El TAS exigeix que Semenya redueixi la seva testosterona per competir entre dones

L’atleta sud-africana Caster Semenya va perdre aquest dimecres la seva batalla legal contra la Federació Internacional d’Atletisme (IAAF) davant del Tribunal d’Arbitratge Esportiu (TAS), per a la qual  ella i altres dones amb un alt nivell de testosterona s’hauran de medicar per competir en proves femenines de mig fons. 

Després de conèixer la resolució, Semenya va declarar: "La decisió del TAS no m’aturarà. Una vegada més m’aixecaré i continuaré inspirant dones joves i atletes a Sud-àfrica i a tot el món", va dir l’atleta en un comunicat divulgat als mitjans pel seu equip d’advocats.

El TAS, amb seu a Lausana, va desestimar el recurs de Semenya, doble campiona olímpica i triple mundial de 800 metres, que per poder continuar corrent en proves femenines haurà de reduir artificialment els seus nivells de testosterona en sang. Si no, ella i altres dones amb hiperandroginisme haurien de competir en la modalitat masculina.

La disputa va girar entorn de noves normes anunciades fa un any per l’IAAF per limitar l’accés d’atletes com Semenya, de 28 anys, a les proves femenines d’entre 400 i 1.500 metres. La federació internacional afirmava que aquestes normatives, que Semenya va recórrer el juny del 2018, eren necessàries per reduir els avantatges físics que presenten atletes com la sud-africana, ja que la testosterona, els nivells de la qual són normalment més grans en homes que en dones, contribueix a més massa muscular i més força.

Recolzament del seu país i defensa dels drets humans

Semenya, avalada per la federació d’atletisme del seu país i també per organitzacions feministes i de drets humans, argumentava que les normatives eren discriminatòries, ja que els seus alts nivells de testosterona li venen de naixement i no s’han degut a cap mena de pràctica il·legal de dopatge.

La decisió del TAS va trobar que aquestes regulacions, efectivament, "són discriminatòries" però va remarcar que "aquesta discriminació és un mitjà necessari, raonable i proporcionat per complir l’objectiu de l’IAAF de preservar la integritat de l’atletisme femení en els esdeveniments restringits".

Les polèmiques normes impediran participar en proves de mig fons les atletes que no mantinguin els nivells de testosterona per sota dels 5 nanomols per litre de sang durant almenys sis mesos abans de competir.

Fins ara, el llindar de tolerància per als nivells de testosterona estava en els 10 nanomols i ara es reduiria a la meitat perquè, segons estudis a què al·ludeix l’IAAF, una proporció més gran augmenta un 4,4% la massa muscular, entre un 12% i un 26% la força i un 7,8% l’hemoglobina.

Al conèixer-se la sentència, l’IAAF va anunciar que les normes es començaran a aplicar a partir del 8 de maig, i per això a Semenya se li complica la participació als Mundials de Doha (28 de setembre-6 d’octubre), tot i que encara pot recórrer la decisió del TAS en el termini de 30 dies. L’IAAF argüeix que la seva nova regla no qüestiona "la identitat sexual o de gènere de les atletes amb disfuncions en el seu desenvolupament sexual", sinó que pretén "assegurar una competència justa", i argumenta que el tractament per rebaixar la testosterona és un suplement hormonal molt senzill "similar a la píndola anticonceptiva".

L’arribada del cas al TAS, a començaments d’aquest any, va anar acompanyada d’agres disputes entre la defensa de Semenya i l’IAAF, després que el president de la federació internacional, Sebastian Coe, assenyalés en una entrevista que les noves normes buscaven protegir les categories femenines.

"Si hi ha una classificació per gèneres és perquè, en cas contrari, cap dona podria guanyar títols, medalles o batre rècords", va assenyalar, mentre la federació sud-africana acusava Coe de violar, amb aquestes declaracions, la confidencialitat del cas, ja que les dues parts havien acordat portar-lo amb discreció.

Reaccions en el món olímpic

El contenciós ha generat reaccions de tota mena, des de la del llegendari corredor de tanques Yelene Ishinbayeva, actual membre del Comitè Olímpic Internacional, que es posava de part de l’IAAF a l’assenyalar que les atletes amb hiperandroginisme tenien un "avantatge colossal".

També va arribar al Consell de Drets Humans de l’ONU, que va recolzar recentment Semenya amb una resolució demanant la retirada de les "humiliants" normes.

En realitat, el contenciós entre Semenya i l’IAAF va començar fa una dècada, quan l’atleta sud-africana, que llavors començava a aconseguir els seus primers èxits internacionals, va ser sotmesa a proves mèdiques per verificar el seu sexe per exigències de la federació internacional.

Notícies relacionades

Vine a escalar i apunta’t a competir: s’obre el termini d’inscripcions

Nadal esclafa el jove Blanch i es regala un dia més a Madrid

Aquestes proves, que van coincidir amb el primer gran èxit internacional de Semenya, el seu or als Mundials de Berlín 2009, van apartar durant diversos mesos l’atleta de les pistes. No obstant, des del 2010 l’atleta, que el 2017 es va casar amb la seva companya Violet Raseboya, havia pogut continuar competint amb normalitat i èxits en el circuit femení.

En la passada temporada va aconseguir dos ors als campionats africans (400 i 800 metres) i dos més (800 i 1.500) als Jocs de la Commonwealth.