Magic, Ali, Ashe, Iniesta... el combat de grans esportistes contra les malalties

Un dels primers casos coneguts d’ELA va ser Lou Gehrig, que havia guanyat sis vegades la lliga de beisbol nord-americana amb els New York Yankees. Després de 2.130 partits seguits, el 2 de maig del 1939 es va perdre un partit. Un mes després li van diagnosticar aquesta malaltia gairebé desconeguda, que va passar a ser coneguda als EUA com la malaltia de Lou Gehrig. Dos anys després va morir i rl següent es va estrenar ‘El orgullo de los yankees’, amb Gary Cooper en el paper de Gehrig i nominada a una desena d’Oscars, que va contribuir a donar a conèixer mundialment aquesta malaltia degenerativa. 

Fa 28 anys, el món de l’esport es quedava en xoc després que Magic anunciés que es retirava perquè tenia el virus de la sida. Un dels millors jugadors de bàsquet de tots els temps va explicar que a partir de llavors aprofitaria la seva projecció pública per convertir-se en portaveu de la lluita contra aquesta epidèmia. El genial base dels Lakers va contribuir a normalitzar-la al disputar els Jocs Olímpics de Barcelona l’any següent i aparcar la seva retirada per jugar 32 partits més a l’NBA el 1996. Cinc mesos després que Magic trenqués el tabú, una altra llegenda de l’esport nord-americà va revelar que tenia sida. Ashe, primer tennista negre a guanyar Wimbledon, va explicar que s’havia contagiat durant una operació quatre anys abans. «Ara intentaré ajudar Magic en la seva lluita contra aquesta malaltia amb el mateix interès que vaig lluitar en el passat per altres causes», va sentenciar. Ali, que com Ashe havia sigut un símbol contra el racisme, va lliurar el seu combat més llarg contra el parkinson. Llegenda de l’esport i icona política i social global va lluitar contra el parkinson 32 anys i va unir a la seva llarga llista de tasques solidàries la conscienciació sobre aquest àmbit des del Muhammad Ali Parkinson Center, que va fundar el 1997. 

Severiano Ballesteros, Tito Vilanova, Johan Cruyff, Eric Abidal, Martina Navratilova, Lance Armstrong... la llista d’esportistes famosos que han hagut de fer front al càncer és extensa. Abans de perdre per dopatge els seus set Tours, el ciclista nord-americà va omplir el món de Livestrong, uns braçalets grocs per recaptar fons en la recerca contra el càncer. Un càncer de pulmó es va emportar Cruyff fa quatre anys. Molts recordaran l’anunci contra el tabac que el tècnic del Dream Team va protagonitzar després d’haver sigut operat a cor obert el 1991 arran de patir una insuficiència coronària en fase aguda. 

L’estigma de la depressió

Notícies relacionades

Juan Carlos Unzué té ELA

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

Però mentre molts esportistes han parlat obertament del càncer, la depressió, com la majoria de malalties mentals, moltes vegades es combat en silenci per temor de l’estigma social. «Soc el porter de la selecció alemanya, no puc anar a una clínica», deia Robert Enke, exporter del Barça, a la seva dona quan aquesta li insistia que busqués ajuda metge per treure’s aquesta ombra de sobre. Massa sovint, periodistes, aficionats i tècnics veiem els esportistes com màquines, com peces intercanviables que, al primer senyal que no funcionen, tirem a les escombraries. «Tinc por del que diran, la premsa, la mirada de la gent», escrivia Enke al seu diari; una reflexió que recull Ronald Reng a ‘Una vida demasiado corta’, biografia d’aquest porter, que va patir depressions i que es va suïcidar el 2009 quan, als 32 anys, havia de ser el titular d’Alemanya en el Mundial 2010. La seva mort va commocionar el món de l’esport i des d’aleshores diverses estrelles han fet públic que també han transitat per l’ombrívola carretera de la depressió. «Suportar la pressió és molt dur. Vaig perdre fins i tot el desig de guanyar. Fins i tot vaig oblidar el que era disfrutar de la bici», explica Valverde al documental ‘Un año de arcoíris’ on revela que, després de ser campió del món de ciclisme, li feia fins i tot por circular per carreteres per les quals havia passat milers de vegades. «Tot es va trencar en mil trossos fa uns mesos perquè em vas començar a fer por», deia a la pilota de bàsquet Abrines en un vídeo en què explicava l’ansietat que sentia cada vegada que s’acostava a una pista de bàsquet i que el va portar a deixar l’NBA, abans de recuperar el somriure a Barça.

#Queridobalón🏀 pic.twitter.com/AWnh5JDxeq

— Alex Abrines (@alexabrines) 3 de julio de 2019

Iniesta ha relatat també com va ser el seu partit amb aquest rival a ‘La jugada de mi vida’, biografia escrita amb la col·laboració dels periodistes Marcos López i Ramon Besa, i al documental ‘El héroe inesperado’. «Tu creus que això només els passa als altres fins que et passa a tu. I a mi em va passar». Aquest és el missatge que ell, Ali, Magic i molts d’altres han volgut llançar al fer públics les seves lluites personals per aconseguir victòries col·lectives.