REIVINDICACIÓ LABORAL

Les futbolistes es planten

Les jugadores faran vaga en la pròxima jornada en demanda d'un conveni laboral digne i segons la seva dedicació

jdomenech50508247 01 10 2019 afe  con su presidente david aganzo a la cabeza  191025183819

jdomenech50508247 01 10 2019 afe con su presidente david aganzo a la cabeza 191025183819 / AFE

7
Es llegeix en minuts
Irati Vidal

La RFEF destinarà 20 milions d’euros al futbol femení de manera directa aquesta temporada. Així començava la que havia de ser la campanya més prometedora del futbol femení espanyol. Després d’un 2019 de rècord, les futbolistes esperaven il·lusionades l’estrena de la nova Primera Iberdrola. Creien que després d’omplir estadis, polvoritzar registres d’audiència i disputar un il·lusionant Mundial, havia arribat la seva hora.

Res més lluny de la realitat. Després de més d’un any de negociacions i 18 reunions segueixen sense conveni col·lectiu i han decidit parar. Saben que el que han aconseguit fins al moment formava part dels somnis de moltes, però tenen clar que les condicions laborals no se somien, es reclamen.

«Ha arribat el moment de demanar que ens valorin més i rebre el que ens mereixem. Si ens exigeixen entrenar-nos al matí, tenir disponibilitat al 100% i ser professionals, hi ha d’haver una recompensa. Perquè tot això ens impedeix estudiar o buscar una altra feina», explica per a EL PERIÓDICO la jugadora del Reial Betis, Ana Romero. I recalca: «Crec que no estem demanant res desorbitat, simplement unes condicions de treball dignes i regulades». Willy, com es coneix l’esquerrana d’or de la categoria, es pregunta com han de sobreviure les futbolistes sense guanyar prou ni tenir temps per formar-se més enllà del futbol.

«Som futbolistes tot el dia. La nostra vida gira entorn del futbol.  No podem desconnectar després de la jornada, com molts treballadors. Vivim pensant en el partit de diumenge, en la Lliga, a anar-nos-en de vacances i tornar amb el pes adequat... Així que una jornada del 50% no representa la implicació que tenim». Ainhoa Tirapu (Athletic Club)

Salari mínim

El mateix fa la portera de l’Athletic Club, Ainhoa Tirapu. Va ser l’encarregada de posar veu a les més de 200 futbolistes que van decidir donar el mandat a l’AFE perquè procedís a fer les actuacions oportunes quant a l’aturada es refereix. Explica que no demanen or, només dignitat.

Les jugadores admeten que alguns clubs (Barça o Espanyol) compleixen les reclamacions, però d’altres tenen les seves companyes desprotegides

«Creiem que som futbolistes tot el dia perquè així és. La nostra vida gira entorn del futbol. No podem desconnectar després de la jornada, com molts treballadors. Vivim pensant en el partit de diumenge, en la Lliga, a anar-nos-en de vacances i tornar amb el pes adequat... Així que una jornada del 50% no representa la implicació que tenim». Per això reclamen un conveni col·lectiu que estableixi un salari mínim de 16.000 euros anuals, acceptant el 75% de la jornada.

«El salari mínim interprofessional a Espanya està en 12.600 euros, i si es compleixen les promeses electorals està prevista una pujada fins als 14.000. Nosaltres demanem un 75% de la jornada, que són 12.000 euros anuals. No em sembla res fora de lloc», argumenta la pamplonesa.

25 anys de lluita

Les seves reivindicacions són les de 25 anys de lluita. Vint-i-cinc anys a les trinxeres que bé coneix l’excapitana del Sevilla FC Alicia Fuentes. «Quan jo vaig començar tot era per amor a l’art, i mira on som. Ara els toca als clubs treballar igual que nosaltres durant aquest temps. Ja és hora que se’ns doni aquest mínim perquè puguem dedicar-nos al futbol amb una base segura». A les reflexions de la davantera de Totolán, Romero agrega: «L’únic que volem és tenir el mateix sou que pot tenir una persona que neteja al club, el mateix que pot percebre qualsevol altre treballador, és a dir, el mínim establert a Espanya».

Perquè ara mateix, el futbol espanyol està regulat per un conveni que només incumbeix els homes. S’hi estableix una jornada de menys de set hores diàries, 30 dies de vacances anuals retribuïdes, un fons social que garanteix el pagament de deutes dels clubs amb els jugadors, una relació laboral especial per a esportistes i un contracte de treball obligatori regulat per reial decret. I tot i que elles no es comparen amb els seus homòlegs, reclamen un mínim.

«L’únic que volem és tenir el mateix sou que pot tenir un treballador de la neteja al club, el mateix que pot percebre qualsevol altre treballador, és a dir, el mínim establert a Espanya». Ana Romero (Betis)

«No exigim cobrar com els homes. No ens hi comparem; simplement busquem que se’ns tracti en condicions, i si els clubs no poden, que s’apartin, perquè segurament a Segona Divisió hi ha equips que poden permetre’s tenir les seves jugadores en condicions regulades», manifesta Ana Romero.

