Sara i Kirill sobre gel

Transcorregut un temps després del dinar, quan el rellotge marca les dues de la tarda, l’activitat torna a un anodina pista de gel del districte de Kúntsevo, a l’oest de Moscou. Ningú diria que en aquest amagat edifici deplafons prefabricats, a quatre passes de l’últim anell de circumval·lació de la ciutat i inserit en un de tants barris semiindustrials de la perifèria moscovita, s’entrenen alguns dels patinadors més capdavanters de Rússia sota la direcció del llegendariAleksandr Zhulin, dues vegades medallista olímpic als anys 90. Als passadissos i als vestidors del complex esportiu, esvelts i treballats cossos dels dos sexes fan exercicis d’escalfament, estiraments i gambades, abans d’introduir treballosament els peus en uns patins que, durant les hores següents, els permetran fer, sobre la gelada superfície blanca, piruetes impossibles per a la resta dels mortals.   

Una figura menuda i mediterrània, amb una cabellera morena recollida en un monyo, destaca entre tant atleta de complexió i aspecte nòrdics. Es tracta de la madrilenyaSara Hurtado, el principal valor del patinatge artístic espanyol després de la retirada deJavier Fernández, que des de fa tres anys es prepara a Moscou amb la seva actual parella de ball, el rus nacionalitzat espanyolKirill Khaliavin. “Està fent la migdiada; com podeu veure, té molts costums espanyols”, comenta, mentre s’ajusta els cordons d’una de les botes blanques i assenyala el seu company ballarí, estirat de cap per avall sobre un delsbancs del vestidor. 

“Començar de nou a patinar”

La Sara patina amb el Kirill des del 2016. Se sent còmoda amb la sevanova vidai lanova parella de ball, tan diferent de les seves vivències a Mont-real amb el barceloníAdrià Díaz, de qui va anunciar quese separavaen una declaració a la seva pàgina de Facebook l’octubre del 2015. “Vaig ser jo qui va prendre la decisió, però ja feia temps que no treballàvem bé”, explica. Per a ella, la seva etapa a Rússia equival a començar “de nou a patinar”, perquè “l’escola russa és molt diferent”. “Per exemple els passos, que són molt més llargs”, apunta. S’ha adaptat sense problemes a les particularitats dels russos, que a primera vista poden semblar freds i distants però que amb el temps estableixen intensos vincles emocionals. “Al principi, mantenen les distàncies, però quan entres al seu cercle íntim t’ho donen tot”, comenta.

Acabat l’escalfament, la Sara i el Kirill es dirigeixen a la pista de gel, que comparteixen amb diversesparelles d’elitde diferents edats, incloent-hi els russosVictoria SinitsinaiNikita Katsalàpov, actuals subcampions del món. “Entrenar-se amb gent de tant nivell és molt estimulant”, destaca Kirill. El sorteig els ha concedit aquesta tarda actuaren segon lloc, precisament després de Sinitsina i Katsalàpov. Repetiran fins a tres i quatre vegades el seu programa lliure, amb música de Pink Floyd, Max Richter i Harry Styles, una actuació que una setmana més tard tenien previst desplegar a Saitama (Japó), durant el campionat del món.

“Nosaltres no ens posem límits; ho podem aconseguir tot”, apunta Kirill. “Després d’obtenir una medalla en un torneig del Grand Prix, qualsevol resultat és possible per a nosaltres”, corrobora Hurtado. Per a patinadors del seu nivell, la temporada arrenca a l’octubrei elnovembredisputant dos delssis certàmensdel Grand Prix, que se celebren als EUA, el Canadà, el Japó, França, Rússia i la Xina/Finlàndia. Els qui obtenen els millors resultats acudeixen a la final, que té lloc al desembre en un lloc diferent cada any. En la temporada que ara acaba, el duo Hurtado-Khaliavin va aconseguir lamedalla de plataa lacopa Rostelecom, celebrada a Moscou, i un meritoriquart llocen elGran Premi de Hèlsinki.

