03 d’ag 2020

Anar al contingut

EL DRAMA BLANC-I-BLAU

L'Espanyol consuma la tragèdia: d'Europa a Segona

L'equip periquito pateix el cinquè descens de la seva història un any després d'acabar setè a la Lliga

Raúl Paniagua

L'Espanyol consuma la tragèdia: d'Europa a Segona

JORDI COTRINA

Hi ha jornades que mai s’obliden. Dies històrics que per sort o per desgràcia romanen a la retina per sempre. En la història més o menys recent de l’Espanyol, alguns d’aquests episodis podrien ser la final de Copa guanyada al Saragossa al Santiago Bernabéu el 2006, el subcampionat de la UEFA de l’any següent a Glasgow o la tornada a Europa segellada el curs passat amb una victòria davant de la Reial Societat en l’última jornada. Aquell triomf a Cornellà va provocar el deliri i la invasió de l’estadi de centenars de seguidors periquitos. Semblava l’inici d’alguna cosa molt bonica. Catorze mesos després, l’eufòria ha donat pas a la depressió.

El desastre es va consumar aquest dijous en el pitjor escenari possible. Va ser una derrota molt digna per la mínima en un duel descafeïnat, però igualment dolorosa. Hores abans del derbi, els culers ja vaticinaven la seva felicitat. «Avui pot ser un gran dia», resava una pancarta als voltants del Camp Nou.

La tempesta de Rubi

Ja li hauria agradat a més d’un seguidor blaugrana disfrutar al seu temple de la tragèdia periquita. Algun coll s’hauria quedat sec amb els clàssics crits d’«a Segona», en aquest cas molt adequats a la realitat. Tampoc haurien descobert Amèrica. La baixada als inferns de l’Espanyol estava assumida des de feia massa temps.

El caos ha marcat el camí de l’equip blanc-i-blau, incapaç de redreçar un rumb que va començar a torçar-se poc després del tancament de la passada Lliga. Rubi va avisar que era necessària una remodelació de la plantilla per no patir en excés, però ningú es va donar per entès. Tement el que després efectivament ocorreria, el tècnic de Vilassar va decidir plantar l’Espanyol i fitxar pel Betis. Allà no va poder repetir l’èxit europeu i va ser acomiadat el mes passat amb una generosa liquidació.

Sense miracles

Pitjor li ha anat a l’Espanyol sense ell. Fins a quatre entrenadors han ocupat la banqueta, des de Gallego a Rufete passant per Machín i el Pitu Abelardo, per acabar amb l’equip a Segona per primera vegada en 27 anys.
La quota de miracles periquita es va esgotar el 13 de maig del 2006 amb el gol de Coro davant de la Reial Societat que va evitar el descens poc després de conquistar la Copa. Va estar a prop de baixar el bloc dirigit per Lotina, que comptava amb estrelles com Tamudo, De la Peña, Luis García o el malaguanyat Jarque. Les llàgrimes d’emoció sobre la gespa de Montjuïc es van transformar aquest dijous en dolor i amargor. 

«Demano disculpes a l’afició. Tornarem més forts, un periquito mai es rendeix», diu el capità Javi López

Tots esperaven la confirmació de la tragèdia tard o d’hora, però l’execució final sempre és sagnant. Sembla increïble que la mateixa plantilla (tret d’alguna baixa com la del golejador Borja Iglesias) que va aconseguir el setè lloc hagi protagonitzat un curs tan nefast. «Estic orgullós del partit. Demano disculpes a la nostra afició per tot el que està passant. Són moments durs. Ha sigut una temporada en què res ha sortit bé. Tornarem més forts. Un periquito mai es rendeix», va valorar el capità Javi López. 

Regeneració necessària

El pitjor Espanyol de la història només ha guanyat dos partits a casa aquesta temporada i acabarà la Lliga ocupant la zona de descens en 37 de les 38 jornades, una cosa inaudita. Només en la quarta, amb el triomf a Eibar, va estar-ne fora. La competició va començar massa aviat amb les tres prèvies europees i el rendiment a la Lliga ha sigut horrible. En els quatre anteriors descensos mai va acabar últim.

Chen Yansheng, a l’última junta d’accionistes de l’Espanyol / ROBERT RAMS

Evitar aquest fanalet vermell és l’únic al·licient d’una plantilla que ha de patir una regeneració. Es calcula que el club tindrà un pressupost de 50 milions en la categoria de plata, però els diners no asseguren una tornada immediata a l’elit, cosa que sí que va aconseguir en les seves quatre anteriors experiències.

Cop per a Chen

El descens suposa també un cop terrible per a Chen Yansheng. «Vull veure l’Espanyol a la Champions en menys de tres anys», va proclamar en la seva presentació com a president el gener del 2016, acompanyat per Daniel Sánchez Llibre

Aquest discurs va il·lusionar els periquitos i es va mantenir durant més de dos anys. A finals del 2018 van començar els rumors sobre una possible venda i en l’última junta, el desembre passat, el dirigent xinès ja va reconèixer que no dormia per la situació crítica del club. Es va gastar 40 milions a la desesperada en tres fitxatges, però el barco ja estava massa enfonsat. L’Espanyol mai va reflotar i ara li tocarà remar en aigües turbulentes.