Lluís Carreras: «El japonès és noble, aquí no es crida»

Lluís Carreras (Sant Pol de Mar, 24 de setembre de 1972) ha trobat al Japó l’oportunitat d’entrenar a la Primera Divisió. És una aventura en tota regla: a l’altra punta del món i a bord del Sagan Tosu, un club petit que provarà de salvar la categoria. La seva Lliga comença aquest dissabte davant del Grampus.

Feia un any i mig que no entrenava. ¿Ho necessitava? Sí, perquè els entrenadors volem entrenar. Si no pot ser a prop de casa, amplies les mires, i analitzes el que et ve, sempre que sigui un projecte amb cara i ulls.

¿El mono d’entrenar el va portar fins al Japó? El mono per entrenar és important, però després ho és que un club ve a buscar-te. Mira que hi ha entrenadors i van voler parlar amb mi perquè buscaven unes característiques com les meves. És el Japó, un país en auge, potent culturalment, amb feina per fer, és Primera Divisió, està Fernando Torres, poder per fer i desfer... Tot pinta bé.

“¿El Sagan Tosu? És un club petit, bastant familiar i ben avingut, que el gestionen bàsicament entre el president i el director esportiu; un club molt popular, molt proper als aficionats”

¿Com és el Sagan Tosu? Una cosa diferent. Un club petit, bastant familiar i ben avingut, que el gestionen bàsicament entre el president i el director esportiu; un club molt popular, molt proper als aficionats.

¿Quin és l’objectiu traçat? Sempre és superar la temporada anterior. El Sagan, com el Vissel d’Iniesta i d’altres, es va salvar en l’última jornada. Espero patir menys, però soc conscient que per pressupost, nombre de socis, ciutat i instal·lacions som un equip petit. Als jugadors intent inculcar-los que en un camp de futbol pot guanyar qualsevol dels dos equips. Espero que si rebem un fitxatge important puguem fer un pas endavant.

Ha dit que buscaven un entrenador de les seves característiques. ¿Quines són les teves característiques? Volien que li fes un tomb a l’equip. L’anterior entrenador era italià. El futbolista japonès té tècnica i talent i juga perquè li agrada. Potser li falta una mica de rigor tàctic. Volen que hi hagi un joc més ofensiu, però amb ordre. Com crec que busquen molts equips estrangers en tècnics espanyol, una cosa identificativa, coneguda. Haver estat al Barça, ven. Van parlar amb deu entrenadors i vam quedar finalistes un holandès de l’escola de l’Ajax i jo.

¿Hi ha molta diferència respecte al futbol europeu? No quant a tècnica ni talent, però sí en el sentit tàctic, en la picardia i la picardia per guanyar. El japonès és molt noble i no enganya. No pensen en les conseqüències del que fan en el camp. Són molt previsors en la seva vida quotidiana i no tant amb el futbol. Van a l’atac, i si no marquem ja hi tornarem. Cal inculcar-los atacar amb sentit i amb ordre. Els ensenyem moltes imatges del que poden fer i el que no.

“Volen que hi hagi un joc més ofensiu, com crec que busquen els clubs estrangers en els entrenadors espanyols. Haver estat al Barça, ven. Van parlar amb deu tècnics i vam quedar finalistes un de l’escola de l’Ajax i jo”

“El futbolista japonès té tècnica i talent i juga perquè li agrada. Potser li falta una mica de rigor tàctic i no té la picardia per guanyar. Són molt previsors en la vida quotidiana i no tant en el futbol” 

¿La barrera de l’idioma és el pitjor? No és el pitjor, però és un hàndicap important. Tinc sort amb el meu traductor que m’acompanya a tot arreu i gesticula com jo. No puc fer el mateix que en el Sabadell, el Mallorca o el Saragossa. Allà deia les coses a la cara. Aquí no pots fer un crit perquè no agrada.

¿Com jugarà el Tosu? Tenint molt en compte com juga el rival. Haurem d’adaptar-nos molt al rival. Volem dotar-nos d’una identitat, però això porta temps i no el tenim. Anirem avançant establint unes bases, com defensar junts, lluny de la porteria, creant moltes línies de passades...

¿Canvia alguna cosa del que pretenia fer quan va estar al Sabadell, el Nàstic, el Mallorca...? No soc tan purista en alguns conceptes. Per exemple, no podrem sortir des d’enrere perquè no ho tenen interioritzat ni automatitzat. Aquests cops et fan madurar i ser més flexible, menys tossut. M’han fet millorar, és clar.

¿Va venir al Japó a buscar paciència o a treure’s l’ansietat d’entrenar a Primera? He vingut perquè volia tornar a entrenar i m’il·lusionava fer-ho a Primera, que no ho havia fet. No vinc a provar, sinó a fer coses que no ens han permès en altres llocs. Per les perspectives de feina. Ja veurem si anem bé o no.

¿I perquè hi ha menys pressió? No he detectat que hi hagi pressió en l’ambient ni en els jugadors. La pressió se l’autoimposa un. No obstant, si perds, perds i perds, t’acaben fent fora tret que tinguin molt clar que no n’ets el culpable. Ja veurem si anem bé o si es posen nerviosos.

¿S’atreveix a fer una prèvia del que serà la Lliga? Si ens guiem per les últimes tres temporades, serà un torneig molt igualat malgrat que hi ha pressupostos molt alts. Seran a dalt el Kashiwa, Urawa, el FC Tòquio, l’Osaka, el Vissel serà allà. M’agradaria tenir oportunitats de lluitar.

¿Es va informar abans de venir? Sí. Vaig veure partits, vaig rebre l’informe del director esportiu i en vaig fer jo un del que pensava.

“No he detectat que hi hagi pressió en l’ambient ni en els jugadors. La pressió se l’autoimposa un. No obstant, si perds, perds i perds, t’acaben fent fora tret que tinguin molt clar que no n’ets el culpable”

“A Fernando Torres li vaig donar passades i puntades de peu i ara el dirigeixo. És superprofesional i supercompetitiu. És l’emblema del club, no s’ha abandonat”

Té una plantilla àmplia... Sí, de 30. És un problema per als entrenaments. Fins i tot si vols fer un partit, nou jugadors es queden fora. És inviable a Espanya. Però hi pot arribar a haver 53 partits sumant totes les competicions.

Notícies relacionades

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

"L’addicció va agafar les regnes de la meva vida"

Un dels 30 és Isaac Cuenca i un altre és Fernando Torres. Van ser companys i ara és el seu entrenador. Sí, sí. A l’arribar aquí va ser un xoc: li he donat passades i puntades de peu, perquè era més jove, tenia 20 anys, i s’escapava en velocitat i ara el dirigeixo. Pot estar bé. M’ha sorprès molt perquè Torres és un tio superprofesional i supercompetitiu, es cuida al màxim. És un referent i predica amb l’exemple a la feina.

Li exigirà més que els altres... Si el japonès veu que tractes a tots per igual et guanyes el seu respecte, i si veuen que dones privilegis ja no. Torres és l’emblema del club, no s’ha abandonat. És el primer en tot. Però cal exigir a tots per igual, tot i que no tractes tothom igual. Però Torres és molt exigent. Per exemple: en l’entrenament d’avui (la xerrada va ser dimecres) vaig pensar; al seu equip li xiularé tot en contra, perquè s’acostumin, perquè els àrbitres aquí no són gaire bons. I Torres em sortia contestant, senyal que és tan competitiu com sempre.