El Lió destrossa el Barça a la final de la Champions femenina (4-1)

La bonica aventura del Barça es va acabar de cop i volta a Budapest. L’Olympique de Lió, aquest ogre immens atapeït d’estrelles que domina amb mà de ferro el futbol femení, va aplicar la lògica sense cap mirament (4-1). El conjunt francès va conquistar la seva quarta Champions consecutiva amb una exhibició de futbol. El somni blaugrana es va esfumar per la via ràpida. En mitja hora el campió ja dominava per 4-0. No hi va haver cap opció, però les jugadores culers mai es van enfonsar i van acabar caient amb dignitat.

Quan un rival és tan superior no queda gaire per reflexionar. Tot i que el Lió havia tingut moments de sofriment en anteriors rondes contra el Chelsea o el Wolfsburg, a Budapest va passar com una autèntica piconadora sobre el Barça, que va acusar el pes d’una cita tan transcendent. Es tractava de la primera final de Champions femenina d’un club espanyol i l’equip blaugrana no va poder competir com desitjava. El bloc francès va ser demolidor. Absolutament letal.

No van poder disfrutar de la final

Les abraçades de totes les jugadores culers abans del xiulet inicial van acabar en llàgrimes. El plor de Duggan, la davantera anglesa, va ser potser la imatge més dura. Era el partit de les seves vides, com havia proclamat la capitana Vicky Losada, i la tristesa va inundar l’expedició del Barça, que va anar clarament de menys a més. Totes sabien que el Lió era el favorit i el normal era caure, però el desenllaç es va produir massa ràpid. Amb prou feines hi va haver temps per disfrutar de la final.

En un minut es van acabar les esperances del Barça. Va ser el temps que va transcórrer entre l’ocasió desaprofitada per Duggan, que va xutar massa creuat davant de Bouhaddi, i el primer cop del Lió. La potentíssima Van de Sanden es va escapar per la dreta i el seu centre el va rematar Marozsan (m. 5), la talentosa jugadora germànica nascuda a Budapest. Hipermotivada a la seva ciutat, la número 10 de les campiones va fer un partidàs. No va ser l’única en un grup de figures que va deixar sense resposta el Barça.

Espectacular Hegerberg

Aquest gol va obrir la desfeta blaugrana amb especial menció per a Ada Hegerberg. La golejadora noruega s’havia mostrat bastant cohibida durant aquesta edició europea, però a la final va deixar el seu segell en gran. La davantera, que va conquerir la primera Pilota d’Or de la història per a una dona, va firmar un triplet espectacular. Imparable a l’àrea, l’escandinava va enviar a la xarxa els successius regals de Van de Sanden (m. 14), Majri (m. 19) i Bronze (m. 30). En mitja hora, tot estava decidit. Només quedava caure amb la major dignitat possible.

El Lió es presentava invicte a la final i amb el doblet de Lliga i Copa en una temporada que tanca amb 24 victòries i 3 empats. Quan un equip presenta estadístiques tan espectaculars és per alguna cosa. Les franceses només han patit una derrota en els 110 últims partits al seu país, el 17 de desembre del 2016 davant del PSG. Les blaugrana ja havien topat en dues ocasions amb la mateixa pedra. En totes dues van caure, però amb resultats més ajustats que a la final d’aquest dissabte. No volia patir el Lió com en els seus tres últims títols (dos es van decidir a la pròrroga i un per penals) i va doblegar el Barça amb contundència.

Orgull blaugrana

Amb més de 1.200 culers a les grades, el Barça va continuar lluitant malgrat la tremenda llosa que tenia a sobre. Amb l’orgull que van demostrar durant tota l’edició, les blaugrana van lluitar a la recerca del gol. Va poder arribar just abans del descans en una clara ocasió d’Alexia Putellas o a la segona part amb una rematada de Martens o la vaselina de Vicky Losada que va marxar fora per poc. També el Lió va donar algun ensurt més a Sandra Paños,la portera del Barça que havia tancat amb clau durant 660 minuts abans de la final. A Budapest es va emportar en mitja hora més gols que en tota la competició.

Notícies relacionades

El CSD té via lliure per suspendre Rocha i la seva gestora

Luis Enrique: "Xavi és un entrenador top"

L’entrada d’Oshoala va servir per certificar aquesta millora en un Barça que mai va abaixar els braços. La nigeriana va aprofitar una passada de Martens per reduir distàncies amb un merescut gol a dos minuts del final. Era un mal menor per a les noies de Cortés, que va cobrir la decisiva baixa de Hamraoui amb Aitana Bonmatí en una posada en escena tremendament atrevida. Potser massa.

El tècnic va complir la seva promesa. El Barça no va renunciar a la seva identitat. Va intentar jugar de tu a tu davant del Lió i va patir una rebolcada. La golejada suposa una davallada, però no enfosqueix l’excel·lent trajectòria d’un equip que continua avançant des de la professionalització de la secció el 2015. El campió francès és el mirall perfecte per continuar progressant.