futbol argentí

Apareix un vídeo de 'Trinche' Carlovich, el jugador que van comparar amb Maradona

Les imatges inèdites que el mostren als 42 anys, poc abans del seu retir en una lliga menor, es coneixen pocs dies després de la seva mort

Carlovich és el gran mite del futbol argentí que remet a un temps en què el joc no estava determinat pel mandat de guanyar

zentauroepp53357792 deportes 08 05 2020 trinche carlovich de wikipedia200508172040

zentauroepp53357792 deportes 08 05 2020 trinche carlovich de wikipedia200508172040

2
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert

Pocs dies després de la mort de Tomás ‘Trinche’ Carlovich, el gran mite del futbol argentí va trobar una modesta però alhora única comprovació: del no-res va sorgir un vídeo on es veu jugar als 42 anys l’home que mai va participar en les lligues majors i ha sigut comparat amb Diego Maradona.  «Avui són or aquells cinc minuts jugant amb 42 anys per al club argentí de Monte Maíz», va dir Ezequiel Fernández Moores, el més agut dels periodistes esportius d’aquest país.

«Astut, ‘Trinche’ Carlovich va deixar sempre que d’altres narressin les seves gestes. Que ell era millor que Maradona. Que el doble túnel. Que va ballar a la selecció [argentina]. Que se’n va anar a pescar el dia que el va citar [César] Menotti. I que en el Central Córdoba ningú li podia treure la pilota», afegeix Moores. Carlovich va ser una llegenda de Rosario, la ciutat de Menotti, Leo Messi, Jorge Valdano, Marcelo Bielsa i Ángel Di María. El seu moment cabdal, aquell partit del 1974 contra el seleccionat argentí que es preparava per al Mundial 1974 i que va acabar sent humiliat per aquest jugador ignot, només té registre gràfic: han quedat les paraules de sorpresa dels cronistes d’aquella nit. Tot el que va venir després forma part del relat oral i les invencions col·lectives.

Notícies relacionades

Carlovich és el gran heroi desconegut del futbol argentí que remet a un temps en què el joc no estava determinat pel mandat de guanyar o guanyar. Fins i tot es va escriure una obra de teatre, ‘El Trinche’, de Jorge Eines, en la qual el personatge recita un codi ètic aliè a qualsevol temptativa de figuració. No se sap si va ser ell l’autor de la fabulació segons la qual Pelé es va negar a acceptar-lo en el Cosmos, temorós que aquell ‘flaco’ de gambades lentes li robés el centre dels elogis. Però va ser de la seva boca que va sortir aquest disbarat. I així va ser repetit: Pelé podia jugar amb Beckembauer, però, no, amb Carlovich.

El Trinche va morir després de la pallissa d’una banda que li van robar la bicicleta. Va ser vetllat a l’estadi de Central Córdoba, a Rosario, transgredint les restriccions de la quarantena. Pocs dies després es va conèixer el vídeo. Escasses imatges reveladores d’un jugador ja cansat de la seva condició de rodamón i ‘canchas’ menors. Milers d’argentins van anar a buscar la constatació dels seus atributs a Youtube. Es van trobar amb un jugador que ofereix algunes pinzellades de qualitat, però ni gol, ni túnel, ni driblatge. Gestos mínims propensos a ser amplificats pel mite. Tot en cert sentit va semblar una broma pòstuma del mateix Carlovich.