Victòria indecorosa del Madrid davant del Llevant

Camí del doblet de clàssics, el Madrid va tornar a guanyar un partit de Lliga amb una imatge lamentable, un joc ignominiós i dos penals molt discutibles que van decantar un partit que el Llevant (1-2) va merèixer guanyar.

El Llevant va tenir clar el seu partit des de l’inici: esperar amagats i atacar amb velocitat els espais. Així va aconseguir crear més perill en els primers minuts que un Madrid indolent, amb l’entusiasme minvat i les idees difuses.

Sense marge d’error a la Lliga, Solari es va presentar amb tot al Ciutat de València, amb els advertits Casemiro iNacho, que va acabar expulsat i es perd el clàssic, al capdavant del seu equip clarament titular, sense Bale, ni Marcelo, ni Asensio, ni Isco.

Benzema havia d'endarrerir molt la seva posició per participar en les jugades, entre laintermitència de Kroos, l’electricitat inestable de Vinicius i l’elementallaboriositat de Lucas Vázquez. Sense presència de Modric, entre el desencert generalitzat dels seus companys, el Madrid va perdre la pilota i el Llevant va començar a créixer en el partit a un ritme vertiginós.

Primer pal

Roger Martí va estavellar al palla millor ocasió del Llevant, no l’única clara, enmig del calvari en el qual va convertir el partit per al Madrid l’equip dePaco López, profund i feridor en cada incursió ofensiva, amb una intensitat en la pressió que va aclaparar uns desorientats madridistes que es miraven buscant una solució.

Vinicius, el més destacat d’un equip desaparegut en combat, va aparèixer amb perill quan bonament va poder, però en l’àrea perd tota l’habilitat, la determinació i la resolució que té en la resta del camp.  

A les portes de tres partits decisius i exigents, el Madrid s’encaminava al final de la primera part amb la sensació que, encara sense voler-ho, la mentalitat no estava totalment focalitzada en una jornada de Lliga que només podia implicar un desavantatge insalvable davant de l’eficiència del Barça deMessi.

Penal de VAR

Entre moments de bogeria transitòria del Llevant, amb pèrdues en defensa i desconnexió general, va aparèixer el VAR. L’àrbitre va assenyalar penal després de revisar al monitor una mà amb què Bardhi li va evitar un cop de pilota al nas i Benzema va aconseguir per al Madrid un gol que, sens dubte, havia merescut el Llevant.

En la jugada posterior, Roger va estavellar laseva segona rematada de la nit al pal de Courtois, entre la frustració generalitzada de la grada al descans. A la tercera no va perdonar.

Tot i el revés del resultat, el Llevant no va perdre la iniciativa en el joc davant de la falta d’intensitat i de tensió d’un Madrid desconnectat, amb la necessitat urgent d’una injecció d’adrenalina per reactivar el seu futbol.

Entre la deriva defensiva del Madrid, amb la línia decapitada sense Ramos, Varane va guanyar protagonisme amb les seves errades i problemes per defensarMorales i Roger, fabricants de tot el perill del Llevant i de la jugada d’un empat merescut amb escreix pels de Paco López.

Penal per fricció

Notícies relacionades

Marc Márquez s’exhibeix a l’Aragó de principi a final

La Volta femenina es consolida en el calendari internacional

El Madrid disfrutava d’espais a l’esquena de la defensa local, però el gol s’entreveia com una llunyana quimera a què Solari va contribuir amb l’entrada de Valverde, per Kroos, per formar doble pivot amb Casemiro per als últims 20 minuts.

El següent moviment va ser Bale a la punta de l’atac, que es va dirigir amb parsimònia a col·locar-se les botes per sortir tres minuts després que Solari li donés l’avís i el gal·lès, després d’empatar de penal, va escenificar la seva situaciórebutjant amb vehemència les abraçadesdels seus companys en la celebració del gol. Per tornar a posar-se per davant, el Madrid va necessitar un penal per fricció, si és que ho va ser, que el col·legiat va assenyalar després d’un desallotjament a l’aire de Doukoure que va fregar el turmell de Casemiro.