Sandra Paños: «Es diu que els Mundials són per disfrutar, però és complicat quan ets en l'elit»

Sandra Paños (Alacant, 1992) ja sabia què era viure un Mundial de futbol. Ho va fer al Canadà el 2015, quan amb només 22 anys va participar en una cita històrica al costatd’Ainhoa Tirapu  i Lola Gallardo. Llavors Espanya no va poder classificar-se per als vuitens de final i les crítiques cap a la portera titular van anar venint. Ella el va patir des de la barrera. “A Tirapu la van crucificar. Ho vaig viure de prop i va ser difícil, ho vaig patir”, explica a EL PERIÓDICO. Ara, la indiscutible sota els pals de ‘La Roja’ és la portera del Barça, que ha viscut aquesta sensació en primera persona. “Fa ràbia sentir els comentaris tan despectius que m’han fet. Moltes vegades és gent que menysprea la meva feina que hauria de mirar més partits, veure com estem dia a dia i com competim cada cap de setmana”, lamenta. El gol d’Alemanya pesa, però intenta evadir-se: “Hi ha gent que opina sense conèixer i sense arguments”. 

-¿Estava tardant a arribar, aquesta crítica, al femení? 

-Això està creixent, som cada vegada més públiques i arribarà. Estarem més exposades a tota mena de comentaris i som nosaltres les que hem d’aprendre a suportar-ho. No has de fer cas de la gent que opina sense veure més d’un o dos partits, sinó dels que s’entrenen cada dia amb tu, del cos tècnic que et coneix, de qui sap tot el que passa. Només la gent que coneix aquest esport pot saber com et sents en cada moment. 

¿Afecten els comentaris? 

-Pots llegir-ne o sentir-ne, però la majoria de les jugadores no en fem gens de cas. Són persones alienes, desconegudes totalment. Si fos algú que estigués més a prop del futbol femení en cap moment ens compararia amb el masculí perquè som diferents: no tenim la mateixa força, potència o envergadura. Hi ha mil coses diferents. Som a la mateixa porteria i en el seu futbol la velocitat de colpejar és més gran, però la posició de portera és cada vegada més específica i molt millor. S’està veient en aquest Mundial amb l’entrega de premis MVP (millor jugadora del partit) a diferents porteres. I tant de bo això d’assenyalar-nos passi també en el masculí.

-¿Com es pot aïllar de l’entorn durant un partit de tanta exigència en un Mundial? 

-És difícil mentalment, sobretot en partits en què no intervens tant. La posició de portera és molt exigent, anem sempre al detall per saber què has fet malament en un error determinat. Has d’intentar evadir-te de qualsevol cosa negativa d’un partit perquè pots fer un error en el minut 1 i el 90 ser el salvador. Afortunadament cada vegada hi ha més gent que està veient el futbol femení i que sap valorar la feina de les porteres. Com l’altre dia amb Endler, que encaixa tres gols contra els Estats Units però tothom reconeix que fa un partidàs, perquè evita una golejada més important.

-La clau serà no deixar-se influir pel que es llegeix. 

-Tots som humans i tots errem. Perquè vegis un partit o dos i la portera no tingui encert no vol dir que sigui la pitjor portera del món. Pot ser que tinguis una setmana dolenta. És igual que De Gea, que té una mala ratxa, com tots els jugadors tenen males ratxes. No s’ha d’arribar fins a cert punt en la crítica. En el cas dels porters va més enllà del futbol, hi ha coses específiques que només les sap interpretar la gent que és a la porteria, que saben el per què d’aquest error o si la intervenció que ha fet és tècnicament bona o no. Molta gent parla amb desconeixement però evidentment es pot expressar tothom. Totes les que som aquí estem conscienciades que podem llegir les xarxes socials però no et poden afectar perquè desconeixen la teva situació, la teva feina de cada dia... No et pots deixar influir.

-¿El Mundial es pateix o es disfruta? 

-Es diu que els Mundials són per disfrutar però és complicat quan estàs en l’elit. T’ho jugues tot en cada partit i hi ha molta pressió. Vols estar bé, no cometre cap error... Són coses negatives que et poden venir a la ment i que no et deixen disfrutar. Ho fas després del partit, però durant els 90 minuts tens tanta concentració que no pots fer-ho. Disfrutes si en vas guanyant 13-0 com els Estats Units amb Tailàndia. Fins aleshores no hi ha manera. De vegades em motivo amb petites accions de les meves companyes, com una segada o un robatori de pilota. 

-Allò de cridar tant a les companyes durant els partits, ¿d’on ve? 

-Des de petita ho faig. La meva veu és molt aguda, i quan anava a jugar em cridaven des de la grada imitant-me. Al principi m’ho vaig prendre malament, em feia vergonya, i hi va haver una època en què vaig deixar de parlar. Després vaig dir ‘a prendre per sac’, això és bo per a mi i m’ajuda a estar concentrat. Des d’aleshores soc així, crido molt a les meves companyes. ¡Moltes vegades ni em senten! No em fan gens de cas cas, però això t’ajuda a estar ficat en el partit. No intervenir és dur. Hi ha vegades que no has tocat la pilota en 45 minuts. Necessito focalitzar-me en la pilota i en tots els moviments. Des de la meva posició veig tot el camp i puc donar informació. Ho disfruto. És superimportant tenir algú que informi. ¡Però potser no tant com jo! 

-¿I la seva posició gairebé en el centre del camp quan Espanya té la pilota? 

-Amb la manera que tenim de jugar ha de ser així. Juguem amb la línia de defensa molt avançada, i amb equips com Sud-àfrica o el Lió amb el Barça, la distància amb les defenses cal calcular-la bé perquè hi ha gent que fa passades superprecises. És difícil saber si tinc opció de sortir a buidar o ficar-me a la porteria, veure la trajectòria de la pilota per intervenir o no. Hi soc perquè hi he d’estar molt ficada. Em motivo amb la concentració, o cridant quan Mapi va a una de segada a terra. 

Notícies relacionades

Irene Paredes: "Hem de treballar més no per estar amb les millors, sinó per passar-les per sobre"

Vine a escalar i apunta’t a competir: s’obre el termini d’inscripcions

-¿Fan por les davanteres dels Estats Units? 

-Competir contra les millors del món et dona aquest punt de respecte, de ganes d’enfrontar-te a les millors. Quan jugues contra equips superiors no tens res per perdre, només has de disfrutar amb el que hi ha. Aprens de l’experiència, creixes i tant de bo creixem superant una altra fita i passant a quarts.