Henri Delaunay, el pare de l’Eurocopa que es va empassar un xiulet

En la seva joventut, el senyor Delaunay (París, 1883-1955) era futbolista i també àrbitre, i un fortíssim xut d’un jugador durant un partit, s’ha de considerar que per causes accidentals, el va impactar de ple a la cara amb les habituals conseqüències, segons les cròniques de l’època: el xiulet empassat i les peces dentals al vol.

Un mal tràngol, però Delaunay era una d’aquestes persones que giren al revés que el món i va perseverar. No li va agafar mania al futbol tot i que l’escarment, això sí, el va allunyar dels perills de la gespa i el va encaminar cap als despatxos. Amb el seu amic i compatriota Jules Rimet, un altre visionari, van ordir el Mundial, tot i que va ser ell qui va capitanejar la creació d’una competició que enfrontés d’una manera incruenta les nacions d’Europa, que encara tenien presents els horrors de la Primera Guerra Mundial. El 1927, la seva idea va fer els primers passos, però més tragèdies que arribarien i altres sacsejos de la història, juntament amb la posterior prioritat de la Copa del Món i el torneig olímpic, van dilatar tant la seva posada en marxa que Delaunay ja no va poder veure culminada l’obra.

El primer gol

Notícies relacionades

¿Com rendirà Alcaraz sense Ferrero? «És crucial l’exigència que ara s’imposi a si mateix»

Florentino Pérez s’escuda en Xabi

A la seva mort, va ser el seu fill Pierre, també executiu de la UEFA, qui va mantenir la torxa encesa i corrent. El 1958 es van disputar les primeres eliminatòries, i als annals consta que el soviètic Anatoli Ilín va marcar el primer gol en un URSS-Hongria (3-1) disputat davant més de 100.000 espectadors a l’estadi Lujnikí de Moscou el 29 de setembre de 1958. Dos anys després, els soviètics es van convertir en els primers campions d’una competició que encara estava molt verda i a què van donar l’esquena potències com Itàlia, Anglaterra i Alemanya Federal.

En aquelles albors hi va haver un espanyol involucrat, Agustí Pujol, prohom del franquisme a Tarragona (i oncle de l’homònim que va presidir la Federació Espanyola de Tennis durant dues dècades), que va formar part del comitè organitzador de la competició que avui coneixem com a Eurocopa, un terme que va inventar el diari Marca i que perviu amb extraordinària salut a més glòria d’aquell precursor que, literalment, es va partir la cara pel futbol.