La Cultural castiga la poca ambició de l'Atlètic i l'elimina de Copa

Després de mostrar-se com un equip sense grapa, inoperant i imprecís entre una frustració creixent durant tot el partit, l’Atlètic va caure a la Copa del Rei a Lleó davant de la Cultural. Amb els ànims sota mínims, l’Atlètic va veure l’eliminatòria resolta gràcies a un aïllat gol de Ángel Correa, Simeone va posar l’equip a defensar i, en la càrrega final i la pròrroga, Castañeda va empatar i Benito va remuntar per a la Cultural en un enfonsament històric de l’equip de Simeone, similar al que va propiciar la seva arribada quan Manzano va caure a la Copa de 2011 davant de l’Albacete. 

Amb una alineació que sonava molt titular més enllà de la defensa, Simeone va experimentar a Lleó amb un trident en atac que no va debilitar el seu comandament sobre el partit, amb un inici intens i compromès. 

La Cultural i Esportiva Lleonesa, que va presentar tants suplents, cinc, com l’Atlètic; va sobreviure sense gaires aclaparaments alternant pressió amb replegament intensiu, amb tota la laboriositat que exigia el rival. A la mitja hora havia igualat les forces i va ser superior fins al descans, quan Simeone va desfer definitivament l’invent de tres atacants i va donar entrada a Thomas.

Gol de Correa i remuntada

Com en qualsevol partit de lliga, la defensa de l’Atlètic va patir tan poc com va inquietar el seu atac, constantment frustrat per la inoperància de les seves iniciatives. La millor ocasió la va tenir Vitolo, abans d’anar-se’n a la banqueta, en un mà a mà que va atallar amb mestria Giffard. Va ser una altra passada de João Félix, l’únic que va generar perill, i Correa no va perdonar en la següent temptativa. L’argentí va avançar l’Atlètic a l’hora de partit en una jugada que va néixer d’una sacada de banda.

Simeone va fer debutar en la temporada Saponjic i, després del gol, va fer enrere descaradament enrere l’equip per guardar amb zel el tresor aconseguit. El domini de la Cultural va ser absolut, cada vegada amb més presència a l’àrea d’Adán, amb un desequilibrant Kawaya, fins que Castañeda va caçar un rebuig en el punt de penal, va disparar amb l’ànima i va empatar el partit. 

Notícies relacionades

Cas Negreira: Laporta rebutja davant la jutge que el Barça pagués als àrbitres perquè era un «exemple al món»

Els consells del Rashford solidari

Els últims minuts van ser els més dinàmics del partits, amb alternatives constants, dues ocasions per a l’inesperat Saponjic, dues parades de Giffard dignes de l’absent Oblak i una voràgine ofensiva lleonesa que va fer tremolar Simeone amb els problemes d’Adán, però irremeiablement va arribar la pròrroga. 

Va ser una continuació dels minuts en què l’Atlètic havia d’atacar i no veia el camí, tret de pels moments puntuals d’inspiració de João Félix. Simeone va recórrer a la pedrera: Camello i Riquelme, però va ser el lleonès Benito el que va culminar un contraatac de manual de la Cultural i va deixar a punt de l’enfonsament l’Atlètic amb un gol indefensable.