Salva Ferrer, jugador català de l'Spezia: «Itàlia té la por al cos»

Va ser un dels millors jugadors del Nàstic en la convulsa temporada que va acabar amb el descens de l’equip tarragoní a Segona B. Salva Ferrer, el defensa de Sant Joan Samora nascut a Martorell el 1998, va ser pretès pel Madrid Castella de Raúl, però va recalar l’estiu passat a l’Spezia, el club de la Sèrie B ubicat a la regió de la Ligúria, al nord d’Itàlia. Tot anava bé fins que el coronavirus es va creuar en el camí del país, el segon més afectat del món. Atent i reflexiu, atén per telèfon EL PERIÓDICO des del seu confinament a casa.

-Es troba a prop de la zona calenta amb més contagis d’Itàlia. ¿Com porta la crisi lluny de la família? Vaig organitzant-me a poc a poc; si no, és un drama. Passo moltes hores durant la temporada a casa, així que no és una cosa tan extraordinària per a mi, però penses molt en la família, en els teus, com els meus avis. Estan bé al poble. La meva germana viu a Martorell, és llevadora i és a l’hospital. Als meus pares fa un mes i mig que no els veig i a la meva parella, un mes. La meva nòvia és de Tortosa i estudia a Barcelona. Li han anul·lat les classes de Medicina. Havien de venir per Setmana Santa, però ara dubto molt que puguin fer-ho. Ens queda com a mínim un mes més.

«Penses molt en els teus, en la família. La meva germana és llevadora i és a l’hospital. Als meus pares fa mes i mig que no els veig i a la meva parella, un mes. Havien de venir per Setmana Santa, ara dubto molt que puguin fer-ho»

-Itàlia suma més de 3.000 morts pel coronavirus. ¿Hi ha pànic, al país? Viuen amb la por al cos de ser el segon país més afectat del món, però veig tothom involucrat a l’hora de contribuir per sortir-nos-en. Quan entro al supermercat noto que es fixen en com em moc, si netejo els guants, si em rento les mans al sortir... A Espanya també han de fer aquesta reflexió. El govern hi pot dir missa, però si tu no t’ho prens seriosament no val per a res. Jo tinc contacte zero amb altres persones, la gent es queda tancada a casa. Si no fos pels cotxes, se sentiria el silenci. La gent s’entreté amb missatges i aplaudiments, tot i que no hi ha una hora estipulada per a això. Al centre de Spezia se sent de vegades l’himne d’Itàlia i del nostre equip.

-¿Hi ha hagut algun problema amb el proveïment de productes? Les imatges dels supermercats que vaig veure d’Espanya no les he vist a Itàlia. Aquí, per exemple, no es va acabar el paper higiènic, no sé quin sentit té, ni tampoc la carn. Als supermercats no s’han vist estands deserts. Potser hi reposen amb més freqüència. L’aigua sí que s’acabava més ràpid, però mai vaig tenir la sensació del buit de productes.

«Les imatges d’Espanya als supermercats no les he vist a Itàlia. Aquí no es va acabar el paper higiènic ni tampoc les carns»

-Vostè està estudiant Infermeria. ¿S’identifica amb la complicada situació que viuen els sanitaris? Em queda només un any per acabar. Aquest curs vaig decidir no matricular-m’hi, però ara m’adono que ho podria haver fet. Parlo amb els meus companys. Molts estan rebent ofertes com a mesura extraordinària per combatre aquesta crisi. És complicat i tots estan disposats a ajudar.

¿Com és un dia en la vida d’un futbolista en aquestes circumstàncies? Em llevo aviat, esmorzo, llegeixo i faig estiraments i bicicleta per alliberar les cames. L’exercici és important. Després de dinar parlo amb la meva família, em centro en exercicis de gimnàs i acabo el dia veient alguna sèrie.

-¿Té un pla de treball personalitzat? Tenim un pla genèric per a tota la plantilla i cada jugador compta amb el seu pla específic. L’equip va reaccionar ràpid i ens van ajudar a traslladar material del gimnàs a casa. El gimnàs del club ara està desert. Ens van passar també un pla alimentari amb recomanacions. Ara necessitem menys hidrats, més vitamines, vegetals, peixos, verdures... Estem tots més o menys equipats. Es tracta de fer el possible per no quedar-se encartonat: abdominals, flexions, pesos...  

«Molts dels meus companys d’Infermeria estan rebent ofertes com a mesura extraordinària per combatre aquesta crisi. És complicat i tots estan disposats a ajudar»

-El Nàpols pretén tornar a entrenar-se la pròxima setmana. ¿Vostès tenen alguna previsió? A nosaltres ens han dit que potser hi puguem tornar en dues setmanes, però tot anirà sobre la marxa. L’únic exemple que tenim és la Xina i ho estem fent de forma diferent d’ells. Cada matí em llevo pensant que sortirà una notícia positiva. Mantens l’esperança, però és dur. Ara seria oportunista dir que si haguéssim reaccionat abans tot aniria millor.

Notícies relacionades

Vine a escalar i apunta’t a competir: s’obre el termini d’inscripcions

Nadal esclafa el jove Blanch i es regala un dia més a Madrid

¿Ha notat molt el canvi de futbol d’Espanya a Itàlia? He viscut una ‘masterclass’ en pocs mesos. És un futbol molt diferent. Qualsevol jugador espanyol podria jugar aquí, però necessita un temps d’adaptació. És un futbol molt tàctic, intens, de molta pressió. Al principi em va costar una mica, com a l’equip, però ara estem molt bé. Abans de l’aturada anàvem cinquens i volem lluitar per l’ascens. Vam arribar a anar segons.

Cada matí em llevo pensant que sortirà una notícia positiva. Mantens l’esperança, però és dur». 

-¿Quan creu que hi tornarà a haver futbol? Estem a l’expectativa de veure com reaccionen les federacions. Hi ha moltes especulacions. He sentit diverses solucions, però és parlar per parlar. El ‘play-off’ d’ascens d’Itàlia, a més, és molt peculiar. Tant de bo pogués saber com acabarà tot, però només queda esperar.