El Madrid va fent

No semblava el partit perquè el Madrid patís en el seu intent del ple de victòries després del confinament, que ja són vuit, i tot i que l’Alabès va lluitar, els de Zidane van recuperar els quatre punts d’avantatge en el lideratge de la Lliga.

Va ser, altre cop, gràcies a un altre partit amb la porteria a zero, en gran manera per Courtois que no per la defensa de circumstàncies, menys sòlida del que diu la fama que la precedeix després del confinament i, com cada dia, amb més encert en atac per insistència que per brillantor, amb un gol de penal i un altre de validat per les línies del VAR després de l’anul·lació inicial.

L’Alabès en caiguda lliure que va arribar a Valdebebas se’n va anar amb una altra derrota, la setena, i amb els fantasmes del descens assetjant. Tot i així, va plantar cara fins al segon gol blanc, penalitzat per l’eficiència de Courtois i dos errors.

López Muñiz va dir en la prèvia que volia un equip alegre i, des de l’alineació, el nou tècnic de l’Alabès va apostar per l’atac, amb dos extrems ofensius i dos davanters contra la malmesa defensa blanca.

Sense Ramos, Carvajal i Marcelo, Zidane va resoldre la incògnita al lateral dret amb la reconversió d’un Lucas Vázquez que, la primera vegada que es va enfrontar en un u contra u a Édgar, va ser desbordat i la pilota va acabar al travesser de Courtois, amb una altra ocasió per a l’Alabès en el rebuig.

Penal a Mendy

El domini del partit era del Madrid i, entre constants combinacions a camp rival, una arribada a l’àrea de Mendy va propiciar l’error de Ximo Navarro, que va cometre un penal davant el desbordament del lateral francès. Amb Ramos a la grada, Benzema el va convertir amb solvència i va posar el Madrid per davant abans d’haver-ho merescut, encara en el minut 10. 

El gol no va matar l’Alabès, però el va deixar atordit i les seves arribades de perill es van reduir a les pilotes aèries, a banda de les aparicions brillants de Burke. L’exuberància física de Mendy va brillar, amb Marcelo lesionat pel que queda de la Lliga, enmig de la tranquil·litat que va donar als de Zidane tenir avantatge.

Al descans, l’àrbitre Gil Manzano es va quedar a la caseta amb una torçada de turmell i va haver de ser substituït pel quart àrbitre, Héctor Rodríguez Carpallo, habitualment a Segona B.

Un Madrid poc contundent havia mantingut l’Alabès dins el partit, tot i que no va durar massa, fins que va començar la segona part i els de López Muñiz van fer un pas endavant. 

El Madrid amb prou feines va tardar quatre minuts a agafar la defensa rival en una badada, avançada i amb Benzema a la carrera en aparent posició de fora de joc, que les línies del VAR van determinar com a legal, fins i tot amb marge, abans d’assistir Asensio per fer el 2-0. 

L’Alabès se’n va anar a l’atac i, en la mateixa mesura, es va acostar el tercer gol del Madrid, amb tres ocasions gairebé seguides després dels canvis de Muñiz. 

Es van apagar els blancs amb la satisfacció del treball fet sense haver marcat el tercer gol, però l’Alabès no va tenir la capacitat per posar en perill l’avantatge dels de Zidane, que va tenir temps per fer tornar Hazard i les seves molèsties de turmell.