A Sabadell

El Girona aixeca el seu primer títol davant d'un Barça experimental

L'equip d'Eusebio s'emporta la Supercopa de Catalunya gràcies a un gol de penal de Stuani (0-1)

jdomenech45167278 graf777  barcelona  23 09 2018   el jugador del girona pere 190301181353

jdomenech45167278 graf777 barcelona 23 09 2018 el jugador del girona pere 190301181353 / Alejandro Garcia

3
Es llegeix en minuts
Rafael Tapounet
Rafael Tapounet

Periodista

Especialista en música, cinema, llibres, futbol, críquet i subcultures

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Va guanyar qui més ho va voler. El Girona va aixecar a la Nova Creu Alta de Sabadell la Supercopa de Catalunya, el primer títol des que milita a la Lliga professional, i ho va fer davant d’un FC Barcelona més interessat a administrar el temps de joc dels seus reserves i a donar oportunitats als joves del filial que a afegir una altra copa a les seves poblades vitrines. Un gol de penal transformat per Christian Stuani va donar el triomf a l’equip dirigit per Eusebio Sacristán, que no va dubtar a posar sobre la gespa els homes més destacats de la seva plantilla per no deixar passar aquesta oportunitat d’escriure una pàgina de la història del club.  

Les alineacions dels dos equips ja van deixar clar que els seus respectius entrenadors afrontaven el duel amb ambicions ben diferents. Ernesto Valverde, interessat a donar minuts als menys habituals per tal de reenganxar-los a la dinàmica del grup, va disposar d’un onze experimental integrat per sis suplents, quatre jugadors del filial i un futbolista, Samuel Umtiti, que acaba de deixar enrere una llarga convalescència (i es nota). La notícia a priori més interessant del bàndol blaugrana va ser l’aparició del jove Jean-Clair Todibo, tot i que no a la posició de central com s’esperava, sinó en la de pivot defensiu. Eusebio Sacristán, per la seva part, va revelar obertament que la seva prioritat era anar guanyar el partit a l’incloure a l’equip inicial quatre dels jugadors que van ser titulars en la victòria de divendres passat contra el Rayo Vallecano.  

Més experiència, més ocasions

I el Girona va fer valer aquesta major experiència dels seus futbolistes en una primera part en què, sense fer precisament un futbol de fantasia, sí que va disposar de les millors ocasions gràcies al seu proverbial treball en la pressió i al dinamisme dels seus carrilers, amb un Patrick Roberts particularment compromès a la recerca d’oportunitats a l’últim tram de la Lliga.

El Barça governava la pilota però no trobava el ritme adequat per fer-la arribar amb perill a l’àrea de Gorka Iraizoz. Només els esclats de qualitat de Riqui Puig i Carles Aleñá i les ganes d’un Malcom motivadíssim suposaven alguna amenaça real per al quadro gironí, però les seves bones intencions morien abans d’arribar a la porteria rival, entre altres raons perquè Kevin-Prince Boateng, que celebrava el seu 32è aniversari, semblava estar disputant una gresca de solters contra casats (en el paper de divorciat amb una mica de sobrepès que s’entossudeix a jugar a l’equip dels solters) i perquè la banda esquerra, amb Miranda i Collado, amb prou feines existia en atac.

Todibo i Riqui Puig

Notícies relacionades

Todibo, per la seva part, va causar una grata impressió. Ni la seva edat, 19 anys, ni el temps que portava allunyat dels terrenys de joc (havia disputat el seu últim partit oficial el 3 de novembre) li van pesar al francès, que al seu imponent físic hi suma un aplom i una desimboltura impropis de la seva joventut i que, després de començar el partit com a mig centre, va acabar jugant de central sense deixar d’enviar senyals prometedors. Li queda molt camí per davant, però en la seva presentació va demostrar ser un projecte il·lusionant. Com Riqui Puig, que va oferir el seu ja habitual recital de controls orientats, bé per impulsar la jugada cap endavant amb una passada vertical o bé per imprimir-hi una certa pausa i deixar que l’equip s’ordenés.

La igualtat es va trencar quan Eusebio va decidir que la Supercopa catalana es mereixia una mica de desgast del seu trio més important i va fer sortir al camp Stuani, Portu i Borja García. No havien passat ni tres minuts quan Collado va fer caure Valery dins de l’àrea i el golejador uruguaià, infal·lible des dels 11 metres, va posar l’1 al caseller del Girona. Un resultat que els blanc-i-vermells van acabar defensant dins de la seva àrea amb el punyal entre les dents. El punyal i alguna cosa més en el cas de Stuani, que va posar la cirereta amarga al final del partit amb una terrorífica entrada a Riqui Puig que va provocar una suor freda entre els culers.   

La fitxa

0- FC Barcelona: Cillessen (6); Wague (6), Murillo (6), Umtiti (5), Miranda (5); Aleñá (7), Todibo (7), Riqui Puig (7); Malcom (7), Boateng (3), Collado (5). 

Temes:

Girona FC