El Madrid s'enfonsa davant el Xakhtar

Un mal camí no porta a un bon poble, i el Madrid venia percebent les vicissituds de transitar per una superfície pedregosa i irregular, patint els problemes d’un estiu sense fitxatges, d’inversions frustrades i d’una transició, des de la generació de les tres Champions cap a un futur incert, que es percep llarga i desoladora

Després de l’ensopegada a la Lliga davant el Cadis, el debut a Europa davant el rival menys poderós del grup va deixar cristal·lines les aspiracions madridistes. Va ser una derrota desoladora, després de l’enfonsament històric del primer temps i una reacció frustrada després, amb dos gols aïllats i un gol anul·lat en el descompte per fora de joc, però al final no va ser res més que una altra demostració que els recursos de l’equip són molt limitats i que el rendiment està minvant. «Ha sigut una nit molt complicada. He de buscar les solucions perquè no passi això», va dir Zidane després del partit.

L’aposta de Zidane és que l’equip faci un pas endavant en l’aspecte físic, que intenti pressionar, però pel camí està patint l’indicible. Els errors de la derrota de lliga es van reproduir a la Champions com si el Cadis s’hagués posat la casaca ucraïnesa, però amb més qualitat. 

A tres dies de visitar el Barça i amb dues setmanes per davant per dilucidar el futur europeu, amb la derrota a casa davant el Xakhtar el Madrid s’ha complicat la seva classificació en un grup molt disputat.

Carència preocupant

El Madrid va exhibir una manca preocupant de futbol, sense capacitat per superar la defensa poc més que decent, només ben estructurada, d’un equip més acostumat a ser dominat i atacar. Això ho va demostrar amb solvència malgrat arribar minvat per gairebé una desena de baixes. 

L’equip ucraïnès va trobar amb facilitat, a través de la velocitat al contraatac, el camí de l’àrea de Courtois, que va tenir una aturada salvadora encara amb empat, com ja fes davant el Cadis uns dies enrere.

L’estadi Alfredo Di Stéfano, amb el nom del primer gran mite de la competició, es va estrenar a la Champions amb la golejada més gran al descans en contra del Madrid en la història de la competició, al final amb una derrota que pot derivar en la primera eliminació madridista de la història en fase de grups.

Amb una circulació lenta i parsimoniosa, l’equip de Zidane havia cedit la iniciativa a un Xakhtar que no perdia una pilota. Semblava la reencarnació del Brasil dels 70, amb molts compatriotes i una supremacia gairebé abusiva davant un Madrid sobrepassat pels esdeveniments, superat, deprimit i sense ànima. «No tant pels jugadors, que corren, però no vaig veure l’equip com jo volia i quan això passa, la culpa la tinc jo», va assumir l’entrenador del Madrid.

Així va arribar el primer gol, amb una jugada maradoniana del lateral esquerre Kornienko, que va acabar amb un xut alliberat de Tete, sense un rival a prop al mig de l’àrea del Madrid. Cinc minuts després, després d’una sacada de banda, la defensa blanca va demanar protagonisme a la col·lecció de desgràcies amb un gol en pròpia porta de Varane, en una jugada que va vorejar el còmic. El festival del daltabaix blanc abans del descans el va completar Solomon, amb una definició plena de classe per culminar una altra jugada que va aprofundir en la humiliació blanca. 

Atac de dignitat

Amb l’alineació, Zidane havia pensat més que mai en el següent partit, en el Clàssic a Barcelona, sobretot amb la suplència d’un Benzema al qual va recórrer al descans. «S’han de canviar coses per a dissabte. Ens ha faltat de tot», va reconèixer Zidane.

Notícies relacionades

Radiografia de l'economia del Barça: "Hem passat de l'UCI a planta"

El Barça renova Ansu Fati fins al 2028 i el cedeix al Mònaco

En l’inici de l’atac de dignitat dels blancs del segon període, Modric va fer un golas, amb un xut tan llunyà com precís, fort i ajustat al pal. No va ser obstacle perquè, entre jugades frustrades madridistes, les millors ocasions continuessin sent ucraïneses. Però va entrar Vinicius de la banqueta i, sense interrompre la carrera inicial, va mostrar la seva iniciativa i la seva activitat amb un robatori de pilota, es va plantar davant del porter i va ser precís en la definició per donar-li la volta a la tendència del partit. 

La inèrcia positiva va ser uns minuts per als blancs, amb el Xakhtar cada vegada més ficat en el seu camp i amb menys possibilitats de sortir al contraatac amb perill. Però generar una ocasió era una quimera per a un Madrid frustrat, sense rastre de la seva capacitat ofensiva del passat. Va poder arribar, ja en el descompte, un empat agònic i gairebé immerescut, amb un gol anul·lat per un fora de joc posicional de Vinicius molt clar que va corregir el videoarbitratge.