MANCHESTER UNITED 1 (10)-VILLARREAL CF 1 (11)

El Vila-real guanya l’Europa League i fa història de penal

  • L’equip d’Emery va guanyar amb la fallada del porter del United De Gea en el penal número 22 de la tanda

  • Els grocs van portar la final als penals després d’un gran treball amb què van contenir el Manchester United

  • Un gol de Cavani havia neutralitzat el gol inicial d’un gran Gerard Moreno

Villarreal’s players lift the trophy after winning the UEFA Europa League final football match between Villarreal CF and Manchester United at the Gdansk Stadium in Gdansk on May 26, 2021. (Photo by MAJA HITIJ / POOL / AFP)

Villarreal’s players lift the trophy after winning the UEFA Europa League final football match between Villarreal CF and Manchester United at the Gdansk Stadium in Gdansk on May 26, 2021. (Photo by MAJA HITIJ / POOL / AFP) / AFP (AFP)

3
Es llegeix en minuts
Alejandro García
Alejandro García

Periodista

ver +

Els moments en què s’escriu la història són capritxosos, gairebé aleatoris, i el segon gran moment del Vila-real a Europa es va decidir, també, de penal. És més, a la final europea amb més penals, tots marcats, fins que van haver de xutar els porters: Rulli va marcar i De Gea va fallar, tot per redimir en la història el record d’aquella semifinal perduda davant l’Arsenal a Champions, amb el penal errat de Riquelme

La primera final europea de la història del Vila-real li va arribar molt lluny de ser favorit, contra la col·lecció de cromos del Manchester United, però a base d’eficiència i laboriositat defensiva, oportunisme i un gol de Gerard Moreno, va portar la final de l’Europa League a la pròrroga. Allà van arribar minuts d’heroisme groc, amb els arrestos per trobar moments de superioritat, i llavors, en l’agitat desempat dels penals, els onze jugadors del Vila-real van marcar des dels onze metres, fins a Rulli, abans de l’errada de De Gea des de l’altre costat del riu.  

Després de dues dècades instal·lat en l’elit espanyola, amb recordades aparicions al Vell Continent, el Vila-real buscava el seu primer títol en gairebé cent anys de vida, i el va aconseguir amb tots els grans moments de la seva història en el record: des de la primera època a Primera Divisió amb Palop o Craioveanu, fins als anys daurats amb Forlán, que va jugar als dos equips finalistes, Cazorla, Bruno, Josico, Senna o Godín.

El lloc de la història va ser la ciutat portuària de Gdansk, capital polonesa de l’ambre a la Lliga Hanseàtica, que va fer fortuna gràcies a aquesta resina fossilitzada apreciada, en un moment, tant com l’or, que es deixava veure en els colors dels seients buits que deixaven a les grades els gairebé 10.000 espectadors que van poder acudir al partit, uns milers des de Vila-real. 

L’equip d’Emery va aprofitar l’única oportunitat d’avortar el monopoli anglès a les competicions europees, abans que dissabte es disputi la final de la Champions entre el Chelsea i el Manchester City.

Complicacions inicials

El Vila-real va aconseguir sobreviure, i amb premi, a l’aclaparador inici de partit del United, amb ocasions i una velocitat més, tot motivat per les pèrdues de pilota dels d’Emery, que van començar desdibuixats i desplaçats del camp rival. 

Van haver de passar gairebé 20 minuts, i un cop de Foyth al cap, perquè el Vila-real comencés a visitar l’àrea de De Gea. El partit va deixar de ser un monopoli anglès i a Gdansk hi havia un home en estat de gràcia: Gerard Moreno. El davanter català, que liderarà l’atac de la selecció espanyola a l’Eurocopa, és l’estrella indiscutible d’aquest Vila-real i no li va fer falta més que mitja ocasió: un centre des d’una falta al nivell de Parejo, per avançar-se a tota la defensa rival i marcar el primer gol de la final.   

Després del gol, tot el que havia sigut nerviosisme i inquietud en els castellonencs a l’inici, va canviar de bàndol i es va instal·lar, sobretot, a la banqueta d’un United que, encara amb un domini categòric i absolut del partit, amanit per les pèrdues de pilota del Vila-real, se’n va anar al descans perdent i amb un xut a porteria al seu historial.

L’equip d’Emery, cada vegada millor, va tancar espais ajuntant línies, sense espais entre la seva vigorosa defensa i un atac que, a canvi d’estar enrere tancat, va tenir poca presència. Tot i així, quan la frustració començava a créixer a les files angleses, el United va trobar l’empat gràcies a l’oportunisme de Cavani, abans de l’hora de joc, en un rebuig després d’un córner.

Van passar els minuts sense que el Vila-real pogués acumular alguna acció de perill, mentre que a l’equip anglès començaven a aparèixer amb assiduïtat els seus jugadors més prestigiosos. 

El Manchester United és un equip d’escomeses, d’onades d’atacs gairebé inabastables, i als deu minuts finals va arribar després d’un dels atacs més agressius del partit, però ningú va poder evitar la pròrroga.

Notícies relacionades

A la mitja hora extra, a més del primer canvi de Solskjaer, no va arribar cap gol. Va ser una mica millor un Vila-real que va passar de sobreviure amb el just a poder donar-se algun caprici, contra un United que va esquivar la desesperació apostant als penals.

Fitxa del partit: