi havia motius per executar-lo i, per tant, és procedent, tot i que també resoldrà si el club ha de pagar una indemnització de 300.000 euros per danys morals. L’advocat del Barça, Joan Berenguer, va llaçar tota l’artilleria contra la que va ser ‘compliance’ des del minut u. El seu objectiu era demostrar que aquesta jurista no complia la seva feina i era deslleial. Per a això, va fer servir els arguments que Bartomeu va utilitzar per acomiadar-la, sense que s’apreciés ni un mínim canvi en l’actual era de Joan Laporta.

El lletrat de l’entitat va sostenir en la seva primera intervenció i a la final que a l’‘excompliance’ no se la va acomiadar com a represàlia, com ella al·lega, sinó perquè «no prestava el seu servei amb rigor» i «no feia bé la seva feina», malgrat que les conclusions sobre el Barçagate, corroborades després pels Mossos, són la principal base del procés judicial obert contra Bartomeu i altres directius del Barça pels delictes d’administració deslleial i corrupció entre particulars.

Un dictamen de 75.000 euros

L’advocat va sustentar la seva teoria en un dictamen de la companyia KPGM (el Barcelona va pagar 75.000 euros), sobre la qual cosa, al seu entendre, eren «incompliments» de l’exempleada. Entre altres acusacions, s’atribuïa a Romero no firmar actes de reunions, quan va quedar acreditat que els documents als quals va tenir accés la consultora diferien dels originals (un no contenia la rúbrica i l’altre sí). «Treballava per lliure, sense compartir informació» i «la seva mala gestió contínua es pot catalogar d’imprudent i temerària», va remarcar el lletrat, per afegir: «no existeix una represàlia, sinó un xantatge per aconseguir una indemnització».

Notícies relacionades

Grimau s’aferra al Palau per arribar a la ‘final four’

De la malària a un motí de prostitutes

Res a veure amb el que va defensar l’advocat Antonio Jordía, que representa Romero, i que va recalcar que l’acomiadament va ser una represàlia per la investigació del Barçagate i que el club encara seguia amb la seva «maquinària de desprestigi». Va recalcar que els ‘compliance’ han de tenir independència i autonomia i que a Romero se li va tancar l’aixeta dels fons i «se li va bloquejar» els serveis de pagament amb els proveïdors quan va començar les seves indagacions. «El Barça no pot maltractar així la seva ‘compliance’.

Malgrat que treballadors antics o actuals del club, com l’exassessor jurídic Roman Gómez Ponti, i algun càrrec, com David Bellver, van pretendre desacreditar la tasca de Romero, en la seva defensa van sortir en tromba els exdirectius Enrique Tombas, Maria Teixidò i Jordi Calsamiglia, que van dimitir l’abril del 2020 per discrepàncies amb Bartomeu en el tractament del Barçagate. El primer va admetre que Romero havia comentat les reticències per part d’alguns serveis del club que continués investigant les irregularitats i que a l’elevar les conclusions a la junta directiva aquesta va decidir que no l’havia de tractar. En la mateixa línia va ser Teixidor, que va avalar la «veracitat» a l’informe de l’expleada, davant l’evidència «que no s’havien seguit els procediments interns de contractació» del grup empresarial I3 Venture. Calsamiglia s’hi va sumar i va remarcar que la ‘compliance’ acomiadada «feia la seva feina, seriosa i rigorosa». El president del comitè d’empresa del Barça, Jaume Feliu, va rematar: «Hi va haver un canvi d’actitud amb Romero des de la investigació».