crisi a Old Trafford
Aficionats del Manchester United ataquen la casa del vicepresident
Un grup de seguidors assalta la vivenda d'Ed Woodward a crits de «moriràs»
A Cheshire Police scenes of crime vehicle arrives at the home of Manchester United executive vice-chairman Ed Woodward after it was vandalised overnight in Lower Peover, Britain January 29 2020. REUTERS/Phil Noble /
Un grup d’aficionats del Manchester United va atacar dimarts a la nit la casa del vicepresident del club, Ed Woodward, amb bengales i bombes de fum al crit de «moriràs». La ira dels ‘red devils’ està fent un gir sinistre i el divorci entre els fans i els propietaris, els Glazers, és total. En els dos últims partits la grada canta amb força contra la directiva i per al partit d’aquest dissabte hi ha crides per buidar Old Trafford al minut 58. La protesta pot arribar al clímax.
Per a molts, la família Glazer ha sigut la causa principal dels mals del Manchester United. Des de fitxatges sense sentit a una mala elecció d’executius per encapçalar les operacions de futbol, personificada en la figura del seu representant a Anglaterra i vicepresident, Ed Woodward. Milers d’aficionats es van aixecar en l’últim partit de lliga a Old Trafford davant del càntic de «posa’t dret si odies els Glazer». L’equip no millora i les últimes derrotes a Anfield i, sobretot, contra el Burnley a casa ha despertat els fans, decidits a forçar la caiguda dels propietaris.
Beneficis abans que resultats
La situació sembla que ha arribat a un punt de no retorn. Canviant d’entrenador quatre vegades en els últims sis anys, encara sense director esportiu i amb una política de fitxatges dispersa, insuficient i incoherent. Malgrat tenir la factura salarial més gran, a la Premier el Manchester United està a 33 punts del Liverpool i a 17 del City. Solskjaer, el seu tècnic, ja ha perdut més partits de Lliga a casa (12) dels que ha guanyat (11).
En els seus 15 anys al càrrec, els Glazer han absorbit prop de mil milions del club en pagaments de deutes, interessos, dividends i altres costos, diners que es podrien haver invertit en fitxatges i infraestructura. A Old Trafford encara ressona el discurs de Woodward davant dels inversors, que pot ser el seu epitafi: «Els resultats esportius no tenen un impacte significatiu en la part comercial del negoci».
¿On són els fitxatges?
Quan Solskjaer va agafar les regnes va apuntar que el United necessitava una renovació profunda i demanava el fitxatge de nou jugadors. N’ha firmat tres fins ara. El noruec va suplicar a l’estiu incorporar un centrecampista i un davanter. No en va aconseguir cap. Dotze mesos abans, a José Mourinho, el seu predecessor, se li va negar el central que exigia. Davant del que sembla una reacció a la desesperada per calmar els ànims dels aficionats, el United anunciarà en les pròximes hores el fitxatge de Bruno Fernandes de l’Sporting de Lisboa.
Però difícilment un jugador podrà acabar amb les protestes. La decadència progressiva del United connecta els problemes que pateix la franquícia de futbol americà Tampa Bay Buccaneers, també sota el mandat dels Glazer. Els Bucs han tancat la seva pitjor dècada de la història, amb 100 derrotes, cinc entrenadors diferents i sense disputar ni un sol ‘play-off’. L’assistència es desploma i es desespera, un sentiment perfectament comprès per l’afició vermella.
Notícies relacionadesEl personal d’Old Trafford fa broma dient que no es pot canviar una bombeta al club sense l’aprovació dels propietaris. Tot evoluciona lentament. La comunicació és impredictible. I la sensació és d’improvisació.
Més d’un recorda que el 2014 el Manchester United va intentar fitxar Jürgen Klopp com a relleu de David Moyes. Woodward li va dir a Klopp que el Teatre dels Somnis era com una versió adulta de Disneyland, un lloc on els somnis es feien realitat. A l’alemany no li va convèncer la proposta i va decidir quedar-se a Dortmund. Un any després va fitxar pel Liverpool.
