Griezmann i el cementiri dels davanters oblidats de Messi

Mentre el cementiri dels llibres oblidats plora la mort de Carlos Ruiz Zafón, Antoine Griezmann va donar un pas petit més cap al cementiri de davanters oblidats de Leo Messi. Talents que aterren a Barcelona traspuant ambició però que acaben sent escombrats per l’ombra del vendaval Messi. A Sevilla ‘El petit príncep’ va començar a la banqueta i no va aportar res en un quart d’hora de joc.

«Per arribar a qualsevol cosa que et proposis fa falta primer l’ambició i després el talent, el coneixement i, finalment, l’oportunitat», escrivia Zafón a ‘El joc de l’àngel’, segona volum de la seva cèlebre tetralogia. Griezmann sembla haver perdut el seu joc i el seu àngel des que ha arribat a Barcelona. Potser va marcar la seva sort quan fa un parell d’anys va rebutjar l’oportunitat de vestir de blaugrana. A aquella insolència en va afegir una altra al dir que ja s’asseia a la taula de Cristiano i Messi.

Mala sort

Hi ha frases que porten malament sort, com quan Alexis Sánchez li va dir en el seu primer entrenament a Andoni Zubizarreta que li agraïa que l’hagués fitxat «perquè aquí serà on jo pugui guanyar la Pilota d’Or». El davanter xilè i Zlatan Ibrahimovic van veure les seves ambicions frustrades i van haver de fer les maletes per tornar a brillar. Fins i tot Neymar, dels pocs que no han sigut eclipsats pel rei sol, va posar rumb a París per tenir la llum que no va trobar i ara és el presoner del cel francès-qatarià.

El laberint dels esperits

Griezmann persegueix ombres al laberint dels esperits pel qual han transitat també Coutinho i Dembelé. Després de l’aturada del coronavirus la seva sort no ha canviat. Ha vist com marcaven gairebé tots els davanters (Messi, Ansu Fati i Braithwaite) menys ell i que quan aconseguia un gol el VAR l’hi anul·lava. I, malgrat que Quique Setién l’hagi cobert d’elogis en l’última setmana, davant del Sevilla es va quedar a la banqueta (com ja havia passat en el partit de la primera volta). I quan el tècnic blaugrana va substituir Braithwaite va preferir provar Vidal d’extrem, abans de donar-li l’últim quart d’hora al davanter francès en què tot just va aportar perill.

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

El Sevilla és un dels rivals favorits de Messi. Fins ahir, el 10 portava 37 gols –12 al Sánchez Pizjuán– en 38 partits contra els sevillistes. Però en aquesta ocasió no va poder continuar el seu idil·li sevillà.

Invents contra les faltes de Messi

L’impacte de Messi i el de Griezmann en el joc transcendeix els seus números. Els de l’exmatalasser no són dolents (14 gols en 40 partits), tot i que la falta de sintonia ha sigut palpable cada vegada que han coincidit en el camp. En canvi Messi sembra el pànic en els rivals com es va demostrar aquest divendres de nou cada vegada que es preparava per xutar una falta. La més clara als 20 minuts. Un jugador es va ajeure rere la barrera i Koundé va córrer cap enrere per treure-la sota pals per poder rebutjar-la. Una cosa que es va reproduir a 20 minuts del final, tot i que aquesta vegada va ser el porter Tomas Vaclik qui va aconseguir repel·lir-la amb la punta dels dits. Al Barça se li podria escapar el lideratge d’entre els dits si el Madrid guanya la Reial Societat. «Serà molt difícil guanyar la Lliga. Veient les dues jornades que portem crec que el Madrid perdrà pocs punts. Serà difícil...», reconeixia Gerard Piqué després del partit. Més optimista es va mostrar Setién. «Estic segur que el Madrid tampoc ho guanyarà tot. Els rivals sempre tenen coses a dir. S’ha de ser optimista. Ara no depens de tu, això canviarà. Queden molts partits», va valorar després d’analitzar el partit. «Vam estar francament bé, vam tenir 30 minuts molt bons, ens desordenem en la pressió. A la segona part hem perdut algunes pilotes per donar-los vida. La sensació no és del tot positiva».