L’Atlètic no falla i posa la directa cap al títol

Després d’haver perdut molts punts en la segona volta, l’Atlètic ha esperat a no tenir avantatge per mostrar la seva cara més solvent. Davant la Reial Societat, l’equip de Simeone va cristal·litzar el seu bon joc inicial en gols i va guanyar la seva primera final per la Lliga.

El pas cap endavant en la lluita pel títol és transcendent, no només per les bones sensacions. La victòria atlètica descarta matemàticament el Sevilla per al títol, deixa el Barcelona a quatre punts i el Madrid, que ha de jugar avui, a cinc. Tot a dues jornades del final, en les quals l’Atlètic pot ser campió davant l’Osasuna i acaba a Valladolid. 

Simeone ha trobat un sistema i una idea de joc amb què es troba tan còmode com el 4-4-2 clàssic dels inicis del ‘cholisme’. De vegades és tan senzill com col·locar els millors en la seva posició més nociva per al rival, sense invents de carrilers fora de lloc: Suárez a prop del gol, Carrasco com a extrem i Llorente com a interior per la part dreta, el lloc per atacar aquest espai en el qual ha trobat la felicitat com a futbolista. Aquell equip, campió el 2014, era un mur infranquejable en defensa. Aquesta nova versió del ‘cholisme’ és més feliç amb la pilota, més vegades frustrant, però també de vegades més brillant, sense els patiments d’antany, com va fer davant una Reial Societat que li va donar alternatives als joves i gairebé dona un ensurt.  

Atac al comandament de Llorente

L’equip de Simeone va començar llançat i va tenir ocasions molt clares en els primers deu minuts, arribades sense més oposició per marcar que el porter realista, una càrrega ofensiva liderada per un incommensurable Llorente que va reduir a la seva mínima expressió la Reial Societat. No va tardar a arribar el gol, al quart d’hora, amb un centre del centrecampista madrileny, com no podia ser de cap altra manera, i una rematada de Carrasco per batre Remiro. 

Notícies relacionades

De golejada en golejada cap als quarts

Una Espanya èpica es torna a exhibir

Amb el gol a favor, l’Atlètic va rebaixar la intensitat, va començar a buscar els espais a l’esquena de la defensa realista i va tornar a marcar abans de la mitjana hora. Luis Suárez continua sense marcar, però va assistir amb mestria Correa per al 2-0.

Més enllà del descans, va poder sentenciar l’Atlètic, però va haver d’aparèixer Oblak i, en els últims deu minuts, va marcar la Reial perquè els de Simeone acabessin amb cara d’ensurt.