Les 'Guerreres' topen amb Holanda i es proclamen subcampiones del món

Arribaven amb la història escrita. Però en volien més. I les seves cares entre nervioses i felices mentre entonaven les notes de l’himne nacional eren un exemple d’això. Les ‘Guerreres’ s’havien colat a la seva primera final mundialista i arribaven per demostrar que no era casualitat. Que tenien la millor defensa del campionat i que amb aquesta es penjarien el seu primer or. Però no va ser així. Van topar amb l’Holanda  de Wester, Polman i Abbing i van caure derrotades per un set metres a l’últim segon (29-30).

L’arrencada va ser esperançadora i va presentar les cartes del que estava sent Espanya. Un primer gol trobant a Ainhoa al piu, una parada de Silvia Navarro i una contra després de robatori de Shandy van posar el +2 al marcador i van deixar Holanda fora de joc. Les neerlandeses es van quedar sense idees en atac, incapaces de trobar espai en la fortalesa espanyola, que es va vestir de teranyina i en honor a Kumamoto, la ciutat on disputaven la final, va començar a construir un castell impenetrable.

Només els extrems, com havia passat davant Noruega, eren capaços de perforar la portera de Silvia Navarro. Sense rastres de Polman i amb Tess desapareguda en porteria, Espanya va aconseguir situar-se quatre gols a dalt i forçar el primer temps mort del conjunt neerlandès. Això va servir a Emmanuel Mayonnade, perquè tot i trobar Silvia en el primer llançament i veure com Ainhoa continuava colonitzant els sis metres, el partit va entrar en una fase que només convenia a les campiones d’Europa. A les de Viver se’ls van apagar els llums en atac, igual que a les neerlandeses. I amb el 9-9 al marcador tocava començar de zero.

Tocava remar

Llavors, va aparèixer Nerea i després de dues fallades de Shandy, Viver va apostar per la màgia d’Alicia Fernandez al centre. La gallega va trobar espais i va provocar la primera exclusió del partit. Però les ‘Guerreres’ no van saber aprofitar-ho i van topar una i una altra vegada amb les parades de Tess Wester. Així, en el minut 26, la selecció de Polman s’avançava al marcador per primera vegada. La connexió amb Snelder al piu i el llançament exterior van començar a penalitzar en excés Espanya, que se’n va anar als vestidors perdent de tres. Tocava remar. Però les ‘Guerreras’ estaven disposades a fer-ho. 

I així va ser. Espanya va tornar a reconstruir la seva ofensa, va millorar en els ajuts al senar i va començar a blocar pilotes. La mixta a Polman, heroïna del partit, les parades de Darly Zoqbi i els contraatacs de Shandy van fer somiar les ‘Guerreres’ de nou. Aquesta vegada, no volien conformar-se amb la plata. Per això, les extrems, desaparegudes durant la primera meitat, van començar a carburar com ho estava fent la nova defensa, ara al 5:1.

A tan sols un gol

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

Espanya va trobar el camí cap a la remuntada i després d’un cop de pilota a la cara de Wester el partit va semblar ser un altre. A un minut per al final, les de Viver van empatar la contesa i van forçar l’error de les holandeses. La victòria i l’or estaven a tan sols un gol. El seleccionador no ho va dubtar i va reclamar temps mort, ordenant a les seves un atac llarg. En quedaven 20 de segats. La glòria era a prop. Però diuen que per guanyar finals primer s’han de perdre. I Espanya no va aguantar la fermesa.

El llançament de Shandy va anar a les mans de la portera holandesa. A sis segons del final, les d’Emmanuel es van trobar amb la vermella d’Ainhoa per bloquejar la sacada i un set metres que acabaria condemnant Espanya a penjar-se la plata. Han perdut una batalla. Però són d’or. Perquè han sigut més ‘Guerreres’ que mai.