El mateix pensa Fuentes. «He viscut l’esforç dels clubs durant tot aquest temps, però hem arribat a un punt on crec que hi ha entitats que han de fer un pas al costat. Em fa pena, però és el moment perquè hi siguin només els que hi puguin ser, els que ens assegurin aquest pas perquè puguem créixer tots».

Jenni Hermoso celebra un gol d’Espanya en el Mundial 2019. / PETER POWELL (EFE)

¿On són els diners?

Aquestes reivindicacions, que ja s’han posat en coneixement de la patronal i amenacend’aturar la Lliga el 2 i 3 de novembre si no s’arriba a un acord després de la mediació del Ministeri de Treball, arriben després d’un any de negociacions bloquejades i un creixement mediàtic que no s’assembla a la realitat que viuen les esportistes.

«Aquest any s’han venut els drets televisius, la UEFA ha aportat diners pels drets d’imatge i han entrat més patrocinadors, però ningú ens ha volgut explicar quant ingressen per nosaltres. I mira que ho hem demanat. Només ens parlen del que costa actualitzar la jornada al 75%», reivindica Tirapu amb fermesa. I afegeix: «Si només ens parlen de la despesa que suposa però no ens expliquen quant ingressen, ens estan enganyant». La Willy coincideix. «Diuen que el futbol femení no interessa i no genera, però si estan començant ja amb la guerra dels drets és perquè hi ha diners pel mig. A més, ara ja es cobra entrada per als estadis i en tots hi ha afluència, així que no ens poden dir que exigim per sobre de les nostres possibilitats».

«Em sembla discriminatori que una jugadora en un mateix equip estigui cotitzant 15 hores i una altra 50. Està bé que la més bona cobri més, això ens farà créixer a tots, però cal partir d’una base digna». Alicia Fuentes (excapitana del Sevilla)

Estar protegides

Sobretot, perquè elles no exigeixen guanyar més, sinó estar protegides i poder viure de la seva professió. «Si reclaméssim diners, quan l’Associació de Clubs ens va oferir firmar un document per demanar que la federació repartís competències a canvi de 20.000 euros de salari mínim, ho hauríem acceptat. Però nosaltres no volem diners, volem una jornada digna». Tirapu alça la veu i, com la resta, ho fa per totes aquelles companyes que no viuen el futbol en condicions.

Les jugadores del Barça festegen un gol al Tacón. /  (REUTERS) / ALBERT GEA

«Em sembla discriminatori que una jugadora en un mateix equip estigui cotitzant 15 hores i una altra 50. Està bé que la més bona cobri més, això ens farà créixer a tots, però cal partir d’una base digna», reclama Fuentes explicant que l’any passat encara hi havia jugadores que compaginaven el futbol d’elit amb una altra feina.

Totes tres asseguren que els seus equips compleixen les reclamacions, com ho fan el ja professionalitzat FC Barcelona i la majoria dels conjunts que tenen el suport del masculí, el cas de l’RCD Espanyol. Però recorden que encara hi ha futbolistes de diversos clubs desemparades davant de qualsevol lesió, sense la possibilitat de quedar-se embarassades i amb contractes que bé podrien haver-se firmat fa 10 anys. 

Cotitzar per tenir cobertura 

«Hi ha jugadores que si es lesionen o es queden embarassades poden ser acomiadades, futbolistes que poden haver patit una lesió per a tota la vida i no cobrar per discapacitat i gent que ha jugat durant 25 anys però que només n’ha cotitzat un o dos a la Seguretat Social (el cas d’Alicia Fuentes, per exemple). Per això parem, per poder viure i no haver de sobreviure, com han fet moltes companyes», afirma Ana Romero, recordant que a la vaga s’hi va en família per totes aquelles que no tenen la sort de formar part dels clubs que sí que compleixen les condicions. També, per aquelles que tenen companyes que cobren un dineral mentre elles subsisteixen com poden. Però sobretot, pel futur.

Les jugadores de l’Espanyol es conjuren abans d’enfrontar-se a l’Atlètic. / JORDI COTRINA

El conveni hauria d’assegurar un sou mínim, cobertures en cas de lesió i embaràs com a principals peticions 

Notícies relacionades

«Lluitem per les que venen darrere, perquè no els passi com a mi, que he hagut de compaginar el futbol amb una altra feina i que ara que he decidit acomiadar-me de Primera Divisió no tinc prou atur per reincorporar-me al món laboral», explica Romero més reivindicativa. La portera lleona també ho té clar. «Hem de fer entendre les joves que no tot és l’avui, que també han de lluitar pel demà i per totes les que venen darrere».

Perquè ara que el futur sembla estar banyat en or, s’han adonat que el present potser «no resplendirà tant com sembla». Per això, van unides i decidides. I igual que van omplir els estadis esperen que els clubs responguin al creixement amb condicions bàsiques, que no milionàries.