Els campionatsd’Europa, del Món i els Jocs Olímpics quan toquen, es disputen a la segona part de l’any esportiu, concretament entre gener i març. A Minsk, la capital de Bielorússia, es van posicionar fa unes setmanes com la setena parella europea, marcant una clara progressió respecte als resultats obtinguts el 2018 a Moscou (8è lloc) i el 2017 a Ostrava (un 13è lloc). Fa només set dies, al Japó, van obtenir el lloc 12è del món, igualant la seva actuació en els Jocs Olímpics de PyeongChang del 2018. 

En la cita coreana, en el programa lliure, gràcies a una imponent coreografia d’Antonio Najarrobasada en el balletDon Quixote, van superar en puntuació parelles tan consagrades en el patinatge artístic de dansa com la formada pels nord-americansMadison ChockiEvan Bates. I tot i que encara queden tres anys per als Jocs de Pequín del 2022, esperen haver incrementat aleshores el palmarès de campionats i medalles. “El patinatge és unaqüestió d’estatus, i és una cosa que vas adquirint a poc a poc”, remarca la Sara. 

“És una parella que té molt marge de millora; per això els entreno”, apunta Zhulin, el seu preparador. Entre els elements que requereixen una atenció especial durant els llargs entrenaments moscovites de la Sara i el Kirill hi ha elstwizzles, una de lespiruetes obligatòriesde la seva especialitat, que consisteixen en sèries de rotacions sincronitzades dels dos patinadors sobre un peu i movent-se al llarg del gel. La Sara admet que al campionat d’Europa va cometre“un error” en la seva execució durant el programa curt, cosa que li va fer perdre cinc punts i diversos llocs en el resultat final.“Com més a dalt ets, les puntuacions són força iguals i els errors es reflecteixen més en la classificació final”, reconeix.

Esport minoritari amb pocs patrocinadors

Notícies relacionades

L’Audiència no deslliura Rubiales del judici pel petó a Hermoso

Xavi ara vol continuar

Tot i els èxits obtinguts en els últims anys perJavier Fernández, Sara Hurtado iAdrià Díaz, el patinatge artístic continua sent unesport minoritaria Espanya, que requereixgrans dosis de sacrificii esforç als qui el practiquen. En el cas de Sara, reconeix que encara depèn en part de l’ajuda familiar, malgrat els 26 anys que té. “La Federació Espanyola em paga la pista il’entrenador”, explica. La seva situació no té res a veure amb la dels seus companys russos d’entrenament.“Aquí, a Rússia, quan entres a l’equip nacional, gairebé et converteixes en un funcionari, i passes a rebre un sou de l’Estat”, explica.Alguns patrocinadors, comIberdrola, han aparegut a l’horitzó, però en cap cas concedeixen l’autonomia desitjada a un esportista que s’ha de dedicar gairebé amb total exclusivitat a entrenar-se.

¿Seran el Javier, la Sara i l’Adrià –aquests dos últims acompanyats del Kirill i l’Olivia, les seves actuals parelles de ball que competeixen per Espanya– tres casos aïllats de talent generacionalen un esport que mai ha rebut grans recolzaments des de l’oficialitat? “De vegades és el que ens temem”, respon Sara. “Avui dia, a Espanya, el principal planter de patinadors és a Majadahonda, tot i que també hi ha alguns centres aCatalunyao elPaís Basc”, continua. I és en aquestes etapes primerenques en què resideix el futur del patinatge artístic espanyol i en què les autoritats esportives han d’anar a totes si volen donar continuïtat als últims èxits en aquest esport. Els canadencs Tessa Virtue i Scott Moir, o els francesos Gabriella Papadakis i Guillaume Cizeron, campions i subcampions olímpics en la modalitat de dansa en els Jocs de PyeongChang, per citar només dos exemples, patinen junts des que eren uns nens, concretament des delsvuit  anys.