El futbol espanyol arrela a Sibèria de la mà d'Albert Riera

El futbol espanyol ha conquistat l’última frontera: Sibèria. Nens russos entrenen el ‘tiqui-taca’ en un estadi cobert ja que els termòmetres al carrer marquen 20 graus sota zero. És l’acadèmia d’Albert Riera, que ensenya als seus alumnes un estil de joc que va portar Espanya al cim del Mundial de Sud-àfrica. 

«Aquí els encanta el futbol espanyol, el ‘tiqui-taca’. El meu últim equip va ser el Tom, que és de la ciutat de Tomsk, al centre de Sibèria. Tot i que mai vaig arribar a jugar, ja que el club tenia deutes i la federació russa li va impedir fitxar futbolistes», comenta l’exfutbolista que ha trotat per mig planeta després de jugar al Mallorca i l’Espanyol.

Un siberià espanyol

Llavors, Riera va penjar les botes (2018) i va decidir quedar-se a viure a la terra de la seva dona, la Iúlia, oriünda d’Omsk, ciutat que es troba a mig camí en el Transiberià entre Moscou i Vladivostok. Cap problema per al mallorquí, un rodamon que va jugar al llarg de la seva carrera en més d’una desena d’equips de països com Espanya (Mallorca i Espanyol); Anglaterra (Liverpool, Manchester City i Watford); França (Girondins); Itàlia (Udinese); Turquia (Galatasaray); Grècia (Olympiakos) o Eslovènia (Koper i Zavrc).

«Per a mi ha sigut fàcil. Jo tenia molt clar que el que s’ha d’adaptar ets tu. Potser em va ajudar que amb 20 anys vaig sortir de Mallorca, me’n vaig anar a Bordeus i vaig haver d’aprendre l’idioma», assegura.

Aquest bagatge, sumat a la seva experiència internacional amb la selecció espanyola –va marcar un dels gols en el partit davant de Dinamarca de 2007 que va iniciar el tiqui-taca–, és el que l’ha portat a la inhòspita Sibèria, on el futbol espanyol és religió.

Acadèmia del ‘tiqui-taca’ amb Reina i García

«Vaig muntar l’acadèmia perquè m’ho van oferir. Els agrada molt el futbol espanyol, el control de la pilota, la possessió de la pilota, el tiqui-taca i la resta. Ha tingut molt èxit», explica.

El seu antic company al Liverpool, Luis García, el va acompanyar en la inauguració de l’Acadèmia Espanyola de Fútbol Albert Riera l’octubre del 2018 i el seu gran amic, Reina, també li ha donat un cop de mà, igual com Xavi Hernández i Xabi Alonso, amb qui comparteix secrets.

Riera, que parla rus amb fluïdesa, va participar personalment en els entrenaments en els primers mesos. Se’l podia veure repartint samarretes de la selecció espanyola entre els nens i explicant-los com s’havien de moure pel camp en l’estadi Estrella Roja. «Hi ha dos grups. Un de nens entre 10 i 12-13 anys, i després un altre de 14-15 i 16 anys. A Espanya tindria un campus com altres d’internacionals. Aquí aprecien que els doni un cop de mà. Si hi ha algun noi rus que té talent i opcions de sortir, jo estaré encantat d’ajudar-lo. Jo soc d’una illa petita com Mallorca i sé com de difícil que és sortir-ne», assenyala.

Tot i que s’acaba de jubilar com a futbolista, ja té el seu llibret amb els manaments del futbol espanyol llaurats a foc. Insisteix que no hi ha tècnica sense tàctica, per la qual cosa és molt aficionat a ensenyar vídeos als nois.

«La tècnica és important, el talent és important, però si no saps com moure’t, com posicionar-te, serà més difícil arribar. En el futbol espanyol ens caracteritzem no només per guanyar, no som resultadistes. El resultat del cap de setmana m’és igual, estem formant jugadors. Això és el que els inculco i el que diferencia Espanya d’altres països».

Visca el fred

El seu domini del rus, el seu amor per Sibèria –li encanta la neu i l’esquí, però no tant el vodka– i el menjar rus l’han convertit en una celebritat en aquest país. Llegendes del futbol rus com Titov han col·laborat amb l’acadèmia i la premsa russa, des del canal d’esports Match TV al diari més llegit del país, ‘Sport-Express’, han escrit diversos reportatges sobre el siberià espanyol.

«Quan parles de temperatures de 30-35 graus sota zero, els espanyols em pregunten: ¿Com vius allà? Però és que és un fred diferent del nostre. A Mallorca quan baixa dels zero graus, ens entra el fred fins als ossos, però és perquè tenim molt a prop el mar i hi ha molta humitat», reconeix. Per al mallorquí, la temperatura «ideal» a Omsk és de 15 graus sota zero, ja que està «tot blanc».

«És com els zero graus a Espanya. Fa fred, però t’hi acostumes. Els zero graus a Sibèria és tot gris, la neu es fon i està tot brut», va apuntar.

Carrera com a entrenador

A més, l’acadèmia ha servit a Riera per «fer pràctiques», ja que recentment es va treure la llicència d’entrenador.

Entre els seus companys de classe hi va haver alguns dels artífexs del tiqui-taca com Xavi i Xabi, a més de Raúl o Capdevila. «La meva idea és ser entrenador. He estat en contacte amb alguns clubs. Tots volem començar el més amunt possible, però no tots serem entrenadors del Barcelona», assegura.

L’entrenador que més el va marcar va ser Luis Aragonés, que el va fer debutar amb el Mallorca a la Lliga i Champions, i el va convocar per a la selecció espanyola, tot i que també parla meravelles de l’antic tècnic del Barcelona, Ernesto Valverde, amb el qual va coincidir a l’Espanyol i l’Olympiakos.

Mentre espera entrenar algun equip espanyol en el futur, estudia les seves opcions en països com Dinamarca o Letònia.

«No em fa por anar d’un costat a un altre. S’ha de començar per alguna cosa. La categoria no és tan important com la motivació. Tu mateix t’adonaràs quan cal fer el salt», apunta.

Creu que «és molt difícil repetir» la gesta de la seva generació –Eurocopa, Mundial i Eurocopa–, però el que considera innegociable és l’estil espanyol i la ben guanyada admiració del món del futbol.

Notícies relacionades

Nadal esclafa el jove Blanch i es regala un dia més a Madrid

El Barça es fa trampes

«Jo que he estat fora puc dir que ens respecten moltíssim. Està clar que el resultat és important, però no guanyar de qualsevol manera. T’agrada guanyar algun partit al minut 90, de córner, un partit en el qual potser no has estat bé. Però no vols guanyar tots els partits així, tu el que vols és jugar bé, disfrutar», afirma.

A Sibèria volen que es quedi, però ni Riera ni el futbol espanyol saben de fronteres.