L’Alcoià deixa en evidència un Madrid humiliat

La temporada del Madrid és com una travessia bíblica pel desert, d’aquelles en què el dia següent és pitjor que l’anterior, en què no surt bé ni el que estava donat gairebé per fet. Els de Zidane venien de caure en les semifinals de la Supercopa, amb una trajectòria inconstant a la Lliga, i l’última estació de penitència ha sigut a El Collao, davant un Alcoià èpic, que ha completat la gesta d’eliminar el Madrid de la Copa del Rei amb un gol gairebé al final de la pròrroga, amb un jugador menys, davant un altre fracàs històric dels de Zidane, a l’estil de l’Alcorcón o Toledo. 

El domini gairebé absolut de la possessió es donava per fet per als de Zidane, però el cert és que han passat minuts i minuts sense ocasions de gol, sense xuts a porta, sense una superioritat manifesta en l’últim terç de camp. A la resta del terreny ha exercit domini i direcció Casemiro, el millor jugador blanc, també en atac, amb el que això implica. 

L’absència de qualsevol pla d’atac converteix cada atac dels de Zidane en una exhibició d’impotència. Abans que els de Zidane, ha avisat l’Alcoià amb un cop de cap a la mitja hora, invalidat per fora de joc. 

Cada minut que passava sense ocasions era una petita victòria de l’Alcoià, però en l’última jugada de la primera part ha arribat l’únic que podia encaminar el partit del Madrid: un gol. Militao ha rematat, de mig costat i incomodat per un rival, una centrada de Marcelo després d’un córner que havia congregat una majoria madridista a l’àrea local. 

Ni això ha sigut suficient. No ha canviat gaire la vida en el segon temps: fracassos en els intents de tancar el partit del Madrid i un Alcoià viu al partit, cada vegada amb més intenció ofensiva. 

L’entrada de Benzema al camp, després de l’hora de partit, tampoc no ha canviat la inoperància ofensiva dels de Zidane: no hi havia ocasions, ni desbordament, ni superioritat, i encara menys la sensació que l’eliminatòria estava tancada. Tampoc no ho creia un Alcoià que se n’ha anat a l’atac amb tot. Ha deixat espais a la seva esquena i ha arribat una ocasió madridista, un contraatac que Vinicius ha fallat amb una altra mala decisió. A la jugada següent, després de dos córners, ha arribat l’empat al segon pal després de la segona rematada alcoiana a l’àrea de Lunin. 

Notícies relacionades

Vine a escalar i apunta’t a competir: s’obre el termini d’inscripcions

Nadal esclafa el jove Blanch i es regala un dia més a Madrid

El partit ha embogit en els últims 10 minuts. Davant l’ímpetu incontenible de l’Alcoià, el Madrid s’ha relaxat en atac, amb més perill que a la resta del partit, amb reclamació d’un penal inclosa (no hi havia VAR) en una rematada a la desesperada del golejador Militso, però ha arribat la pròrroga. 

Ja en el temps extra, Zidane s’ha animat amb els canvis. Han entrat Asensio, Kroos i Hazard, però no hi ha hagut indicis de setge blanc, ni amb un jugador més.