Atletisme

María Vicente: «Vull arribar a ser l’Usain Bolt de les combinades»

La jove atleta de l’Hospitalet, de 20 anys, afronta amb il·lusió l’Europeu de pista coberta després del seu recent rècord d’Espanya en pentatló

María Vicente: «Vull arribar a ser l’Usain Bolt de les combinades»
Es llegeix en minuts

En la seva carrera cap a l’elit, María Vicente (l’Hospitalet, 2001) continua cobrint etapes a passos gegantescos. El rècord d’Espanya de pentatló que va establir fa 13 dies a Madrid (4.501 punts) li va assegurar la plaça a l’Europeu de pista coberta que es disputa des d’aquest dijous fins diumenge a Torun (Polònia). És la segona presència al Campionat d’Europa d’aquesta atleta que ja va apuntar en la seva etapa juvenil (campiona del món d’heptatló als 16, d’Europa de triple als 17) i júnior (campiona d’Europa d’heptatló als 18) les seves enormes possibilitats. L’atleta catalana és una de les cares de l’ambiciós equip espanyol, que acudeix amb 36 esportistes a Torun (18 dones, 18 homes) liderat per tres campions vigents, Ana Peleteiro (triples), Álvaro de Arriba (800) i Jorge Ureña (heptatló).

 

Torun és el seu segon Europeu absolut amb menys de 20 anys i hi acudeix amb un nou rècord d’Espanya. ¿Quin és l’objectiu? Em sento feliç perquè malgrat que la marca del pentatló sigui molt bona, crec que ho puc fer millor, així que afronto el campionat amb moltíssimes ganes i sense cap pressió. Una vegada ets a dins pot passar qualsevol cosa. L’únic objectiu que tinc és disfrutar-lo i intentar rascar alguns puntets a la marca de l’altre dia i, ¿per què no?, millorar la novena plaça que vaig aconseguir fa dos anys a Glasgow.

El seu rècord no està lluny dels que van aconseguir referents de la combinada a la seva edat: Kluft (4.501) o la campiona olímpica Thiam (4.558). ¿Com ho valora? No m’agrada comparar-me amb els altres. Vull anar a poc a poc, fer el meu camí i aconseguir algunes de les coses que elles han aconseguit o fins i tot superar-les d’aquí uns anys. Per descomptat, totes són referents com Thiam. No només per com competeix, sinó com s’entrena. Jo crec que a poc a poc m’hi vaig acostant i veure que estem en el bon camí, em fa feliç. 

De la seva actuació al Campionat d’Espanya, s’ha parlat sobretot de la longitud, pel salt que li van anul·lar de manera incomprensible. De tot el que ens passa a la vida, ens hem de quedar amb el positiu. A mi en aquell moment em va costar una mica assimilar-ho. Era un gran salt, que va sortir en el primer intent, que és súper bo per a la combinada, així que m’he de quedar amb això. Malgrat que va ser inoportú tot el que va passar, vaig agrair després que es disculpessin en persona. Al final, errors els pot tenir qualsevol.  

Ha deixat el CAR de Sant Cugat per anar-se’n a entrenar a Sant Sebastià amb Ramón Cid. ¿Què la va impulsar a aquest canvi? La veritat és que jo estava en un entorn ideal al CAR. A prop de casa i de la meva família. Però necessitava un canvi. Aire fresc. Aprofitant que era una temporada important, vaig parlar amb Ramón Cid, que havia sigut director tècnic de la federació. Hi havia bon rotllo i al final vam decidir que anés amb ell. I no me’n penedeixo. M’està aportant moltes coses positives. No només per ell, també pel grup d’entrenament. Fem una bona cooperativa, com diu el Ramón.

¿Què li demana Ramón Cid en aquesta nova etapa? M’exigeix que doni el 100%. Tots dos sabem què és el que volem i què és el que hem de fer per aconseguir-ho. Tinc molt bona afinitat amb ell i qualsevol cosa, la parlem i se soluciona. 

 ¿I què és el que volen, quins són els seus reptes? No parlem del curt sinó del llarg termini. A mi, m’agradaria estar lluitant a la llarga per medalles als Jocs Olímpics, Mundials i Europeus. I això és una cosa que s’ha d’anar construint a poc a poc. El Ramón creu que tinc les capacitats i ho volem aconseguir. Ell sap què s’ha de fer i com. 

Fer aquest pas li ha suposat allunyar-se de la seva família, cosa que no deixa de ser un sacrifici. Ja vivia al CAR com a interna, però es fa dur molt temps sense veure-la. És veritat que sempre ens estem trucant, però és difícil. Però sé per què soc aquí. La meva família em dona moltíssim suport i els ho agraeixo un munt. De moment, m’estic en una residència que em pago jo. Així que l’esforç no és només allunyar-te de casa, també és econòmic, però sé el que vull i lluitaré per això amb totes les meves forces.

¿Els Jocs de Tòquio estan entre els seus objectius de la temporada? Que s’ajornés Tòquio a mi personalment m’ha beneficiat. És cert que aquest any continua sent molt complicat, però l’any passat ho era encara més. Ho intentaré i lluitaré però no sé que passarà. Aquest any, el primer era fer un bon campionat d’Espanya que em fiqués a l’Europeu per disfrutar ara i somiar. En la temporada a l’aire lliure anar al campionat d’Europa sub-23 a lluitar per les medalles a l’heptatló i de cara als Jocs entrar a competicions de nivell per lluitar per la mínima o acostar-se al màxim possible. 

Mentrestant, segueix la seva vida com a estudiant. Sí, estic fent ADE i ‘digital bussiness’. M’agrada molt el món de l’empresa i vist el tema digital, crec he escollit una bona carrera de cara al futur. L’atletisme no és el futbol o el tennis. Pocs arriben a viure d’això o fer-se rics. Bolt i pocs més. Òbviament jo vull viure de l’atletisme i arribar a ser l’Usain Bolt de les combinades, però considero que he de tenir estudis i una pla b per si de cas.

Notícies relacionades

 

 

Temes:

Atletisme