Anar al contingut

ENTRENAMENT A LA CAPITAL RUSSA

Sara i Kirill sobre gel

La madrilenya Hurtado i el rus nacionalitzat espanyol Khaliavin constitueixen la principal esperança del patinatge espanyol després de la retirada de Javier Fernández

La parella prepara les seves coreografies en una pista de Moscou sota la batuta del llegendari entrenador rus Zhulin amb la vista posada en els jocs de Pequín del 2022

Marc Marginedas

Sara i Kirill sobre gel

ISSEI KATO

Transcorregut un temps després del dinar, quan el rellotge marca les dues de la tarda, l’activitat torna a un anodina pista de gel del districte de Kúntsevo, a l’oest de Moscou. Ningú diria que en aquest amagat edifici de plafons prefabricats, a quatre passes de l’últim anell de circumval·lació de la ciutat i inserit en un de tants barris semiindustrials de la perifèria moscovita, s’entrenen alguns dels patinadors més capdavanters de Rússia sota la direcció del llegendari Aleksandr Zhulin, dues vegades medallista olímpic als anys 90. Als passadissos i als vestidors del complex esportiu, esvelts i treballats cossos dels dos sexes fan exercicis d’escalfament, estiraments i gambades, abans d’introduir treballosament els peus en uns patins que, durant les hores següents, els permetran fer, sobre la gelada superfície blanca, piruetes impossibles per a la resta dels mortals.   

Una figura menuda i mediterrània, amb una cabellera morena recollida en un monyo, destaca entre tant atleta de complexió i aspecte nòrdics. Es tracta de la madrilenya Sara Hurtado, el principal valor del patinatge artístic espanyol després de la retirada de Javier Fernández, que des de fa tres anys es prepara a Moscou amb la seva actual parella de ball, el rus nacionalitzat espanyol Kirill Khaliavin. “Està fent la migdiada; com podeu veure, té molts costums espanyols”, comenta, mentre s’ajusta els cordons d’una de les botes blanques i assenyala el seu company ballarí, estirat de cap per avall sobre un dels bancs del vestidor. 

“Començar de nou a patinar”

La Sara patina amb el Kirill des del 2016. Se sent còmoda amb la seva nova vida i la nova parella de ball, tan diferent de les seves vivències a Mont-real amb el barceloní Adrià Díaz, de qui va anunciar que se separava en una declaració a la seva pàgina de Facebook l’octubre del 2015. “Vaig ser jo qui va prendre la decisió, però ja feia temps que no treballàvem bé”, explica. Per a ella, la seva etapa a Rússia equival a començar “de nou a patinar”, perquè “l’escola russa és molt diferent”. “Per exemple els passos, que són molt més llargs”, apunta. S’ha adaptat sense problemes a les particularitats dels russos, que a primera vista poden semblar freds i distants però que amb el temps estableixen intensos vincles emocionals. “Al principi, mantenen les distàncies, però quan entres al seu cercle íntim t’ho donen tot”, comenta.

El Kirill i la Sara, en una actuació recent al Japó. / REUTERS

Acabat l’escalfament, la Sara i el Kirill es dirigeixen a la pista de gel, que comparteixen amb diverses parelles d’elit de diferents edats, incloent-hi els russos Victoria Sinitsina i Nikita Katsalàpov, actuals subcampions del món. “Entrenar-se amb gent de tant nivell és molt estimulant”, destaca Kirill. El sorteig els ha concedit aquesta tarda actuar en segon lloc, precisament després de Sinitsina i Katsalàpov. Repetiran fins a tres i quatre vegades el seu programa lliure, amb música de Pink Floyd, Max Richter i Harry Styles, una actuació que una setmana més tard tenien previst desplegar a Saitama (Japó), durant el campionat del món.

“Nosaltres no ens posem límits; ho podem aconseguir tot”, apunta Kirill. “Després d’obtenir una medalla en un torneig del Grand Prix, qualsevol resultat és possible per a nosaltres”, corrobora Hurtado. Per a patinadors del seu nivell, la temporada arrenca a l’octubre i el novembre disputant dos dels sis certàmens del Grand Prix, que se celebren als EUA, el Canadà, el Japó, França, Rússia i la Xina/Finlàndia. Els qui obtenen els millors resultats acudeixen a la final, que té lloc al desembre en un lloc diferent cada any. En la temporada que ara acaba, el duo Hurtado-Khaliavin va aconseguir la medalla de plata a la copa Rostelecom, celebrada a Moscou, i un meritori quart lloc en el Gran Premi de Hèlsinki.

