La medallista iraniana Kimia Alizadeh fuig a Europa farta de l'«opressió»

La medallista olímpica iraniana Kimia Alizadeh assegura, en un missatge a Instagram, que ha fugit del seu país perquè està farta de l’opressió, de la injustícia i de la corrupció i només desitja el recolzament dels seus seguidors i portar una vida «segura, feliç i saludable» dedicada al taekwondo.

Alizadeh, medallista olímpica del seu país amb un bronze a Rio 2016 i que compta amb 384.000 seguidors en aquesta xarxa social, segons s’indica en el seu perfil, acompanya la seva més recent foto amb un text en persa en què assegura que és «una de les milions de dones oprimides a l’Iran, [les autoritats del qual] durant anys han jugat amb mi com han volgut». El missatge de la taekwondista s’ha difós en moments de màxima tensió entre els EUA i l’Iran després d’episodis com la mort del general iranià Qasem Soleimani en una operació nord-americana i l’atac amb míssils per part de la Guàrdia Revolucionària de l’Iran, en represàlia, a una base militar a l’Iraq amb presència de tropes nord-americanes.

L’esportista, que no indica el lloc en el qual es troba, afirma que ni ella ni els seus companys són importants per a les autoritats del seu país, ja que considera que se’ls tracta com a «eines d’un règim que vol explotar políticament l’èxit esportiu i que humilia a dones com ella».

Alizadeh nega haver fugit per raons econòmiques o per una invitació des d’Europa, mentre afirma que ha donat «l’esquena» al poder i a la riquesa: «Jo soc un ésser humà i vull estar a l’òrbita de la humanitat».

«En les seves ments masclistes ¡sempre pensaven que la Kimia és una dona i no té llengua! El meu esperit pertorbat no encaixa en els seus canals econòmics bruts i els seus estrets ‘lobbies’ polítics. Jo no tinc cap altre desig més que el taekwondo, seguretat i una vida feliç i saludable», afegeix.

Notícies relacionades

Grimau s’aferra al Palau per arribar a la ‘final four’

De la malària a un motí de prostitutes

Després d’assegurar que no volia progressar a base de «corrupció i mentides», ratifica el seu rebuig de la «hipocresia, mentida i injustícia», cosa que el porta a aguantar «el sofriment i la dificultat de la terra estranya».

«Aquesta decisió –la de marxar de la seva terra– és encara més difícil que guanyar l’or de l’olímpic», finalitza Alizadeh, que reafirma la seva condició d’iranià «sigui on sigui» i expressa la seva confiança en el recolzament dels seus seguidors: «No tinc més desig que la confiança de vostès».