L'Audiència Nacional confirma l'absolució de Sandro Rosell

La Sala d’Apel·lació de l’Audiència Nacional ha decidit confirmar en tots els seus extrems la sentència de la Sala Penal que va absoldre l’expresident del Barça Sandro Rosell i cinc acusats més, entre els quals la seva dona i el seu soci, l’advocat andorrà Joan Besolí, de blanqueig i organització criminal, al rebutjar en la seva totalitat el recurs amb què el fiscal intentava buscar de nou la seva condemna. 

Malgrat la dificultat que planteja recórrer una absolució, el ministeri públic encara pot intentar revocar-la davant la Sala Segona del Tribunal Suprem, ja que sol·licitava sis anys de presó per a l’empresari català pel suposat cobrament de comissions a través dels drets de la federació brasilera de futbol. No obstant, la mateixa resolució dictada aquest dimecres destaca que és difícil que prosperin aquesta mena d’impugnacions.

En aquest sentit, precisa que "els marges de la facultat de revisió per aquesta sala de sentències absolutòries a través del curs cassacional d’infracció de llei, amb intervenció de la defensa tècnica, però sense audiència personal del reu, es concreten en la correcció d’errors de subsumpció a partir dels elements fàctics reflectits en el relat de fets provats, sense verificar cap nova valoració de la prova practicada en la instància".

En el cas de la sentència de Rosell, en la qual se’l va absoldre a l’aplicar el principi ‘in dubio pro reu’ (en cas de dubte, a favor del reu), la Sala d’Apel·lació descarta que la sentència hagués trencat les normes i les garanties processals, perquè a més d’analitzar al detall l’activitat probatòria realitzada en el judici, "explicita l’enllaç racional i ajustat a les regles de la lògica deductiva" per extreure la seva convicció.

Raonament coherent

Afegeix que el tribunal d’instància va establir un raonament coherent, integrant tots els elements de prova de què disposava i construint un relat de fets que atorga més versemblança a certes proves i indicis que el van inclinar per la versió exculpatòria "i tot passa des de la privilegiada perspectiva que li proporciona la immediatesa, cosa que fa que l’obtingut a partir d’aquestes circumstàncies sigui immune en aquest alçada, ja que no apareix en les seves conclusions ni notòriament errònies, ni il·lògiques, infundades o capritxoses, sinó totalment raonables".

La Sala argumenta que la resolució absolutòria no té ni insuficiències ni falta de racionalitat en la seva motivació fàctica ni omet raonaments sobre extrems probatoris rellevants, sinó que més aviat al contrari, “a l’exemple i esforç en la seva motivació, hi afegeix l’exteriorització d’una versió que no coincideix amb la del fiscal, però que ha de prevaler sobre la d’aquesta part, perquè en això consisteix, en definitiva, l’opció neutral i més convincent per una de les dues versions, que és enjudiciar", sobretot, exposa, en un cas també complex com l’enjudiciat en complicades circumstàncies de transnacionalitat sobre la base d’operacions sospitoses de blanqueig de capitals, canalitzats des d’altres països.

Cooperació judicial

Notícies relacionades

L’ocàs de la dinastia dels Chiefs

Clàudia Pina rubrica la seva consolidació al Barça amb la renovació fins al 2029

En línia amb l’anterior, el tribunal recorda les actuacions de cooperació policial i jurisdiccional, comissions rogatòries, traduccions, complexes pericials i anàlisi de comptes bancaris sobre empreses establertes a l’estranger, prova documental, pericials econòmiques o anàlisi de dret comparat “que van determinar el sentit racional de la resolució”.

En relació amb la indeguda aplicació del blanqueig de capitals i del principi de doble incriminació, la sala coincideix amb les al·legacions de les defenses en tant que, partint de la immodificabilitat dels fets provats, és impossible, segons el tribunal, assumir una tesi condemnatòria pel delicte de blanqueig, tant des d’una òptica fàctica, que entén que les operacions que van començar sent sospitoses van ser “reals existents i lícites”, com perquè no hi ha activitat precedent que es pugui entendre com a delictiva al Brasil, cosa que elimina el requisit de doble incriminació. També descarta l’existència del delicte de grup criminal seguint la mateixa justificació.