Camp de batalletes
Henri Delaunay, el pare de l’Eurocopa que es va empassar un xiulet
. Va voler que Europa lliurés conteses incruentes, però no va poder veure la seva obra acabada.
. Va ser àrbitre i jugador. Un cop de pilota a la cara també el va fer perdre dues dents.
UEFA EURO 2020 postponed for a year /
S’ha d’estar molt enamorat d’un esport que fa que t’empassis un xiulet i perdis violentament un parell de dents i tot i així dediquis tots els teus esforços a fomentar-lo. Tan traumàtiques circumstàncies es van donar en la persona d’Henri Delaunay, l’home que es pot considerar com a gran impulsor de l’Eurocopa, fa gairebé un segle, i el trofeu de la qual porta el seu nom.
En la seva joventut, el senyor Delaunay (París, 1883-1955) era futbolista i també àrbitre, i un fortíssim xut d’un jugador durant un partit, s’ha de considerar que per causes accidentals, el va impactar de ple a la cara amb les habituals conseqüències, segons les cròniques de l’època: el xiulet empassat i les peces dentals al vol.
Un mal tràngol, però Delaunay era una d’aquestes persones que giren al revés que el món i va perseverar. No li va agafar mania al futbol tot i que l’escarment, això sí, el va allunyar dels perills de la gespa i el va encaminar cap als despatxos. Amb el seu amic i compatriota Jules Rimet, un altre visionari, van ordir el Mundial, tot i que va ser ell qui va capitanejar la creació d’una competició que enfrontés d’una manera incruenta les nacions d’Europa, que encara tenien presents els horrors de la Primera Guerra Mundial. El 1927, la seva idea va fer els primers passos, però més tragèdies que arribarien i altres sacsejos de la història, juntament amb la posterior prioritat de la Copa del Món i el torneig olímpic, van dilatar tant la seva posada en marxa que Delaunay ja no va poder veure culminada l’obra.
El primer gol
Notícies relacionadesA la seva mort, va ser el seu fill Pierre, també executiu de la UEFA, qui va mantenir la torxa encesa i corrent. El 1958 es van disputar les primeres eliminatòries, i als annals consta que el soviètic Anatoli Ilín va marcar el primer gol en un URSS-Hongria (3-1) disputat davant més de 100.000 espectadors a l’estadi Lujnikí de Moscou el 29 de setembre de 1958. Dos anys després, els soviètics es van convertir en els primers campions d’una competició que encara estava molt verda i a què van donar l’esquena potències com Itàlia, Anglaterra i Alemanya Federal.
En aquelles albors hi va haver un espanyol involucrat, Agustí Pujol, prohom del franquisme a Tarragona (i oncle de l’homònim que va presidir la Federació Espanyola de Tennis durant dues dècades), que va formar part del comitè organitzador de la competició que avui coneixem com a Eurocopa, un terme que va inventar el diari Marca i que perviu amb extraordinària salut a més glòria d’aquell precursor que, literalment, es va partir la cara pel futbol.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Mobilitat Viatges il·limitats per 6,20 euros a l'any: així pots demanar la targeta social a Barcelona per a majors de 60 anys o discapacitats amb rendes baixes
- El temps Desembre es complica a Catalunya: pluges, borrascas i la incògnita de la neu per Nadal
- Concurs 55 candidats estrella de tot el món opten a dissenyar el Liceu Mar
- Tradicions amb encant El poble de Catalunya que té un pessebre vivent de més de 200 persones: dia, horari i entrades
- Lloc recomanat El petit poble de Tarragona que 'National Geographic' considera "una obra d'art"
- Crisi ramadera Confirmat un nou cas de pesta porcina a Catalunya, que eleva a 27 el nombre de senglars infectats
- Relacions socials La soledat no desitjada per Nadal: «M’agradaria celebrar-ho amb els meus fills, però sembla que no existeixo per a ningú»
- Sorteig del 'Gordo' Ni cobrar-lo ni trucar als teus amics: què és el primer que has de fer si et toca la Loteria de Nadal?
- Investigació a la dona del president L’Audiència manté Begoña Gómez imputada per malversació per l’«interès en els assumptes lucratius» de la seva assistent a la Moncloa
- Selectivitat Les proves d’accés a la universitat a Catalunya seran els dies 9, 10 i 11 de juny del 2026
