Efectivitat bavaresa

Com moltes vegades en els tornejos de seleccions a partit únic, la victòria a la final no sol ser la millor mostra de les virtuts del guanyador. De la mateixa manera, el Bayern es va proclamar campió d’Europa per sisena vegada en la seva història i amb ple de victòries amb una posada en escena molt allunyada de les exhibicions prèvies que auguraven titulars grandiloqüents el dia decisiu. No hi va haver màgia, es va imposar el treball col·lectiu i l’abnegada recerca d’un avantatge del Bayern. L’equilibri de la final el va trencar un gol gairebé aïllat de Coman a l’inici de la segona, enmig de la igualtat regnant davant un París Saint-Germain lluny també de les seves millors prestacions, desolat com la seva estrella Neymar al final del partit, a les portes del seu primer títol continental.   

La final de Lisboa no serà recordada pel joc ni per la història romàntica d’un París Saint-Germain que va acabar sumit en la tragèdia. Les estrelles parisenques Neymar i Mbappé van tenir ocasions de marcar en el primer temps, però cada mínima falta de concreció en una final es paga. Les llàgrimes de Neymar eren la imatge al final del partit, sense consol després d’una actuació decebedora el dia assenyalat per brillar.

A prop de l’objectiu

El París Saint-Germain va mantenir la compostura al partit i el pla de Tuchel no s’allunyava gaire del que va exhibir l’equip mentre seguia l’empat, però quan el marcador es va decantar cap als alemanys van arribar minuts de precipitació, nervis i poques ocasions d’un equip desenganyat que mai havia estat tan a prop del gran objectiu de la inversió de més de 1.200 milions de la propietat qatariana. 

Tot i així, gairebé en el descompte va tenir l’ocasió de l’empat Choupo-Moting als voltants de l’àrea petita, però cada acció del PSG en el partit transmetia la sensació que no era el dia, que la inspiració no estava a favor de l’equip parisenc. 

Les previsions prometien una final plena d’espectacle amb una lluita de poder a poder entre dues màquines dissenyades per a l’atac, però la igualtat es va anar arrelant en el partit i l’empat a zero es va instal·lar al marcador durant gairebé una hora.

Va ser un partit decebedor, amb atacs fluixos a causa de l’escenari i del treball, de vegades deficient, de les defenses. Les estrelles no van aparèixer, no hi va haver intercanvi de gols èpic i no hi va haver onades d’ocasions. El que hi va haver va ser un treball eficient del Bayern. 

Xoc de tensió

La primera part havia començat com un xoc ple de tensió entre dos gegants tenallats per les circumstàncies que fan els primers cops a les palpentes i a poc a poc es van exaltar fins que van arribar els millors minuts de la final. Camí del descans va arribar una rematada al pal de Lewandowski, també un xut tou i impropi per a la claredat de l’ocasió de Mbappé, assistit magistralment per Ander Herrera després d’un error inconcebible d’Alaba. Van ser ocasions que l’esdevenir del partit van col·locar a un nivell d’importància insospitat, sobretot les que va fallar l’equip de Tuchel.

La intensa i implacable pressió del Bayern en el naixement de la jugada del PSG havia incomodat fins a límits insospitats els francesos des de l’inici, que no van tenir un moment de descans, sempre amb un alemany a sobre per incomodar la circulació més bàsica. Tot i així, cada vegada que l’equip de Tuchel podia córrer va trobar un generador de perill anomenat Mbappé.

El Bayern va estar tan còmode en la pressió com el PSG en la carrera al contraatac, però el pas dels minuts va apaivagar la intensitat germànica i es van fer cada vegada més amplis i freqüents els espais per córrer dels francesos. 

Coman, decisiu

També van tenir ocasió Di María i Neymar, en la qual va aparèixer un Neuer brillant, tot i que el brasiler va estar molt poc participatiu des de la posició de davanter centre i les poques vegades que va aparèixer abans del final frustrant va ser el focus de les faltes alemanyes. 

Entre la por dels dos equips a rebre gol, va aparèixer Kimmich per marcar la diferència. L’alemany, que va patir molt en el lateral davant els atacs de Mbappé, va treure un centre mesurat al segon pal, just on més mal podia fer, just on va aparèixer Kingsley Coman per desmembrar una igualtat que semblava inamovible en una final molt tancada. 

Notícies relacionades

L’Audiència no deslliura Rubiales del judici pel petó a Hermoso

Xavi ara vol continuar

El Bayern va veure el perill i va anar amb tot a l’atac davant un PSG fora de combat, amb Coman com a principal exponent del desbordament alemany i, tot i que Kimpembe i Thiago Silva van salvar cada un una pilota gairebé sobre la línia, va quedar per al final un fil de vida al qual l’equip parisenc no es va poder aferrar. 

El PSG es va poder recompondre encara amb temps de reacció per empatar, també impulsats perquè Flick va treure del camp les seves dues millors armes: Coman i Gnabry. Tot i així, i abans de l’ocasió final a la desesperada, el Bayern va controlar amb eficiència el final i l’atac francès va ser desordenat, interromput constantment per fases de possessió d’un Bayern còmode malgrat alguna aparició salvadora de Neuer.