Els campionats d’Europa, del Món i els Jocs Olímpics quan toquen, es disputen a la segona part de l’any esportiu, concretament entre gener i març. A Minsk, la capital de Bielorússia, es van posicionar fa unes setmanes com la setena parella europea, marcant una clara progressió respecte als resultats obtinguts el 2018 a Moscou (8è lloc) i el 2017 a Ostrava (un 13è lloc). Fa només set dies, al Japó, van obtenir el lloc 12è del món, igualant la seva actuació en els Jocs Olímpics de PyeongChang del 2018. 

Sasra i Kirill, en un descans d’un entrenament a Moscou. / VITALY ILIN

En la cita coreana, en el programa lliure, gràcies a una imponent coreografia d’Antonio Najarro basada en el ballet Don Quixote, van superar en puntuació parelles tan consagrades en el patinatge artístic de dansa com la formada pels nord-americans Madison Chock i Evan Bates. I tot i que encara queden tres anys per als Jocs de Pequín del 2022, esperen haver incrementat aleshores el palmarès de campionats i medalles. “El patinatge és una qüestió d’estatus, i és una cosa que vas adquirint a poc a poc”, remarca la Sara. 

“És una parella que té molt marge de millora; per això els entreno”, apunta Zhulin, el seu preparador. Entre els elements que requereixen una atenció especial durant els llargs entrenaments moscovites de la Sara i el Kirill hi ha els twizzles, una de les piruetes obligatòries de la seva especialitat, que consisteixen en sèries de rotacions sincronitzades dels dos patinadors sobre un peu i movent-se al llarg del gel. La Sara admet que al campionat d’Europa va cometre “un error” en la seva execució durant el programa curt, cosa que li va fer perdre cinc punts i diversos llocs en el resultat final. “Com més a dalt ets, les puntuacions són força iguals i els errors es reflecteixen més en la classificació final”, reconeix.

Esport minoritari amb pocs patrocinadors

Tot i els èxits obtinguts en els últims anys per Javier Fernández, Sara Hurtado i Adrià Díaz, el patinatge artístic continua sent un esport minoritari a Espanya, que requereix grans dosis de sacrifici i esforç als qui el practiquen. En el cas de Sara, reconeix que encara depèn en part de l’ajuda familiar, malgrat els 26 anys que té. “La Federació Espanyola em paga la pista i l’entrenador”, explica. La seva situació no té res a veure amb la dels seus companys russos d’entrenament. “Aquí, a Rússia, quan entres a l’equip nacional, gairebé et converteixes en un funcionari, i passes a rebre un sou de l’Estat”, explica. Alguns patrocinadors, com Iberdrola, han aparegut a l’horitzó, però en cap cas concedeixen l’autonomia desitjada a un esportista que s’ha de dedicar gairebé amb total exclusivitat a entrenar-se.

¿Seran el Javier, la Sara i l’Adrià –aquests dos últims acompanyats del Kirill i l’Olivia, les seves actuals parelles de ball que competeixen per Espanya– tres casos aïllats de talent generacional en un esport que mai ha rebut grans recolzaments des de l’oficialitat? “De vegades és el que ens temem”, respon Sara. “Avui dia, a Espanya, el principal planter de patinadors és a  Majadahonda, tot i que també hi ha alguns centres a Catalunya o el País Basc”, continua. I és en aquestes etapes primerenques en què resideix el futur del patinatge artístic espanyol i en què les autoritats esportives han d’anar a totes si volen donar continuïtat als últims èxits en aquest esport. Els canadencs Tessa Virtue i Scott Moir, o els francesos Gabriella Papadakis i Guillaume Cizeron, campions i subcampions olímpics en la modalitat de dansa en els Jocs de PyeongChang, per citar només dos exemples, patinen junts des que eren uns nens, concretament des dels vuit  anys.