El 'dimoni' Chiesa fa embogir Espanya

A un gran inici va arribar un horrible final. El partit va ser bonic. Va començar de meravella Espanya amb un golàs espectacular de Ceballos, qui se sent realment important i transcendent en la selecció sub-21 espanyola. Va entrar atordida Itàlia a la seva estrena a casa, superada pel joc associatiu de l’equip de Luis De la Fuente.

Tenia la pilota i tenia el control. Havia passat mitja hora de partit i ni rastre dels joves italians que no trobaven l’antídot. Però, de sobte, una pilota llarga de Barella va desencadenar el caos en la tendra defensa espanyola, tot i que tot va néixer en un deliciós control de Federico Chiesa, el punxant i verinós extrem del Fiorentina. El dimoni que va tombar ‘La Rojita’.

A partir del control va arribar el gol de l’empat d’Itàlia. Va quedar hipnotitzat Martín Aguirregabiria, el lateral dret de l’Alabès. Quan va voler adonar-se’n,Chiesa anava volant per la seva banda sembrant el caos sense intuir que Unai Simón, el porter de l’Athletic, anava a contribuir de manera involuntària.

Es va desfer del defensa basc i quan va aparèixer a l’àrea, sense que Vallejo acudís en ajuda del seu company per tancar el forat, va deixar anar un gran cop amb l’esquerra. Unai creia que el davanter italià centraria. Va creure equivocadament perquè va abandonar el seu pal més proper. Per allà es va esquinçar Espanya.

Pagant la inactivitat

Notícies relacionades

El colós Joan Garcia

Gonzalo es disfressa de Mbappé i guia el Madrid amb tres gols

Potser va pagar Unai Simón l’escassa activitat que ha tingut aquesta temporada. Ha jugat 11 partits en 11 mesos de competició i l’últim d’ells va ser el llunyà 16 de gener. Massa temps sense tenir preses les mesures de la porteria. Aquest gol va castigar, i molt, la confiança d’Espanya, qui havia dominat amb autoritat l’inici del partit. Va arribar a demanar el final de la primera meitat perquè Itàlia havia detectat la seva debilitat futbolística, malgrat que Ceballos i Fabián Ruiz s’haguessin apropiat de la pilota. Després, tot el que podia anar a pitjor anava a pitjor.

Chiesa continuava sent un dimoni, mentre Carlos Soler sortia, almenys, amb intenció buscant un xut perillós. Tot i que qui va desequilibrar, i de veritat, el partit va ser l’extrem italià. No el va veure Espanya en l’1-1. Tampoc el va trobar en el 2-1 quan va arribar abans que ningú per sorprendre tota la defensa de De la Fuente. I el penal, xiulat pel VAR, va certificar la caiguda espanyola.