Els inicis del duel

Història de l’Eurocopa: 1960, l’URSS es corona a la primera Eurocopa

  • L’amfitriona, França, va caure en semifinals i va perdre en la lluita pel tercer lloc que va guanyar Txecoslovàquia

  • L’Espanya de Gento, Kubala i Di Stefano va quedar fora de la fase final al no poder viatjar a Moscou per ordre de Franco

Història de l’Eurocopa: 1960, l’URSS es corona a la primera Eurocopa

Uefa.com

1
Es llegeix en minuts

Amb els ecos encara de la guerra freda i sota el nom Copa de Nacions d’Europa va arrencar la primera edició del que avui coneixem com a Eurocopa. Una llavor que es va disputar a París, en un circuit tancat i amb un escollida grup de seleccions.

Fins a 17 combinats havien accedit a participar-hi però només 16 podien entrar en la fase de classificació, que es va allargar fins a dos anys, per la qual cosa Irlanda i Txecoslovàquia es van veure obligats a passar per una eliminatòria prèvia.

Un duel que van acabar emportant-se els centreeuropeus arrencant així el seu exitós camí en aquest torneig inaugural en el qual va acabar ocupant el tercer lloc, desbancant del podi l’amfitriona, França. D’altres com Itàlia, Holanda i la República Federal d’Alemanya van rebutjar participar-hi. La selecció irlandesa va deixar la seva empremta amb el primer gol de la competició Liam Tuohy.

El format d’aquella primera Euro va ser d’eliminatòries a doble partit i només quatre seleccions van accedir a la fase final a França. Curiosament, la selecció que a la fi va ser campiona, l’URSS, es va classificar per a aquesta última sèrie sense jugar. El seu rival a quarts havia de ser l’Espanya de Kubala, Gento, Di Stefano i companyia però la dictadura franquista va impedir a l’equip viatjar a Moscou per a aquesta cita acabant així amb el seu camí en el torneig de seleccions.

Lev Yashin, un avançat al seu temps, decisiu amb les seves parades

El porter soviètic va ser un dels homes clau en la victòria de l’URSS amb dues parades decisives a la gran final. Conegut com l’‘Aranya negra’ se’l considera un dels precursors del porter modern i va liderar la seva selecció durant la dècada dels 60.

La Final

URSS: Yashin; Tchekeli, Maslenkin, Kroutikov, Volnov; Netto, Metreveli, Ivanov; Poedelnik, Bubkin, Meshki

Iugoslàvia: Vidinic; Durkonic, Miladinovic, Jusufi, Zanetic; Perusic, Sekularic, Jerkovic; Galic, Matus i Kostic

Gols: 0-1 M. 43 Galic. 1-1 M. 50 Metreveli. 2-1 M. Ponedelnik.

Àrbitre: Arthur Ellis (Anglaterra).

Notícies relacionades

Estadi: Parc des Princes. 17.966 espectadors

Davant gairebé 18.000 aficionats el combinat de Gavril Kachalin es va imposar a la final amb remuntada i pròrroga inclosa. Galic va avançar Iugoslàvia i Metreveli va empatar en la segona. Ponedelnik va evitar el partit extra en la pròrroga.