11 jul 2020

Anar al contingut

ESPORT FEMENÍ

Competir amb les hormones

La professionalització de l'esport femení ha comportat que es comenci a tenir en compte el control del cicle menstrual, abans tabú

Irati Vidal

Competir amb les hormones

ALESSANDRO BIANCHI

L’eclosió de l’esport femení ha posat totes les mirades en l’anhelada igualtat. Es parla de mediatització, de patrocinadors i fins i tot de sous i inversió. No obstant, hi ha temes que encara s’escapen de la mà de molts professionals. I un de fonamental és la condició biològica de les atletes. Són esportistes d’elit, però la seva constitució mai es podrà comparar amb la dels homes. Perquè són dones. I perquè tenen la menstruació

La regla, un tabú durant molts anys, es converteix en una eina que obre un camí cap a la professionalització de l’esport femení. «Normalment no ho hem tingut en compte. Amb sort, les dones s’han entrenat com ho feien els homes. Si et deies Maria entrenaves com Josep. Això amb sort, perquè he vist entrenadors que a elles els exigien i entrenaven menys per por del que els pogués passar», assevera Alberto García, responsable del curs Dona i esport de l’INEF Madrid i preparador de triatletes olímpiques com ara Ana Burgos, Zuriñe Rodríguez i Marina Damlaimcourt.

L’exemple dels EUA

Controlar el cicle menstrual és controlar també el rendiment de les atletes. Treballar amb les hormones i no barallar-s’hi és el que ha començat a fer la selecció de futbol dels Estats Units. Durant el passat Mundial, el seu hotel de concentració es va omplir de cartells en què es podia verificar el calendari de partits, els cicles menstruals de les 23 convocades i els dies de medicació de cadascuna. L’objectiu, harmonitzar la competició i l’ovulació per treure el rendiment més elevat possible.

El resultat va ser clar. Domini aclaparador respecte a la resta de combinats nacionals i l’or al coll després de set triomfs. La condició física de les americanes va demostrar estar per sobre de la resta de futbolistes i la diferència va començar amb petits detalls com el monitoratge de la menstruació a través de l’aplicació FitrWoman. La van utilitzar al seu favor, com està fent ara el Chelsea femení. I van imposar la seva llei amb una clara diferència.

Segons Esther Morencos, preparadora física de la selecció espanyola femenina d’hoquei sobre herba i una de les estudioses més grans del tema a Espanya, «més que adaptar l’entrenament, el que van acabar fent els Estats Units és controlar la menstruació i adaptar les fases de recuperació a la simptomatologia. D’aquesta manera, jugadores i staff tècnic eren concients de tot el que els passava a elles i van poder posar èmfasi en certes estratègies de recuperació i preparació. No van modificar la planificació de l’entrenament, van començar pel control. I ja és molt».

Contra els estereotips

És molt perquè el creixement de l’esport femení continua xocant amb els estereotips, els tabús i la falta de formació. Els cursos de tècnics continuen sent per homes i per a homes. «No és que la formació d’entrenadors vagi encaminada als esportistes, és que només es té en compte la visió masculina. Ni en cursos ni en facultats s’instrueix sobre la influència de la menstruació en l’esport d’elit», reflexiona García, que recalca que ell mateix imparteix una optativa de planificació en què s’intenta introduir els alumnes en la temàtica. «La igualtat comença aquí», conclou. Sobretot perquè la realitat és el millor exemple del camí que queda per recórrer.

«Sempre he tingut entrenadors homes. I ningú ha parat atenció ni ha dedicat el seu temps al tema de la menstruació en cap moment. Els entrenaments no s’hi adapten i crec que s’hauria de fer», explica la boia de la CE Mediterrani Naia Duran. Cristina Jorba, jugadora de rugbi a Tarragona i de l’INEFC Barcelona, afegeix: «Fa temps que no noto la diferència entre competir amb o sense la menstruació, però físicament pot ser que estigui diferent».

