L’Atlètic guanya l’Osca i recupera el liderat

Quan encara gaudia d’un bon avantatge al liderat de la Lliga, l’Atlètic era un equip en problemes i en dinàmica descendent, però des que cada jornada s’ha convertit en una defensa sense xarxa, els de Simeone han trobat certa seguretat i, sobretot, dues victòries que els mantenen al liderat amb una exigua preeminència sobre els seus rivals que no els permet més errors. 

L’Osca va tenir la primera ocasió del partit i l’última, quan ja estava perdut. Al mig, va ser l’Atlètic el qui va generar arribades, sense excessiva brillantor i sense aclaparaments, i el porter de l’Osca, Andrés Fernández, el qui ho va parar gairebé tot, però Correa va encaminar el partit i, gairebé al final, Carrasco el va sentenciar.

Domini inicial de l’Osca

Era l’Atlètic el que havia de recuperar el liderat, però va ser l’Osca el qui va sortir a dominar, i va aconseguir un èxit relatiu gràcies al fet que va esquivar amb èxit la pressió dels de Simeone. Quan feia només tres minuts de l’inici del partit ja va aparèixer Oblak per salvar un gol cantat, però l’equip de Pacheta, eminentment ofensiu, no va trigar a començar a patir a baix del camp i, deu minuts després, el porter, Andrés Fernández, ja s’havia posat a l’altura d’Oblak, pel que fa als gols salvats. Va ser la primera d’una llista nodrida de parades, per acabar sent el millor dels altaragonesos. 

L’intercanvi de cops es va aturar i, cap a la mitja hora de partit, l’Osca va desaparèixer més enllà del centre del camp. Mentrestant, l’Atlètic passava l'estona sense massa ambició ni mossegada en atac, un altre cop sense Luis Suárez ni Joao Félix. 

Gols atlètics

Notícies relacionades

La guerra de Gaza enterra el futbol: «Vaig recuperar les samarretes del Barça dels meus fills després de rescatar-los de la runa»

Manresa i València es rebel·len contra els equips israelians

D’una passada mesurada de Koke i de les botes d’un Llorente a la seva zona predilecta de l’atac (a mig camí entre la banda i el centre), va néixer el gol que va assenyalar el camí, el mèrit majoritari del qual va ser d’un Correa que va retallar amb inusual precisió i va disparar a l’àrea per marcar després d’una desviació.

No va estar mai incòmode al partit, però amb el gol a favor i més enllà del descans, l’Atlètic va atacar amb més fluïdesa, així com amb menys avidesa i assiduïtat, com si estigués satisfet amb el gol d’avantatge, sense patir i sense ambició per ampliar diferències. Així van passar els minuts, fins que el gol de Carrasco va acabar de decantar el partit.