Anar al contingut

la família demana que s'enviï a Barcelona

L'Audiència Nacional estudia si pot jutjar el 'cas Neymar'

El futbolista està processat des del 2016 arran d'una denúncia del Grup DIS sobre el seu fitxatge

El Periódico / Agencias

L'Audiència Nacional estudia si pot jutjar el 'cas Neymar'

ANNE-CHRISTINE POUJOULAT (AFP)

El futbolista Neymar i els seus pares han demanat aquest dilluns a l’Audiència Nacional, a través dels seus advocats, que el judici per suposats delictes de corrupció i estafa en el fitxatge del primer el 2013 pel Futbol Club Barcelona se celebri en aquesta ciutat i no a l’Audiència Nacional. La Secció Segona de la Sala Penal estudia aquest dilluns en una vista pública si és competent per enjudiciar el cas sobre els presumptes delictes de corrupció entre particulars i estafa al fons brasiler DIS en el fitxatge de l’exjugador del FC Barcelona Neymar da Silva o si, al contrari, han d’encarregar-se’n els tribunals catalans.

El futbolista està processat en aquesta causa des de l’any 2016, quan el magistrat de l’Audiència Nacional José de la Mata va obrir la investigació arran de la denúncia del Grup DIS, que tenia el 40% dels drets federatius del jugador.

Tot això malgrat que l’Audiència de Barcelona ja va enjudiciar el suposat frau de 13 milions d’euros en el fitxatge de Neymar, cas en el qual es va aconseguir un acord de conformitat pel qual el Barça va ser condemnat a pagar cinc milions i mig d’euros per delicte fiscal.

Estafa i corrupció

En aquesta altra causa, la Sala Penal de l’Audiència Nacional dirimirà la presumpta corrupció entre particulars i estafa denunciada per DIS i junt amb Neymar s’asseuran al banc dels acusats els seus pares i els que van ser presidents del FC Barcelona i el Santos, Sandro Rosell i Odilio Rodríguez, respectivament.

Així mateix, es preveu jutjar els dos clubs com a persones jurídiques i a l’empresa familiar del davanter, N&N Consultoria Esportiva i Empresarial, per les seves presumptes maniobres per inflar el cost del fitxatge fins als 83 milions d’euros.

Mentrestant, l’acusació particular que exerceix DIS va sol·licitar sis anys de presó per a l’exjugador del Barça, la Fiscalia de l’Audiència Nacional demana que siguin dos anys de presó i multa de 10 milions d’euros.

El Ministeri Públic demana la pena més alta per a Rosell, cinc anys de presó per delictes d’estafa i corrupció, així com sol·licita dos anys per al pare del davanter blaugrana i un per a la seva mare, Nadine Gonçalves. Mentrestant, Rodríguez s’enfronta a una petició de tres anys.

Multes per als clubs

Quant als clubs, als quals el Ministeri Públic atribueix els dos delictes, sol·licita que el Barça aboni una multa de 8,4 milions d’euros a què s’ha d’afegir la seva part d’una indemnització de 3,2 milions en concepte de responsabilitat civil a pagar de forma solidària junt amb Rosell, el president del Santos i el mateix club brasiler com a persona jurídica. L’equip del Brasil hauria d’abonar, per la seva part, una multa de set milions i N&N, 1,4 milions.

El fiscal del cas, José Perals, no veu, no obstant, que existeixin indicis delictius que apuntin a la participació de l’actual president del Barça, Josep Maria Bartomeu, en les presumptes irregularitats, per la qual cosa el deixa fora de la seva acusació. DIS, per la seva part, demana cinc anys de presó per a ell.

En la vista d’aquest dilluns, a la qual no és necessari que assisteixin els acusats, les parts exposaran les seves posicions sobre si ha de ser l’Audiència Nacional la que jutgi aquest cas o si, al contrari, ha de ser remès als jutjats catalans.

Les negociacions per a la contractació de Neymar, liderades el 2011 per Rosell, van alterar, segons la Fiscalia, el lliure mercat del fitxatge de futbolistes i van perjudicar el fons DIS, que es van veure privats de la possibilitat que el jugador entrés al mercat conforme a les regles de la lliure competència i pogués obtenir una quantitat econòmica més gran pel traspàs".

El fiscal xifra els diners ‘reals’ abonats pel fitxatge en 83 milions d’euros i calcula que com a conseqüència de la dinàmica desplegada en la contractació, DIS va deixar de percebre 10 milions d’euros, per la qual cosa hauria de ser indemnitzada amb 3,2 milions.