El fill del malaguanyat Reyes dona la Lliga Promises al Madrid

La final del torneig aleví de LaLiga Promises no ha pogut ser més emocionant. No només per la remuntada del Reial Madrid sobre el Sevilla (3-5), sinó per qui ha encapçalat aquesta reacció. El seu nom i cognom no enganyen: José Reyes, el fill del malaguanyat José Antonio Reyes, exjugador precisament del Madrid i del Sevilla i que ha anotat quatre gols a la final d’aquest diumenge. Set mesos després de la tràgica mort del seu pare en accident de trànsit, l’aleví va posar un nus al coll de tots els espectadors, entre ells la seva mare i el seu avi, presents al Hazza Bin Zayed Stadium d’Al-Ain (Abu Dhabi).

El destí va dissenyar un guió increïble per a un xaval de 12 anys que ha d’estar sumit en un carrusel d’emocions. L’any en què ha perdut el seu pare acaba amb la glòria esportiva en una final que va enfrontar dos dels equips en els quals va militar el seu pare. José podria haver disputat el partit amb qualsevol de la dues samarretes. El xaval militava al Leganés i després de la tragèdia familiar tant el Madrid, que ja li seguia els passos, com el Sevilla van estar molt atents a ell.

Del Leganés a La Fábrica

A les dues setmanes del fatal accident, va disputar amb el Leganés un dels tornejos alevins organitzats per la Lliga a Vila-real. En el partit contra el València, va anotar un gol que va ser llargament aplaudit per la grada després d’uns segons d’emocionant silenci. Poc després, va optar per entrar a formar part de La Fábrica blanca.

Justo abans del xiulet inicial, el Sevilla, botxí a quarts de l’aleví B del Barça, en el qual milita Shane Kluivert, va entregar al xaval una samarreta del club sevillà amb el dorsal del seu pare en record d’un jugador ja mític al Pizjuán. L’emoció no va semblar intimidar el noi, que es va erigir en protagonista també amb la pilota en joc.

Dani Herrera semblava encarrilar la final per al club andalús amb sengles gols als 3 i als 13 minuts. Però Reyes no ho tenia tan clar. Amb el 7 a l’esquena, just abans del descans, va estar atent per ficar el peu i rematar una pilota sense amo a la sortida d’un córner. Un gol de llest. Als 7 minuts de la represa, ja sumaria quatre gols, sis al llarg del dia, ja que al matí n’havia anotat dos més en la semifinal contra el Vila-real. No només ha sigut màxim golejador del torneig sinó també elegit MVP.

Gols de tots els colors

L’empat va néixer d’un fabulós control del mateix José amb l’esperó i una retallada que va interceptar el capità sevillista amb la mà dins de l’àrea. Ell mateix va transformar la pena màxima enganyant el porter. El 2-3 va arribar en una falta llunyana. Reyes va detectar que la barrera no estava del tot ben col·locada i va disparar amb l’interior del peu, amb la proporció justa de força i dolçor per donar-li a la pilota la rosca necessària i que esquivés la barrera per l’exterior. El quart l’hauria firmat el mateix Arjen Robben: va agafar la pilota a la cantonada de l’àrea i se’n va anar anant cap al centre fins a trobar el buit per connectar el cop amb la dreta. Gols d’oportunista, de penal, de falta i de jugada. Una actuació total.

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

Els seus familiars no van poder contenir les llàgrimes a la grada, a diferència del xaval, molt contingut en les seves reaccions després de cada gol. En un es va assenyalar el braç, amb referència al tatuatge amb el seu nom i el de la seva mare que llueix el seu oncle. En un altre li va fer un cor amb les mans a la seva mare. Uns dits tímidament aixecats al cel van servir en un altre de dedicatòria al seu pare. Ningú sap què estaria passant pel cap del noi, però el tímid somriure amb què va rebre els premis va resultar reconfortant per als qui ho van veure.

El Madrid desempata amb el Barça

Tot i que el Sevilla va retallar distàncies amb un gol d’Avilés, Jaime Pascual va segellar el triomf del Madrid. L’equip blanc va revalidar la corona i va desfer l’empat a set títols amb el Barça en aquest torneig, que va començar a disputar-se el 1996 a Arona. Convertit ja en un clàssic d’aquestes dates, la història de Reyes resulta un commovedor conte de Nadal.