ADEMAR LLEÓ 27 - 35 FC BARCELONA
Entrerríos s’acomiada de la Copa amb un altre títol
El Barça, que va dominar l’Ademar de principi a final, han guanyat les últimes vuit edicions del torneig
El capità blaugrana, nomenat MVP en el seu últim partit en aquesta competició
El Barça va complir amb el guió i es va emportar aquest diumenge el seu 25è títol de campió de Copa, el vuitè consecutiu, després d’imposar-se per 27-35 a l’Abanca Ademar de Lleó en una final que va suposar el comiat de Raúl Entrerríos del torneig coper.
Una final en què més enllà del protagonisme indiscutible del capità blaugrana, que va ser designat millor jugador del partit, el conjunt lleonès mai va ser capaç de plantar cara al gegant blaugrana, afectat per les nombroses pèrdues de pilota. Un problema que no ha de restar mèrit al triomf dels de Xavi Pascual, que malgrat el seu erràtic començament, van tornar a demostrar la distància sideral que els separa ara com ara dels altres equips espanyols.
Recursos il·limitats
La varietat d’arguments del conjunt blaugrana converteix en una quimera per als rivals la possibilitat de derrotar els blaugranes. Si, com va passar aquest diumenge, no tenen el dia jugadors com el francès Dika Mem, apareix la figura del seu compatriota, el pivot Ludovic Fabregas per canalitzar el joc ofensiu, o els porters Kevin Moller i Gonzalo Pérez de Vargas per resoldre qualsevol problema. I com sempre, el capità Raúl Entrerríos, que en el seu comiat del torneig coper va tornar a deixar pinzellades de l’enorme talent que té.
I això que el Barcelona va tornar a mostrar al començament de la final els mateixos problemes d’eficàcia que ja el van portar a patir més del previst als quarts de final davant el BM Logronyo La Rioja i a les semifinals davant el Fraikin Granollers. Sigui pel cansament acumulat, com va apuntar el preparador barcelonista després de les semifinals, o per qualsevol altra raó, la veritat és que els jugadors barcelonistes s’han mostrat estranyament desencertats en el llançament durant tot el torneig.
No és normal veure canoners de la talla de Dika Mem fallar, tal com va passar aquest diumenge, llançaments tan clars. I és que el francès no només va fallar, sinó que va enviar uns metres per sobre del travesser els dos primers llançaments. Erràtics llançaments que van fer créixer i créixer, fins a engegantir-se, la figura del porter algerià de l’Ademar, Khalifa Ghedbane, que amb les seves intervencions va semblar disposat que la final no morís acabada d’arrencar.
Diferència des del començament
Però ni la traça de Ghedbane, que va tancar el primer període amb set parades, algunes de gran mèrit, van poder compensar les contínues pèrdues de pilota del conjunt lleonès en atac. Així, vist i no vist, es va passar del 4-5 que figurava amb prou feines superats els deu minuts de joc al 7-11, que començava a deixar clara la diferència entre els dos equips.
Si Mem no va tenir el seu dia, qui no va fallar va ser el capità Raúl Entrerríos, que va posar els pilars de l’escapada blaugrana amb dos gols gairebé consecutius marca de la casa. Una fuga a què va contribuir notablement el pivot Ludovic Fabregas, que no va desaprofitar cada pilota que li va arribar a la línia de sis metres per castigar la porteria d’un Ghedbane, que minut a minut veia baixar els seus percentatges.
Marchán maquilla el final
Una circumstància que va permetre al Barcelona, malgrat l’afany del lateral croat Milan Gostovic, l’únic capaç a l’Ademar d’anotar amb certa freqüència, arribar als 22 minuts a una màxima renda de set gols (9-16), que els de Xavi Pascual van saber conservar fins al final de la primera meitat (13-20). Una diferència que malgrat deixar sentenciada la final no va impedir que els de Xavi Pascual seguissin amb la màxima intensitat, com si volguessin rescabalar-se de la imatge ‘grisa’ que, per moments, van mostrar als quarts de final i les semifinals. Una marxa extra que va permetre els blaugranes ampliar encara més el seu avantatge fins a arribar a una màxima renda de deu gols (21-31) a falta de deu minuts per al final.
Un temps que l’Ademar, que amb la seva presència a la final ja s’havia assegurat la seva participació el curs vinent a les competicions europees, va aprofitar per maquillar mínimament el marcador, com reflecteix el 37-25 final, de la mà d’un Rubén Marchán, que va tornar a deixar clara la seva condició de relleu natural de Julen Aginagalde al pivot de la selecció espanyola.
Fitxa tècnica:
27 - Ademar de Lleó: Ghedbane; Gonzalo Pérez Arce (2), Feuchtmann (3), Natan Suárez (-), Lucin (3), Casqueiro (2) i Piechowski (1) –equip inicial– Slavic (p.s.), Marchán (7), Martínez Camí (-), Donlin (3), Gostovic (5), Carrillo (-), Jaime Fernández (-), Antonio Martínez (1) i Kisselev (-)
Notícies relacionades35 - Barça: Moller (1); Aleix Gómez (3), Mem (1), Fabregas (6), Petrus (-), Raúl Entrerríos (3) i Ariño (-) –equip inicial– Pérez de Vargas (p.s.), Sorhaindo (2), Dolenec (5, 2p), Janc (3), N’Guessan (4), Cindric (3), Alex Pascual (-), Palmarsson (1) i Frade (3)
Marcador cada cinc minuts: 1-3, 3-5, 7-9, 8-13, 10-19 i 13-20 (descans) 16-23, 18-25, 20-29, 21-31, 24-34 i 27-35 (final)
