El Barça se’n va a Colònia amb la desena Copa Asobal seguida

El Barça viatja al gran repte de la temporada amb un altre títol a les alforges. A Colònia, a la recerca de l’esquiva i cobejada Champions, per més que el club en té nou; la desena per tancar el cicle de Xavi Pascual al capdavant del superequip que ha construït. La Copa Asobal va ser l’última conquesta en territori espanyol després del triomf sobre el Cantàbria Sinfín, que va presentar més batalla de l’esperada en el primer temps. Va claudicar, és clar, davant una piconadora que ha encadenat 11 Lligues i 10 Copes consecutives, per acotar el volum de trofeus sumats.

Notícies relacionades

Les estacions d’esquí catalanes aposten per la sostenibilitat per allargar les temporades

"La regla és un signe de salut"

El passeig de la semifinal (43-27 al Bada Osca) no es va repetir a la final. La superioritat del Barça sobre els seus rivals espanyols és tal que la notícia és, precisament, que l’equip pateixi. Per patir s’entén, al seu nivell, que l’equip tardés tres minuts a marcar el primer gol i que només guanyés de quatre (14-10) en el descans. Patir va ser, sobretot, topar amb el porter del Cantàbria, Ernesto Sánchez, un colós que hauria amargat la nit a un equip convencional. Que no és el cas del Barça.

Sánchez va firmar 13 parades en el primer temps; entre les quals, dos penals. Per moments, va arribar a acomplexar els blaugranes. Per fortuna per al Barça, sobren llançadors i els sobren gols. L’excepcional actuació de Sánchez, va eclipsar la de Kevin Möller, crucial a temps perquè la final no tingués un caire preocupant, ja que va deixar l’equip de Santander amb 10 gols abans que els seus companys es despertessin. Va ser quan Sánchez va abaixar els braços i va ser substituït. Möller no va deixar de parar.