Marcus Rashford dispara una onada de solidaritat a Anglaterra

Vivim en una era en què qualsevol acte de mínima humanitat d’un futbolista és elevat a la categoria d’heroïcitat. El futbolista que utilitza el metro per assistir als entrenaments de l’equip. El jugador que dona 50.000 euros a l’any a una fundació (un 0,01% del seu sou, potser). La plantilla de l’equip de Primera Divisió que visita una vegada a l’any un hospital de nens amb càncer, gest de bondat que obre els telenotícies de tots els canals. Benvinguts siguin aquests petits gestos de solidaritat, però de vegades el seu soroll apaivaga projectes solidaris que neixen des del veritable altruisme, allunyats del postureig instagramer.

Marcus Rashford, el 2008, era un nen de 10 anys que malvivia i sobrevivia com podia en un petit pis de Wythenshawe, una ciutat al sud de Manchester, molt castigada pel vandalisme i les drogues. La seva mare, Melanie Rashford, s’havia de cuidar d’ell i dels seus quatre germans amb el salari mínim, treballant catorze hores al dia. Fa uns mesos, el mateix Rashford ho explicava en una entrevista a la BBC: «De nen vaig passar gana. [...] La meva mare va treballar molt perquè sempre tinguéssim alguna cosa per menjar, però de vegades no era suficient. Recordo que anava a un supermercat anomenat Pound World, on tot costava menys d’una lliura i comprava 7 iogurts. Un per a cada dia de la setmana».

Marcat per la seva infància

Dotze anys després, el 2020, Marcus Rashford ha abandonat la precarietat de la seva infantesa a Wythenshawe per instal·lar-se en l’abundància d’Old Trafford, teatre dels somnis per a tants, a tan sols uns 8 quilòmetres més al nord del piset que el va veure créixer. Amb 22 anys, s’ha convertit en un dels grans golejadors i assistents de la Premier League. La seva contribució l’any passat va ser essencial perquè el Manchester United pogués classificar-se per a la Champions League. Rashford se situa també entre els 10 més ben pagats de la Premier, amb uns 11,5 milions d’euros anuals, segons Spotrac.

No obstant, aquestes xifres astronòmiques no li ennuvolen la memòria. Rashford recorda que, quan era petit, per poder menjar també es va valer dels cupons de menjar escolar gratis per a famílies vulnerables. És per això que durant el tancament de les escoles en març-abril a causa de la propagació del coronavirus es va associar a l’organització benèfica de distribució d’aliments FareShare. El seu objectiu és ajudar a cobrir part del dèficit dels àpats escolars gratuïts. La seva implicació com a persona pública va ajudar a recaptar 23 milions d’euros. Rashford sabia que, malgrat l’èxit, la quantitat era insuficient. Més encara tenint en compte que el Govern del Regne Unit havia decidit cancel·lar aquests ajuts durant l’estiu. Així que va decidir escriure una carta oberta a Boris Johnson perquè rectifiqués.

La força del seu missatge, la seva història personal, la seva notorietat pública i la pressió social van ser el còctel necessari perquè el primer ministre cedís. Més d’un milió de nens anglesos en el llindar de la pobresa van tenir menjar gratuït a l’estiu.

Agitar consciències

Però la pandèmia segueix i, amb aquesta, continuen les dificultats perquè les famílies més desfavorides tirin endavant. En conseqüència, Rashford va incentivar una recollida de firmes perquè aquests ajuts s’ampliessin fins a l’abril del 2021.

Amb 300.000 firmes aconseguides de les 100.000 necessàries, la petició es va debatre la setmana passada en el Parlament i va ser rebutjada amb 322 vots en contra i 261 a favor. Els conservadors al·leguen que els ajuts per a les famílies amb baixos ingressos estan ja repartits a través dels subsidis del sistema de l’Estat del benestar.

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

Mentrestant, Rashford, fart de batalles amb interessos partidistes, es resigna però no es dona per vençut i segueix amb la seva guerra particular. L’endemà de la votació va acudir amb la seva mare a un centre a Manchester de l’organització benèfica amb la qual col·labora, FareShare, per involucrar-se personalment en el repartiment d’aliments. També la seva vida a les xarxes s’ha agitat. El seu compte personal de Twitter s’ha convertit en un inventari, actualitzat constantment, de llocs del Regne Unit on es reparteix menjar gratuït per als més necessitats.

El talentós i milionari davanter del Manchester United és, per damunt de tot, el fill activista de Melanie Rashford. El seu discurs continua ferm: «Deu anys enrere, jo hauria sigut un d’aquests nens i mai hauríeu escoltat la meva veu». Però ara la veu de Marcus Rashford retruny amb força. Hi ha petits estómacs per omplir. La lluita segueix.