tribunals

Nova querella per delicte fiscal contra Xabi Alonso després de ser absolt

Per haver eludit presumptament el pagament de 840.017 euros en l'exercici del 2014

alon5

alon5

2
Es llegeix en minuts
EFE

L’exfutbolista Xabi Alonso, absolt de defraudar Hisenda entre el 2010 i el 2012, torna a enfrontar-se a la justícia després de presentar la Fiscalia una tercera querella contra ell per delicte fiscal, en aquest cas per haver eludit presumptament el pagament de 840.017 euros a l’exercici del 2014.

La segona querella contra l’actual entrenador de la filial de la Reial Societat –que sempre s’ha reafirmat en la seva innocència i s’ha negat a pactar amb la Fiscalia, a diferència de molts altres jugadors– correspon a l’exercici del 2013, en el qual el Ministeri Públic li atribueix un frau de 572.008 euros, i segueix en fase d’instrucció.

La Fiscalia ha tornat a emprendre accions legals a instàncies de l’Agència Estatal de l’Administració Tributària davant del Jutjat d’Instrucció número 52 de Madrid, on està citat el pròxim 13 de març. També en aquest cas la querella està dirigida contra l’assessor fiscal de l’esportista Iván Zaldúa i contra Ignasi Maestre, administrador d’una societat establerta a Madeira a la qual Alonso va cedir els seus drets d’imatge.

Drets d’imatge a Kardzali

Segons informa el Ministeri Públic, la seva decisió parteix d’una denúncia de l’Agència Tributària datada el passat 13 de desembre, un informe que torna a apuntar a un contracte firmat per Alonso pel qual «aparentment» cedia l’explotació dels seus drets d’imatge a la societat Kardzali.

Maestre va figurar com a administrador de Kardzali –i d’unes altres 23 societats a Madeira– fins al 2014, i va ser Zaldúa, segons la Fiscalia, que va planificar l’operació denunciada «sabent que l’obligat tributari eludiria el pagament dels impostos» derivats de l’explotació de la seva imatge.

Davant de la primera querella, el tribunal es va inclinar per l’absolució del donostiarra i els seus dos socis en una sentència, pendent de recurs, que rebutjava que Kardzali fos un instrument formal per evadir imposats.

Però l’Agència Tributària manté la seva tesi a través del Ministeri Públic, que recorda que Alonso va firmar un contracte amb el Reial Madrid el 5 d’agost del 2009 i va traslladar llavors la seva residència a la capital, per la qual cosa a l’exercici 2014 tenia la condició de resident fiscal a Espanya i el seu domicili fiscal a Madrid, «amb les obligacions tributàries corresponents».

Segons la Fiscalia, tot i que en aquest exercici fiscal Alonso va presentar en termini les declaracions d’IRPF, no va declarar «cap quantitat procedent dels rendiments obtinguts per l’explotació dels seus drets d’imatge» a l’utilitzar l’estructura societària de Kardzali «amb ànim d’obtenir un benefici fiscal il·lícit».

Notícies relacionades

L’operació, que va ser dissenyada el 2009, perseguia ocultar a Hisenda aquests beneficis, continua l’escrit del Ministeri Públic, que veu «innecessari» el contracte amb l’esmentada societat perquè el jugador ja en tenia rubricat un altre amb Adidas que li garantia més de 6 milions d’euros.

L’empresa, segons el seu parer, va ser «un mer instrument canalitzador dels ingressos i pagaments sense que aquesta hagi efectuat cap gestió». Segons els comptes del fiscal, el futbolista va percebre d’Adidas durant el 2014 un total de 319.500 euros i del Reial Madrid, 1,9 milions.