28 set 2020

Anar al contingut

EL NOU CAP PERIQUITO

L'Espanyol apel·la a l''esperit Abelardo'

El club confia en el caràcter i l'experiència de l'asturià perquè repeteixi la proesa amb la qual va salvar l'Alabès

El nou entrenador serà presentat dilluns i debutarà dissabte a Cornellà en el derbi contra el Barça

Marcos López

L'Espanyol apel·la a l''esperit Abelardo'

A Vitòria, tot i que sembli mentida, tot estava pitjor que a Cornellà. L’Alabès havia consumit ja tres entrenadors en només tres mesos: l’argentí Luis Zubeldía havia durat quatre jornades, l’interí Javier Cabello només dues i com a pont fins a l’arribada de l’italià Feliciano Di Blasi, que amb prou feines en va aguantar set més.

Llavors, desesperats com estaven a Mendizorroza, l’equip era últim, amb sis punts en 13 jornades, van despenjar el telèfon per trucar a Abelardo Fernádez, el tècnic asturià, que no tenia feina. Aquesta va ser l’autèntica trucada a l’esperança que va despertar un club i, de passada, tota una ciutat perquè junts van emprendre un viatge increïble fins a la salvació.

Banquetes calentes

El desembre del 2017, l’Alabès es va posar en mans d’Abelardo i aquest, de forma silenciosa, però tremendament eficaç, li va canviar la cara a tots. Es va convertir primer en psicòleg, després en entrenador, després en amic, company i còmplice d’uns jugadors que estaven espantats i tan desorientats i perduts que vivien en el pou de Primera. Estaven a sis punts de la salvació.

Ha firmat un contracte de jornaler, a penes sis mesos, acompanyat només per dos ajudants

L’Espanyol, de moment, va pel tercer entrenador (un menys que el club basc) i, de moment, només el separen cinc punts de la frontera que li permeti seguir en l’elit. Abelardo, acostumat a asseure’s en banquetes calentes (per a un sportinguista no hi ha res més passional i emocional que dirigir al seu equip a El Molinón), no ha renunciat a enfrontar-se al seu tercer gran desafiament en la seva carrera de tècnic després de triomfar a la seva casa amb l’ascens a Primera, impulsant una nova generació de guajes. Després, Pitu se’n va anar assumint tota la culpa renunciant a tres anys de contracte i deixant la seva cadira a Rubi, ara en el Betis.

Ha firmat un contracte de jornaler, acompanyat per dos amics de confiança: Tomás Hervás (segon entrenador) i Iñaki Tejada (analista). Tampoc necessita més Abelardo. Sis mesos en els quals l’asturià ha de tornar a demostrar qui és com a entrenador però abans molt més com a psicòleg per a una plantilla que semblava estar pensada per a David Gallego (cinc punts de 24 de possibles) i en la confecció de la qual no va participar Pablo Machín (cinc de 30), els seus dos antecessors. Ni l’un ni l’altre han sabut treure-li rendiment a aquests futbolistes que fa pocs mesos disfrutaven de l’alegria d’entrar a Europa i ara deambulen com a ànima en pena pel soterrani de Primera.

Connexió amb l’equip

Abelardo serà presentat dilluns i dissabte, a més, debuta a Cornellà en un derbi contra el Barça de Valverde, líder de la Lliga. Ni una setmana tindrà per preparar tan descomunal estrena. «En aquest moment el que necessitem és un lluitador», va admetre Carles García Pont, el vicepresident blanc-i-blau. Abelardo no sol rendir-se. Si no, no hauria acceptat aquella trucada de l’Alabès ni tampoc aquesta de l’Espanyol.

«En aquest moment el que necessitem és un lluitador. Té les característiques adequades per a la situació de l’Espanyol. Té un currículum espectacular en aquest sentit» (García Pont, vicepresident de l’Espanyol)

«Hem agafat una persona que té les característiques adequades per a la situació de l’Espanyol», va dir després el directiu abans de posar el focus en el que realment buscaven a l’elegir l’asturià. «És una persona que té un currículum espectacular en aquest sentit», va apuntar García Pont. L’Espanyol li demana que repeteixi la proesa de Vitòria. Res més. I res menys.

Ell s’aferrarà al tradicional 4-4-2, amb ordre i ciment en el centre del camp, al qual li encanta arribar per les bandes i injecta intensitat a cada pilota, com si fos l’últim de la seva vida. Tot i que a Cornellà no tingui les peces adequades per expressar el seu futbol. Però per sobre de la tàctica, Abelardo necessita abans trobar la clau per connectar amb els seus jugadors.