Un doblet de Luis Suárez neutralitza el gol del porter Dmitrovic

Els partits de l’Eibar de Mendilibar sempre són atractius, entre altres coses perquè la filosofia classicista de pressió en camp rival i atac vertical sense especulació del tècnic de Zaldibar és innegociable, i sobretot perquè és un equip que sempre ofereix el que promet. Així va aconseguir incomodar sobre manera el líder de la Lliga, amb més energia i vigor que el seu rival en un mal partit dels de Simeone que va resoldre Luis Suárez amb dos gols que va treure del no-res que va ser l’Atlètic. El segon va ser en el minut 90, quan la victòria era una quimera per als blanc-i-vermells, i amb un penal d’aquests que no són, i que, com tota la vida, es fabrica el davanter i que el VAR no soluciona.  

Abans, va succeir el que era inconcebible en un partit de Mendilibar, que el porter fos l’encarregat de xutar un penal als 10 minuts. No havia hagut d’aturar cap pilota. El primer que va fer en el partit Marko Dmitrovic va ser marcar un gol. 

Un gol per a la història

El porter serbi de l’Eibar es va encaminar ple de confiança a prendre la pilota, va assentir davant la sorpresa de l’àrbitre i es va col·locar amb compte per executar. Oblak reia incrèdul, i així es va llançar a un costat en un intent inútil d’aturada, encara sense creure que un altre senyor vestit de negre li estava xutant un penal. 

Amb la seguretat de Rogério Ceni (que va aconseguir 65 gols amb São Paulo), Dmitrovic va aconseguir un gol per a la història. No marcava un gol un porter a la Lliga des del 2011 (Aranzubia amb el Deportivo davant l’Almeria), i feia gairebé 20 anys que un porter no marcava de penal, va ser l’últim dels sis que va marcar amb Las Palmas l’argentí Nacho González (14 en tota la seva carrera). 

Superioritat de l’Eibar

Notícies relacionades

Pistes blanques i temperatures baixes: el Pirineu inicia la temporada d’esquí «amb magnificència»

Lamine Yamal, el mitjapunta

Amb prou feines s’havia desemmandrit el partit, abans dels 10 minuts, quan Carrasco va fer un penal per trepitjada sobre Muto, ficat a tasques defensives per la seva posició de carriler. A partir d’allà, la defensa avançada de l’Eibar va allunyar de la seva àrea Luis Suárez i, de passada, va curtcircuitar el pla dels de Simeone. No va estar còmode l’Atlètic, amb un punt menys d’intensitat que l’infal·lible Eibar. També és inqüestionable el poder físic i l’entrega de Llorente, que va robar la pilota a Sergio Álvarez per habilitar un Luis Suárez àvid, que va xutar ràpid, amb ànsia per aconseguir el gol de l’empat. 

Els canvis de Simeone al descans no van canviar la tendència del partit, va continuar més còmode un Eibar que també va arribar amb més perill que un Atlètic sense fluïdesa, que va arribar al tram final sense ocasions, fins a un xut de Joao Félix, l’únic que va oferir l’Atlètic fins al penal final.