Anar al contingut
L'adeu tranquil de Comerma

hoquei femení

L'adeu tranquil de Comerma

190 partits amb la selecció espanyola; dos Jocs Olímpics, dos Mundials i sis Europeus

Olga Martín (EFE)

17 temporades a Divisió d'Honor entre Espanya i Bèlgica; 190 partits amb la selecció espanyola; dos Jocs Olímpics (Pequín 2008 i Rio 2016); dos Mundials (2006 i 2010) i sis Europeus (2005, 2007, 2009, 2011, 2013 i 2015) és el currículum esportiu de  Glòria Comerma (Terrassa, 1987),  la jugadora que acaba d'anunciar la seva retirada de l' hoquei  amb naturalitat i sense forçar les coses per obrir una nova etapa en la seva vida.

Establerta a Bèlgica des de fa quatre anys, on ha compatibilitzat l'última etapa de la seva carrera amb un treball en el departament de màrqueting d'una empresa, Comerma (Terrassa, 1987) va reconèixer en una entrevista amb Efe que ja troba a faltar l'hoquei, però que va començar a entreveure el final fa temps, quan entrenar-se i treballar alhora «comença a ser massa».

«Al final de l'any passat m'ho vaig pensar una mica. Després de 17 anys a Divisió d'Honor, cada vegada em costava més i perds una miqueta la il·lusió, però no s'han de forçar les coses. Quan vaig deixar la selecció sí que ho tenia molt clar i no me'n vaig penedir en cap moment, però deixar el club quan encara ho fas bé, no et fa fora ningú i ets tu mateix... Trobo a faltar l'ambient. M'està costant. La gent et reconeix per jugar a l'hoquei, ja no se't valorarà per això i  penses que la gent es preguntarà qui és la Glòria sense l'hoquei », va assenyalar.

>>>
������������

Una publicació compartida de  Gloria Comerma (@gloria_comerma) el 

Malgrat la seva retirada, Comerma seguirà vinculada al seu esport com a entrenadora de les alevins del Waterloo Ducks, l'equip en el qual ha jugat les últimes temporades i amb el qual va guanyar la Lliga belga el maig del 2018. «M'agrada molt entrenar i m'ho passo molt bé, però per a Divisió d'Honor no estic preparada», va admetre davant de la pregunta de si es veu com a entrenadora en un futur.

El futur d'Espanya

El que sí que veu és la classificació de la selecció espanyola per als  Jocs de Tòquio 2020 , encara que Espanya, un equip al qual continua molt vinculada, ha de jugar l'eliminatòria Preolímpica a finals de mes contra Corea.

«La Gigi, la Carlota i la Paula són més amigues que companyes. Estic supercontenta dels seus resultats, és com una enveja sana. Sé el que és treballar com ho han fet elles i no guanyar. Ho visc una mica de lluny, però estic convençuda que ho aconseguiran», va assegurar.

El seu millor moment

Els Jocs de Pequín 2008 van ser el seu gran moment amb la selecció espanyola, especialment en el «moment de l'entrada a l'estadi olímpic, que va ser quan em vaig adonar d'on era», segons va recordar, igual que va triar com a inoblidable el títol de la lliga belga fa un any amb el Waterloo.

>>>
M'’ha costat bastant acceptar-ho, més del que em pensava, però, per molt difícil que sigui, avui em toca dir que he penjat l'’estic. Moltes experiències viscudes, bones i no tant bones, moltes amistats, algunes per sempre, i valors que a dia d'’avui em serveixen per el dia a dia. Però l'’esport ens limita de moltes altres coes també, per aixo avui calç començar una altre vida i quedar-m'amb els records. Vull Donar gracies a tota la meva família en especial al meu pari @joancomerma el meu primer fan imprescindible des que vaig començar!La meva mare @brotogloria que sempre em deia que tot aniria be, i que sortia tant maca per la tele ;) I les meves germanes @annacumi i @elenacomermabroto sense elles impossible. Gracies infinitament al @Clubegara,el club del meu cor, la família ratllada que tant trobo a faltar. A tots els entrenadors i els personis que en algun moment m’han ajudat a aconseguir els meus objectius. I el meu ultim club el @Waterloo_ducks, la meva segona casa, m’han acollit com una belga-catalana mes ;) i he trobat gent per tota la vida. I no calç oblidar que despres de 17 anys amb DH aquí he guanyat la meva primera,unica i ultima lliga ��Gracies a totes vosaltres @watducks_girls I gracies a la @rfe_hockey per deixarme formar part de l’historia de la seleccio des del 2005. Em quedo amb aquelles primeres olimpiades à Pékin 2008. La millor experiència. Un ultim Gracies @carlotapbo @georgins23 @bertabonastrep amigues i companyes imprescindibles en aquest cami.

Una publicación compartida de  Gloria Comerma (@gloria_comerma) el 

«I a l'Egara em quedaria amb tot el temps que vaig estar allà. L'hoquei m'ha aportat molt a nivell humà. Valors, amistats, experiència, conèixer països..., però també ens ha tret molt. Quan vaig estar a la universitat no va ser molt complicat, vaig treure els estudis amb un any de retard, però quan comencem a treballar més amb la selecció l'ideal hauria sigut començar a treballar, tot i que no podíem, perquè no estàvem pagades per viure només d'això i m'ha costat no tenir aquesta experiència laboral. Però jo vaig estar en el moment adequat i vaig trobar feina», va concloure. 

Temes: Dones