19 d’oct 2020

Anar al contingut

EL GOL D'INIESTA EXPLICAT PER ANDRÉS

Iniesta explica el gol que va donar el Mundial a Espanya: «Vaig esperar la pilota»

El jugador rememora la jugada que fa una dècada va portar la selecció a conquistar el títol en una disputada final contra Holanda

Marcos López

Andrés Iniesta rememora des de Kobe (Japó) el gol que li va donar a Espanya l’estrella de campiona del món fa ara, precisament, una dècada.

Ja estàvem arribant al final de la pròrroga i cada vegada quedava menys temps. Recordo la jugada que va sortir des del darrere amb Navas arrencant per la banda dreta. Hi va haver un moment, ja al mig del camp, en què vaig fer un cop de taló per al Cesc. Llavors, Fernando Torres, que era el davanter, era a la banda esquerra. Al Fernando li va arribar la pilota i vaig veure que a la part central del nostre atac no hi havia ningú. Llavors, vaig descobrir un buit entre els seus defenses perquè Holanda, a més, estava amb un menys perquè li havien expulsat un jugador.

«Fernando Torres em va veure i va voler fer el passi, però va fer curt. Van der Vaart ho rebutja i la pilota cau en la frontal. Llavors se li queda a Cesc, que em fa una passada ràpida i precisa»

Em vaig ficar per aquesta zona intentant que el Fernando me la passés. I el Fernando em va veure. Va voler fer la passada, però va fer curt i Van der Vaart la va rebutjar, i la pilota va caure a la frontal de l’àrea. Llavors li va quedar la pilota al Cesc i jo, després d’haver pujat i haver fet la desmarcada pel centre, em vaig quedar allà, en una posició sense oponent. I el Cesc em va fer una passada ràpida i precisa, just per poder controlar i xutar després.

«Abans del xut faig petits passos cap enrere per sortir d’un possible fora de joc» 

Però abans del xut vaig fer passos enrere per sortir d’un possible fora de joc. És una situació en què em vaig trobar bastant sol. O, almenys, aquesta era la percepció que jo tenia al camp. Llavors, de manera instintiva, vaig fer aquests petits passos per si de cas estava en fora de joc.  I, afortunadament, no ho estava, així que tot va acabar perfecte. En aquell instant, tot just rebre la pilota, i com ja he dit diverses vegades, vaig descobrir el silenci. Hi havia milers de persones al camp, però en aquells moments érem la pilota i jo. Tots dos sols.

«Espero la pilota per colpejar a l’altura que considero millor. Sentia que havia de ser gol, ho sentia»

Aquesta foto, feta mil·lèsimes de segon abans del xut, és el moment clau. El més important. Estava a punt d’impactar a la pilota. Jo ja tenia clar on volia que anés la pilota. I amb la força que va entrar va sortir tot bé. Per això, vaig haver d’esperar el ‘timing’ que vaig creure oportú per fer el millor xut possible. Esperava que la pilota fes la seva feina i baixés fins a mi, que l’esperava.

Al controlar la pilota, sí que és cert que em va sortir cap amunt, així que, evidentment, havia de baixar després per poder engaltar-la bé. Per això, vaig esperar per colpejar-la a l’altura que considero millor. Altres vegades aquestes rematades que semblen tan fàcils si no les enganxes tan bé normalment se’n van fora o cap amunt. En aquest cas, el ‘timing’ va ser el precís. Jo ja pensava que aquesta pilota havia d’anar a dins. Que havia de ser gol.

 ¿Per què? Perquè ho sentia així, ho sentia. Tenia molt clar on havia d’anar i on aniria. És veritat que la va tocar Stekelenburg. Posats a demanar, hauria volgut que la pilota anés una mica més escorada. Però ja va quedar bé així, ¿no?