Diferències fisiològiques

Ho està. Alberto García, un dels homes que més ha estudiat el tema a Espanya, no dubta. «Que la menstruació afecta és clar. Durant la primera fase del cicle menstrual dominen unes hormones diferents de les que dominen en la segona fase i, com que aquestes ho regulen tot, una dona no és igual dilluns que diumenge. Per fora podria semblar-ho, però per dins mai». Per això, començar a controlar la simptomatologia de les esportistes i conèixer el seu cicle menstrual pot acabar marcant la diferència a nivell esportiu. Perquè així es poden col·locar les càrregues d’entrenament quan millor les assimilen, és a dir, la setmana següent a la menstruació.

Durant la regla i els dos dies anteriors la dona té una màxima freqüència cardíaca més alta, li costa més fer exercici, recupera menys i està més cansada. «Aquells dies no costa res reduir la intensitat de l’entrenament i augmentar-la la setmana següent, quan l’esportista podrà amb això i molt més», insisteix Alberto García. I tot i que costa trobar exemples, ja hi ha equips a Espanya que comencen a treballar en això.

Anaïr Lomba, jugadora de l’Espanyol ho ha viscut des de dins. «Això de la menstruació és un tema que s’està tractant cada vegada més. On més ho vaig viure va ser al València, allà ens ho controlaven tot i quan estàvem amb la regla ens baixaven les càrregues de treball (més al gimnàs que al camp). A l’Espanyol ens ho tenen en compte també, però no tant».

Variar les càrregues

Lluny de la professionalitat hi ha el cas del Món Femení, de Preferent femenina. El club català ha començat a implementar el control del cicle menstrual al seu equip juvenil. Tot i que no està sent gens fàcil. «És un tema complex que per a moltes jugadores encara és tabú, sobretot tenint en compte que la majoria de cossos tècnics són homes», reflexiona el seu fisioterapeuta, Esther Bazan. Des de l’entitat intenten adaptar la tasca preventiva i de força dividint el grup en dos: jugadores en fase de menstruació i jugadores en fase d’ovulació. Les segones normalment fan un treball amb menor càrrega que les altres per evitar lesions.

Diversos estudis recalquen que, durant la menstruació les dones són més propenses a trencar-se els lligaments dels genolls. Segons la Universitat de Navarra, les dones tenen fins a vuit vegades més possibilitats de patir una ruptura al lligament encreuat anterior just abans de l’ovulació. «Les dones tenen més propensió a les lesions de genoll a causa de factors anatòmics, i especialment a causa d’una hiperlaxitud lligamentosa. El nombre d’homes que practiquen esports d’impacte i es lesionen és elevat, però el percentatge i la incidència de lesions en dones és més alt», explica el doctor Andrés Valentí, de la Clínica Universitat de Navarra. 

Anaïr Lomba és tot un exemple. La futbolista del RCD Espanyol acumula ja sis intervencions als genolls i recorda que l’última ruptura lligamentosa li va coincidir amb la menstruació. Unes molèsties als isquiotibials i la regla van acabar per trencar Lomba.

Però les raons per les quals les dones es trenquen més són diverses. «L’anatomia, la forma de les cames, la debilitat muscular i la laxitud, unides a un moment del cicle menstrual en el qual es produeixen més estrògens i relaxants musculars, sembla que pot afavorir que les dones tinguin més lesions lligamentoses durant aquest període», afegeix Valentí, convençut que les autoritats haurien de fer una crida a la implantació de programes per a la prevenció de lesions. «S’ha demostrat que les dones necessiten prevenció i que, les que la fan, redueixen dràsticament les lesions lligamentoses».

Una relació no directa

Perquè la relació entre menstruació i lesió no és 100% directa. Es coneix el cicle hormonal i s’han estudiat els efectes de les hormones, però a la literatura científica encara li queda per indagar en la relació de la regla amb les lesions de genoll. «Hi ha assajos, però la investigació bàsica és molt complicada», diu Valentí. Esther Morencos hi coincideix: «Cal millorar els processos metodològics en la investigació de la dona, perquè no és fàcil homogeneïtzar i fer potent l’evidència científica perquè tothom hagi mesurat el mateix». Però replica: «Com en altres tantes coses, les dones ens hem vist relegades a un costat i incloure el cicle menstrual en la investigació era un extra, fins i tot econòmic, i s’ha deixat de banda».

Mentrestant, res millor que la prevenció de lesions, la formació i l’educació d’atletes i entrenadors. Les dones no són com els homes. I no s’han d’entrenar com ells.